La saviesa de Salomó 17:1 Perquè els teus judicis són grans i no es poden expressar; les ànimes no educades s'han equivocat. 17:2 Perquè quan els injustos pensaven oprimir la nació santa; estan sent tancats a les seves cases, presoners de les tenebres i encadenats els llaços d'una llarga nit, jaien [allà] exiliats de l'etern providència. 17:3 Perquè mentre pensaven que estaven amagats en els seus pecats secrets, ho estaven escampat sota un fosc vel d'oblit, quedant horriblement sorprès, i preocupat per aparicions [estranyes]. 17:4 Perquè ni el racó que els subjectava no els guardava de la por, però sorolls [com d'aigües] que cauen al seu voltant, i visions tristes se'ls va aparèixer amb un rostre pesat. 17:5 Cap poder del foc els pot il·luminar, ni el brillant les flames de les estrelles aguanten per il·luminar aquella horrible nit. 17:6 Només se'ls va aparèixer un foc encès per si mateix, molt espantós: perquè estaven molt aterrits, van pensar que eren les coses que veien pitjor que la vista que no veien. 17:7 Pel que fa a les il·lusions de la màgia de l'art, van ser abatuts, i els seus la vanagloria de saviesa va ser reprovada amb desgràcia. 17:8 Per aquells que prometien allunyar els terrors i els problemes d'un malalt ànima, estaven malalts de por, dignes de ser riguts. 17:9 Perquè encara que cap cosa terrible els temia; encara tenint por amb les bèsties que passava, i xiulets de serps, 17:10 Van morir de por, negant haver vist l'aire, que no podia de no costat s'ha d'evitar. 17:11 Perquè la maldat, condemnada pel seu propi testimoni, és molt tímida, i pressionat per la consciència, sempre pronostica coses greus. 17:12 Perquè la por no és altra cosa que una traïció del socors de la raó ofereix. 17:13 I l'esperança des de dins, sent menor, compta més la ignorància que la causa que porta el turment. 17:14 Però ells van dormir el mateix somni aquella nit, que sí intolerables, i que els va sorgir del fons de l'inevitable infern, 17:15 Estaven en part molestos per aparicions monstruoses, i en part es van desmaiar, els seus cor fallat: perquè una por sobtada, i no buscada, va sorgir ells. 17:16 Així, doncs, qui caigués, era tancat a la presó sense barres de ferro, 17:17 Perquè si fos pagès, o pastor, o treballador del camp, va ser superat, i va suportar aquella necessitat, que no podia ser evitar: perquè tots estaven lligats amb una cadena de foscor. 17:18 Si fos un vent xiulant, o un soroll melodiós dels ocells entre les branques que s'estenen, o una agradable caiguda d'aigua que corre violentament, 17:19 O un soroll terrible de pedres tirades, o un corrent que no podia ser vist de bèsties que salten, o la veu rugint de les bèsties salvatges més salvatges, o un eco rebot de les muntanyes buides; aquestes coses els van fer desmaiar-se de por. 17:20 Perquè el món sencer brillava amb una llum clara, i ningú no va ser impedit la seva feina: 17:21 Només sobre ells es va estendre una nit pesada, una imatge d'aquella foscor que després els hauria de rebre, però encara eren per a ells mateixos més greu que la foscor.