La saviesa de Salomó
17:1 Perquè els teus judicis són grans i no es poden expressar;
les ànimes no educades s'han equivocat.
17:2 Perquè quan els injustos pensaven oprimir la nació santa; estan sent
tancats a les seves cases, presoners de les tenebres i encadenats
els llaços d'una llarga nit, jaien [allà] exiliats de l'etern
providència.
17:3 Perquè mentre pensaven que estaven amagats en els seus pecats secrets, ho estaven
escampat sota un fosc vel d'oblit, quedant horriblement sorprès,
i preocupat per aparicions [estranyes].
17:4 Perquè ni el racó que els subjectava no els guardava de la por, però
sorolls [com d'aigües] que cauen al seu voltant, i visions tristes
se'ls va aparèixer amb un rostre pesat.
17:5 Cap poder del foc els pot il·luminar, ni el brillant
les flames de les estrelles aguanten per il·luminar aquella horrible nit.
17:6 Només se'ls va aparèixer un foc encès per si mateix, molt espantós:
perquè estaven molt aterrits, van pensar que eren les coses que veien
pitjor que la vista que no veien.
17:7 Pel que fa a les il·lusions de la màgia de l'art, van ser abatuts, i els seus
la vanagloria de saviesa va ser reprovada amb desgràcia.
17:8 Per aquells que prometien allunyar els terrors i els problemes d'un malalt
ànima, estaven malalts de por, dignes de ser riguts.
17:9 Perquè encara que cap cosa terrible els temia; encara tenint por amb les bèsties
que passava, i xiulets de serps,
17:10 Van morir de por, negant haver vist l'aire, que no podia de no
costat s'ha d'evitar.
17:11 Perquè la maldat, condemnada pel seu propi testimoni, és molt tímida, i
pressionat per la consciència, sempre pronostica coses greus.
17:12 Perquè la por no és altra cosa que una traïció del socors de la raó
ofereix.
17:13 I l'esperança des de dins, sent menor, compta més la ignorància
que la causa que porta el turment.
17:14 Però ells van dormir el mateix somni aquella nit, que sí
intolerables, i que els va sorgir del fons de l'inevitable
infern,
17:15 Estaven en part molestos per aparicions monstruoses, i en part es van desmaiar, els seus
cor fallat: perquè una por sobtada, i no buscada, va sorgir
ells.
17:16 Així, doncs, qui caigués, era tancat a la presó
sense barres de ferro,
17:17 Perquè si fos pagès, o pastor, o treballador del camp,
va ser superat, i va suportar aquella necessitat, que no podia ser
evitar: perquè tots estaven lligats amb una cadena de foscor.
17:18 Si fos un vent xiulant, o un soroll melodiós dels ocells entre
les branques que s'estenen, o una agradable caiguda d'aigua que corre violentament,
17:19 O un soroll terrible de pedres tirades, o un corrent que no podia ser
vist de bèsties que salten, o la veu rugint de les bèsties salvatges més salvatges,
o un eco rebot de les muntanyes buides; aquestes coses els van fer
desmaiar-se de por.
17:20 Perquè el món sencer brillava amb una llum clara, i ningú no va ser impedit
la seva feina:
17:21 Només sobre ells es va estendre una nit pesada, una imatge d'aquella foscor
que després els hauria de rebre, però encara eren per a ells mateixos
més greu que la foscor.