Tobit
10:1 Ara el seu pare Tobit comptava cada dia, i quan els dies del viatge
estaven caducats, i no van venir,
10:2 Llavors Tobit va dir: Els detenen? o és mort Gabael, i no n'hi ha
home per donar-li els diners?
10:3 Per tant, es va penedir molt.
10:4 Llavors la seva dona li va dir: El meu fill ha mort, perquè es queda molt de temps; i
ella va començar a plorar-lo i va dir:
10:5 Ara no m'importa res, fill meu, des que t'he deixat anar, la llum de
els meus ulls.
10:6 A qui Tobit va dir: --Calla, no et preocupis, perquè està segur.
10:7 Però ella va dir: --Calls, i no m'enganyes; el meu fill és mort. I
ella sortia cada dia pel camí que anaven, i no menjava carn
de dia, i no parava nits senceres de plorar el seu fill Tobies,
fins que van expirar els catorze dies del casament, que tenia Raguel
va jurar que hi hauria de passar. Llavors Tobies va dir a Raguel: Deixa'm anar,
perquè el meu pare i la meva mare no busquen més veure'm.
10:8 Però el seu sogre li va dir: Queda't amb mi i li enviaré
el teu pare, i li explicaran com et van les coses.
10:9 Però Tobies va dir: No; però deixa'm anar al meu pare.
10:10 Llavors Raguel es va aixecar i li va donar la seva dona Sara i la meitat dels seus béns,
servents, i bestiar i diners:
10:11 I els va beneir i els va fer marxar dient: Que el Déu del cel doni
un viatge pròsper, fills meus.
10:12 I va dir a la seva filla: Honra el teu pare i la teva sogra,
que ara són els teus pares, perquè escolti una bona notícia de tu. I ell
la va besar. Edna també va dir a Tobies: El Senyor del cel et restauri,
el meu estimat germà, i concedeix que pugui veure els teus fills de la meva filla
Sara abans de morir, per alegrar-me davant el Senyor: vet aquí, em comprometo
la meva filla per a tu d'especial confiança; on no la preguis
dolent.