Tobit 1:1 El llibre de les paraules de Tobit, fill de Tobiel, fill d'Ananiel, el fill d'Aduel, fill de Gabael, de la descendència d'Asael, de la tribu de Neftali; 1:2 Qui en temps d'Enemessar, rei dels assiris, va ser conduït cap a fora de Tisbe, que és a la dreta d'aquella ciutat, que es diu pròpiament Neftali a Galilea per sobre d'Aser. 1:3 Jo Tobit he caminat tots els dies de la meva vida pels camins de la veritat i justícia, i vaig fer moltes almoines als meus germans i al meu poble, que va venir amb mi a Nínive, a la terra dels assiris. 1:4 I quan jo era al meu país, a la terra d'Israel sent però jove, tota la tribu de Neftali, el meu pare, va caure de casa de Jerusalem, que va ser escollida d'entre totes les tribus d'Israel, que totes les tribus haurien de sacrificar allí, on el temple de l'habitatge de el Altíssim va ser consagrat i construït per a totes les edats. 1:5 Ara totes les tribus que juntes es van revoltar, i la casa del meu pare Neftali, sacrificat a la vaquilla Baal. 1:6 Però jo sol anava sovint a Jerusalem a les festes, tal com estava ordenat a tot el poble d'Israel per un decret etern, tenint el primícies i dècimes d'augment, amb la primera esquilada; i els vaig donar a l'altar als sacerdots fills d'Aaron. 1:7 La primera desena part de tot l'augment la vaig donar als fills d'Aaron, que ministrava a Jerusalem: una altra desena part la vaig vendre, i vaig anar, i ho passava cada any a Jerusalem: 1:8 I el tercer el vaig donar als qui convinia, com la meva Dèbora la mare del pare m'havia manat, perquè el meu em va deixar orfe pare. 1:9 A més, quan vaig arribar a l'edat d'un home, em vaig casar amb la meva Anna propis parents, i d'ella vaig engendrar Tobies. 1:10 I quan vam ser portats captius a Nínive, tots els meus germans i els que eren de la meva parentela menjaven del pa dels gentils. 1:11 Però em vaig abstenir de menjar; 1:12 Perquè em vaig recordar de Déu amb tot el cor. 1:13 I l'Altíssim em va donar gràcia i favor davant Enemessar, de manera que jo va ser el seu proveïdor. 1:14 I vaig anar a Mèdia, i vaig marxar amb Gabael, germà de Gàbries, a Rages una ciutat de Mèdia deu talents de plata. 1:15 Quan Enemessar va morir, el seu fill Sennaquerib va regnar en el seu lloc; l'estat del qual estava turbat, que no podia entrar a Mèdia. 1:16 I en temps d'Enemessar vaig donar moltes almoines als meus germans i vaig donar el meu pa als famolencs, 1:17 I els meus vestits als nus, i si veia algun de la meva nació mort o llançat sobre les muralles de Nínive, el vaig enterrar. 1:18 I si el rei Sennaquerib havia matat algú, quan va arribar, i va fugir des de Judea, els vaig enterrar en secret; perquè en la seva ira en va matar molts; però els cossos no es van trobar, quan es van buscar al rei. 1:19 I quan un dels ninivetes va anar i es va queixar de mi davant el rei, que els vaig enterrar i em vaig amagar; entenent que em buscaven per ser matat, em vaig retirar per por. 1:20 Llavors tots els meus béns em van emportar per la força, ni hi havia res em va deixar, al costat de la meva dona Anna i el meu fill Tobias. 1:21 I no van passar cinquanta-cinc dies abans que dos dels seus fills matessin ell, i van fugir a les muntanyes d'Ararat; i Sarquedonus seu fill va regnar en el seu lloc; qui designava els comptes del seu pare, i sobre tots els seus afers, Aquiacar, fill del meu germà Anael. 1:22 I Aquiacar pregant per mi, vaig tornar a Nínive. Ara Aquiàcar era coper, guarda del segell, majordom i supervisor els comptes: i Sarquedonus el va posar al seu costat; i era el meu fill del germà.