Sirach
50:1 Simó, el gran sacerdot, fill d'Onies, que en vida va reparar el
casa, i en els seus dies va fortificar el temple:
50:2 I per ell es va construir des dels fonaments la doble alçada, l'alt
fortalesa de la muralla al voltant del temple:
50:3 En els seus dies, la cisterna per rebre l'aigua, entorn com el mar,
estava cobert amb plaques de llautó:
50:4 Va tenir cura del temple perquè no caigués, i va fortificar el
ciutat contra l'assetjament:
50:5 Com va ser honrat enmig del poble en sortir de la
santuari!
50:6 Era com l'estrella del matí enmig d'un núvol, i com la lluna
el complet:
50:7 Com el sol que brilla sobre el temple de l'Altíssim, i com l'arc de Sant Martí
donant llum als núvols brillants:
50:8 I com la flor de les roses a la primavera de l'any, com els lliris per la
rius d'aigües, i com les branques de l'arbre d'encens al
època d'estiu:
50:9 Com foc i encens a l'encenser, i com un recipient d'or batut
amb tota mena de pedres precioses:
50:10 I com una bella olivera que brota fruit, i com un xiprer
que creix fins als núvols.
50:11 Quan es va posar la túnica d'honor, i es va revestir de la perfecció
de glòria, quan va pujar al sant altar, va fer la vestimenta de
santedat honorable.
50:12 Quan va prendre les porcions de les mans dels sacerdots, ell mateix es va quedar
la llar de l'altar, envoltada, com un cedre jove al Líban;
i mentre les palmeres l'envoltaven l'envoltaven.
50:13 Així estaven tots els fills d'Aaron en la seva glòria i les ofrenes de la
Senyor a les seves mans, davant tota la congregació d'Israel.
50:14 I acabant el servei a l'altar per adornar l'ofrena
del Altíssim Totpoderós,
50:15 Va estendre la mà cap a la copa i va vessar la sang de la
raïm, va abocar als peus de l'altar un sabor dolç
al Rei més alt de tots.
50:16 Llavors els fills d'Aaron van cridar, van fer sonar les trompetes de plata i
va fer un gran soroll per ser escoltat, per a un record davant l'Altíssim.
50:17 Llavors tot el poble es va precipitar i es va caure a terra
els seus rostres per adorar el seu Senyor Déu Totpoderós, l'Altíssim.
50:18 Els cantants també cantaven elogis amb les seves veus, amb gran varietat de
els sons hi havia fet una dolça melodia.
50:19 I el poble va pregar el Senyor, l'Altíssim, pregant davant d'ell
això és misericordiós, fins que la solemnitat del Senyor va acabar, i ho van fer
va acabar el seu servei.
50:20 Després va baixar i va alçar les mans sobre tota la congregació
dels fills d'Israel, per donar la benedicció del Senyor amb la seva
llavis, i alegrar-se en el seu nom.
50:21 I es van prosternar per adorar per segona vegada, que ells
podria rebre una benedicció de l'Altíssim.
50:22 Ara, doncs, beneïu el Déu de tots, que només fa coses meravelloses
arreu, que exalta els nostres dies des de l'úter, i tracta amb nosaltres
segons la seva misericòrdia.
50:23 Ell ens concedeix l'alegria del cor, i que la pau hi hagi en els nostres dies
Israel per sempre:
50:24 Que confirmaria la seva misericòrdia amb nosaltres i ens alliberés al seu temps!
50:25 Hi ha dues menes de nacions que el meu cor aborreix, i la tercera
no és cap nació:
50:26 Els que seuen a la muntanya de Samaria i els qui habiten
els filisteus i aquell poble insensat que habita a Siquem.
50:27 Jesús, fill de Sirac de Jerusalem, ha escrit en aquest llibre el
instrucció d'enteniment i coneixement, que va vessar del seu cor
endavant la saviesa.
50:28 Feliç el qui s'exerciti en aquestes coses; i ell això
els guarda en el seu cor esdevindrà savi.
50:29 Perquè si els fa, serà fort per a totes les coses: per la llum de
el Senyor el guia, qui dóna saviesa als piadosos. Beneït sigui el
nom del Senyor per sempre. Amén, Amén.