Sirach 50:1 Simó, el gran sacerdot, fill d'Onies, que en vida va reparar el casa, i en els seus dies va fortificar el temple: 50:2 I per ell es va construir des dels fonaments la doble alçada, l'alt fortalesa de la muralla al voltant del temple: 50:3 En els seus dies, la cisterna per rebre l'aigua, entorn com el mar, estava cobert amb plaques de llautó: 50:4 Va tenir cura del temple perquè no caigués, i va fortificar el ciutat contra l'assetjament: 50:5 Com va ser honrat enmig del poble en sortir de la santuari! 50:6 Era com l'estrella del matí enmig d'un núvol, i com la lluna el complet: 50:7 Com el sol que brilla sobre el temple de l'Altíssim, i com l'arc de Sant Martí donant llum als núvols brillants: 50:8 I com la flor de les roses a la primavera de l'any, com els lliris per la rius d'aigües, i com les branques de l'arbre d'encens al època d'estiu: 50:9 Com foc i encens a l'encenser, i com un recipient d'or batut amb tota mena de pedres precioses: 50:10 I com una bella olivera que brota fruit, i com un xiprer que creix fins als núvols. 50:11 Quan es va posar la túnica d'honor, i es va revestir de la perfecció de glòria, quan va pujar al sant altar, va fer la vestimenta de santedat honorable. 50:12 Quan va prendre les porcions de les mans dels sacerdots, ell mateix es va quedar la llar de l'altar, envoltada, com un cedre jove al Líban; i mentre les palmeres l'envoltaven l'envoltaven. 50:13 Així estaven tots els fills d'Aaron en la seva glòria i les ofrenes de la Senyor a les seves mans, davant tota la congregació d'Israel. 50:14 I acabant el servei a l'altar per adornar l'ofrena del Altíssim Totpoderós, 50:15 Va estendre la mà cap a la copa i va vessar la sang de la raïm, va abocar als peus de l'altar un sabor dolç al Rei més alt de tots. 50:16 Llavors els fills d'Aaron van cridar, van fer sonar les trompetes de plata i va fer un gran soroll per ser escoltat, per a un record davant l'Altíssim. 50:17 Llavors tot el poble es va precipitar i es va caure a terra els seus rostres per adorar el seu Senyor Déu Totpoderós, l'Altíssim. 50:18 Els cantants també cantaven elogis amb les seves veus, amb gran varietat de els sons hi havia fet una dolça melodia. 50:19 I el poble va pregar el Senyor, l'Altíssim, pregant davant d'ell això és misericordiós, fins que la solemnitat del Senyor va acabar, i ho van fer va acabar el seu servei. 50:20 Després va baixar i va alçar les mans sobre tota la congregació dels fills d'Israel, per donar la benedicció del Senyor amb la seva llavis, i alegrar-se en el seu nom. 50:21 I es van prosternar per adorar per segona vegada, que ells podria rebre una benedicció de l'Altíssim. 50:22 Ara, doncs, beneïu el Déu de tots, que només fa coses meravelloses arreu, que exalta els nostres dies des de l'úter, i tracta amb nosaltres segons la seva misericòrdia. 50:23 Ell ens concedeix l'alegria del cor, i que la pau hi hagi en els nostres dies Israel per sempre: 50:24 Que confirmaria la seva misericòrdia amb nosaltres i ens alliberés al seu temps! 50:25 Hi ha dues menes de nacions que el meu cor aborreix, i la tercera no és cap nació: 50:26 Els que seuen a la muntanya de Samaria i els qui habiten els filisteus i aquell poble insensat que habita a Siquem. 50:27 Jesús, fill de Sirac de Jerusalem, ha escrit en aquest llibre el instrucció d'enteniment i coneixement, que va vessar del seu cor endavant la saviesa. 50:28 Feliç el qui s'exerciti en aquestes coses; i ell això els guarda en el seu cor esdevindrà savi. 50:29 Perquè si els fa, serà fort per a totes les coses: per la llum de el Senyor el guia, qui dóna saviesa als piadosos. Beneït sigui el nom del Senyor per sempre. Amén, Amén.