Sirach 40:1 S'ha creat un gran treball per a cada home, i un jou pesat sobre el fills d'Adam, des del dia que surten del ventre de la seva mare, fins el dia que tornen a la mare de totes les coses. 40:2 La seva imaginació de les coses futures i el dia de la mort, [problema] els seus pensaments i [causen] por del cor; 40:3 Des del qui seu en un tron de glòria, fins al qui és humiliat en terra i cendres; 40:4 Des del qui porta porpra i una corona, fins al que va vestit de un vestit de lli. 40:5 ira, enveja, problemes i inquietuds, por de la mort, i ira i la lluita, i en el temps de repòs al seu llit, el seu son nocturn, canvia els seus coneixements. 40:6 Una mica o res és el seu descans, i després està en el seu son, com en un dia de vigilància, turbat en la visió del seu cor, com si ell van escapar d'una batalla. 40:7 Quan tot està segur, es desperta i es meravella que la por no fos res. 40:8 [Això succeeix] a tota carn, tant als homes com a les bèsties, i això és set vegades més sobre els pecadors. 40:9 Mort, vessament de sang, disputes i espasa, calamitats, fam, la tribulació i el flagell; 40:10 Aquestes coses han estat creades per als malvats, i per amor d'ells va venir el inundació. 40:11 Tot el que és de la terra tornarà a la terra: i això el que és de les aigües torna al mar. 40:12 Tot suborn i injustícia seran esborrats, però la veritat serà perdurar per sempre. 40:13 Els béns dels injustos s'assecaran com un riu, i desapareixeran amb soroll, com un gran tro sota la pluja. 40:14 Mentre obre la mà, s'alegrarà; així vindran els transgressors al no res. 40:15 Els fills dels impius no donaran moltes branques, però sí com arrels impures sobre una roca dura. 40:16 La mala herba que creix a totes les aigües i a la riba d'un riu serà arrencada abans de tota herba. 40:17 La generositat és com un jardí molt fructífer, i la misericòrdia perdura per sempre. 40:18 Treballar i contentar-se amb allò que té un home és una vida dolça, però qui troba un tresor està per sobre d'ells dos. 40:19 Els nens i la construcció d'una ciutat continuen el nom d'un home: però a la dona irreprensible es compta per sobre d'ambdós. 40:20 El vi i la música alegren el cor, però l'amor a la saviesa està per sobre d'ells tots dos. 40:21 El flau i el salteri fan una melodia dolça, però una llengua agradable és per sobre d'ells dos. 40:22 El teu ull desitja gràcia i bellesa, però més que ambdós blat de moro és verd. 40:23 Un amic i un company no es troben mai malament, però per sobre de tots dos hi ha una dona amb el seu marit. 40:24 Germans i ajuda són en temps d'angoixa, però l'almoina alliberarà més que tots dos. 40:25 L'or i l'argent afirmen el peu, però el consell és estimat per sobre tots dos. 40:26 La riquesa i la força alcen el cor, però el temor del Senyor és a dalt tots dos: no hi ha falta en el temor del Senyor, i no cal per buscar ajuda. 40:27 El temor del Senyor és un jardí fructífer, i el cobreix per sobre de tot glòria. 40:28 Fill meu, no facis vida de captaire; millor és morir que suplicar. 40:29 La vida del qui depèn de la taula d'un altre no ha de ser comptat per una vida; perquè s'embruta amb la carn d'altres homes: però un home savi ben nodrit s'hi guardarà. 40:30 La mendicitat és dolça a la boca del desvergonyit, però allà al seu ventre cremarà un foc.