Sirach
40:1 S'ha creat un gran treball per a cada home, i un jou pesat sobre el
fills d'Adam, des del dia que surten del ventre de la seva mare, fins
el dia que tornen a la mare de totes les coses.
40:2 La seva imaginació de les coses futures i el dia de la mort, [problema]
els seus pensaments i [causen] por del cor;
40:3 Des del qui seu en un tron de glòria, fins al qui és humiliat en
terra i cendres;
40:4 Des del qui porta porpra i una corona, fins al que va vestit de
un vestit de lli.
40:5 ira, enveja, problemes i inquietuds, por de la mort, i ira i
la lluita, i en el temps de repòs al seu llit, el seu son nocturn, canvia
els seus coneixements.
40:6 Una mica o res és el seu descans, i després està en el seu son, com en
un dia de vigilància, turbat en la visió del seu cor, com si ell
van escapar d'una batalla.
40:7 Quan tot està segur, es desperta i es meravella que la por no fos res.
40:8 [Això succeeix] a tota carn, tant als homes com a les bèsties, i això és
set vegades més sobre els pecadors.
40:9 Mort, vessament de sang, disputes i espasa, calamitats, fam,
la tribulació i el flagell;
40:10 Aquestes coses han estat creades per als malvats, i per amor d'ells va venir el
inundació.
40:11 Tot el que és de la terra tornarà a la terra: i això
el que és de les aigües torna al mar.
40:12 Tot suborn i injustícia seran esborrats, però la veritat serà
perdurar per sempre.
40:13 Els béns dels injustos s'assecaran com un riu, i desapareixeran
amb soroll, com un gran tro sota la pluja.
40:14 Mentre obre la mà, s'alegrarà; així vindran els transgressors
al no res.
40:15 Els fills dels impius no donaran moltes branques, però sí
com arrels impures sobre una roca dura.
40:16 La mala herba que creix a totes les aigües i a la riba d'un riu serà arrencada
abans de tota herba.
40:17 La generositat és com un jardí molt fructífer, i la misericòrdia perdura
per sempre.
40:18 Treballar i contentar-se amb allò que té un home és una vida dolça, però
qui troba un tresor està per sobre d'ells dos.
40:19 Els nens i la construcció d'una ciutat continuen el nom d'un home: però a
la dona irreprensible es compta per sobre d'ambdós.
40:20 El vi i la música alegren el cor, però l'amor a la saviesa està per sobre d'ells
tots dos.
40:21 El flau i el salteri fan una melodia dolça, però una llengua agradable és
per sobre d'ells dos.
40:22 El teu ull desitja gràcia i bellesa, però més que ambdós blat de moro
és verd.
40:23 Un amic i un company no es troben mai malament, però per sobre de tots dos hi ha una dona amb
el seu marit.
40:24 Germans i ajuda són en temps d'angoixa, però l'almoina alliberarà
més que tots dos.
40:25 L'or i l'argent afirmen el peu, però el consell és estimat per sobre
tots dos.
40:26 La riquesa i la força alcen el cor, però el temor del Senyor és a dalt
tots dos: no hi ha falta en el temor del Senyor, i no cal
per buscar ajuda.
40:27 El temor del Senyor és un jardí fructífer, i el cobreix per sobre de tot
glòria.
40:28 Fill meu, no facis vida de captaire; millor és morir que suplicar.
40:29 La vida del qui depèn de la taula d'un altre no ha de ser
comptat per una vida; perquè s'embruta amb la carn d'altres homes: però
un home savi ben nodrit s'hi guardarà.
40:30 La mendicitat és dolça a la boca del desvergonyit, però allà al seu ventre
cremarà un foc.