Càntic de Salomó
7:1 Que bonics són els teus peus amb sabates, filla del príncep! les articulacions
de les teves cuixes són com joies, obra de les mans d'un astut
obrer.
7:2 El teu melic és com una copa rodona, que no li falta alcohol: el teu ventre és
com un munt de blat amb lliris.
7:3 Els teus dos pits són com dos cabirols bessons.
7:4 El teu coll és com una torre d'ivori; els teus ulls com els tolls de peixos
Hexbon, a la porta de Batrabim: el teu nas és com la torre del Líban
que mira cap a Damasc.
7:5 El teu cap sobre tu és com el Carmel, i els cabells del teu cap semblants
porpra; el rei es manté a les galeries.
7:6 Que bella i que agradable ets, amor, per les delícies!
7:7 Aquesta teva estatura és com una palmera, i els teus pits com a raïms
raïm.
7:8 Vaig dir: Pujaré a la palmera, agafaré les branques
d'això: ara també els teus pits seran com els raïms de la vinya, i el
fa olor del teu nas com pomes;
7:9 I el teu paladar com el millor vi per al meu estimat, que va
avall amb dolçor, fent parlar els llavis dels adormits.
7:10 Sóc del meu estimat, i el seu desig és cap a mi.
7:11 Vine, estimat meu, sortim al camp; deixem-nos allotjar-nos al
pobles.
7:12 Llevem-nos d'hora a les vinyes; a veure si la vinya floreix,
si apareix el raïm tendre i brota les magranes: allà
et donaré els meus amors.
7:13 Les mandràgores fan olor, i a les nostres portes hi ha tota mena de agradables
els fruits, nous i vells, que us he guardat, estimat meu.