Càntic de Salomó 7:1 Que bonics són els teus peus amb sabates, filla del príncep! les articulacions de les teves cuixes són com joies, obra de les mans d'un astut obrer. 7:2 El teu melic és com una copa rodona, que no li falta alcohol: el teu ventre és com un munt de blat amb lliris. 7:3 Els teus dos pits són com dos cabirols bessons. 7:4 El teu coll és com una torre d'ivori; els teus ulls com els tolls de peixos Hexbon, a la porta de Batrabim: el teu nas és com la torre del Líban que mira cap a Damasc. 7:5 El teu cap sobre tu és com el Carmel, i els cabells del teu cap semblants porpra; el rei es manté a les galeries. 7:6 Que bella i que agradable ets, amor, per les delícies! 7:7 Aquesta teva estatura és com una palmera, i els teus pits com a raïms raïm. 7:8 Vaig dir: Pujaré a la palmera, agafaré les branques d'això: ara també els teus pits seran com els raïms de la vinya, i el fa olor del teu nas com pomes; 7:9 I el teu paladar com el millor vi per al meu estimat, que va avall amb dolçor, fent parlar els llavis dels adormits. 7:10 Sóc del meu estimat, i el seu desig és cap a mi. 7:11 Vine, estimat meu, sortim al camp; deixem-nos allotjar-nos al pobles. 7:12 Llevem-nos d'hora a les vinyes; a veure si la vinya floreix, si apareix el raïm tendre i brota les magranes: allà et donaré els meus amors. 7:13 Les mandràgores fan olor, i a les nostres portes hi ha tota mena de agradables els fruits, nous i vells, que us he guardat, estimat meu.