Càntic de Salomó 4:1 Mira, ets bella, amor meu; vet aquí, ets bella; tu tens coloms' ulls dins els teus cabells: els teus cabells són com un ramat de cabres, que surten la muntanya de Galaad. 4:2 Les teves dents són com un ramat d'ovelles fins i tot esquilades, que van pujar del rentat; del qual cadascú té bessons, i cap d'ells és estèril ells. 4:3 Els teus llavis són com un fil escarlata, i el teu discurs és bonic: el teu els temples són com un tros de magrana dins dels teus panys. 4:4 El teu coll és com la torre de David construïda com a armeria, sobre la qual allí pengen mil escuts, tots escuts d'homes poderosos. 4:5 Els teus dos pits són com dos cabirols bessons que s'alimenten entre ells els lliris. 4:6 Fins que s'albiqui el dia, i les ombres fugin, em portaré al muntanya de mirra i al turó de l'encens. 4:7 Tota ets bella, amor meu; no hi ha cap lloc en tu. 4:8 Vine amb mi des del Líban, parella meva, amb mi des del Líban: mira des de el cim d'Amana, des del cim de Xenir i Hermon, dels lleons caus, de les muntanyes dels lleopards. 4:9 M'has violat el cor, germana meva, esposa; m'has raptat cor amb un dels teus ulls, amb una cadena del teu coll. 4:10 Què bonic és el teu amor, germana meva, parella meva! quant millor és el teu amor que el vi! i l'olor dels teus ungüents que totes les espècies! 4:11 Els teus llavis, esposa meva, cauen com la bresca: la mel i la llet són sota la teva llengua; i l'olor dels teus vestits és com l'olor del Líban. 4:12 Un jardí tancat és la meva germana, la meva esposa; una primavera callada, una font segellat. 4:13 Les teves plantes són un hort de magranes, amb fruits agradables; alcanfir, amb nard, 4:14 Nard i safrà; calamus i canyella, amb tots els arbres de encens; mirra i àloe, amb totes les principals espècies: 4:15 Una font de jardins, un pou d'aigües vives i rierols Líban. 4:16 Desperta, oh vent del nord! i vine, tu, sud; bufa sobre el meu jardí, que el les espècies poden sortir. Que el meu estimat entri al seu jardí, i menja els seus agradables fruits.