Càntic de Salomó 2:1 Jo sóc la rosa de Xaron i el lliri de les valls. 2:2 Com el lliri entre les espines, així és el meu amor entre les filles. 2:3 Com el pomer entre els arbres del bosc, així és el meu estimat enmig els fills. Em vaig asseure a la seva ombra amb gran delit i el seu fruit era dolç al meu gust. 2:4 Em va portar a la casa del banquet, i el seu estendard sobre mi era l'amor. 2:5 Manteniu-me amb garrafes, consola'm amb pomes, perquè estic fart d'amor. 2:6 La seva mà esquerra està sota el meu cap, i la seva mà dreta m'abraça. 2:7 Us convido, oh filles de Jerusalem, per les caves i per les cerves del camp, que no remoguis, ni despertis el meu amor, fins que ell vulgui. 2:8 La veu del meu estimat! vet aquí que ve saltant sobre les muntanyes, saltant pels turons. 2:9 El meu estimat és com un cabirol o un cerb jove; paret, mira cap a les finestres, mostrant-se a través del gelosia. 2:10 El meu estimat va parlar i em va dir: Aixeca't, amor meu, bonica meva, i venir fora. 2:11 Perquè, vet aquí, l'hivern ha passat, la pluja s'ha acabat i ha passat; 2:12 Les flors apareixen a la terra; és l'època del cant dels ocells vine, i s'escolta la veu de la tortuga a la nostra terra; 2:13 La figuera produeix les seves figues verdes, i les vinyes amb tendres. el raïm fa una bona olor. Aixeca't, amor meu, bonica meva, i vine. 2:14 Colom meu, que ets a les escletxes de la roca, als llocs secrets de l'escala, deixa'm veure el teu rostre, deixa'm sentir la teva veu; per dolç és la teva veu, i el teu rostre és bonic. 2:15 Agafeu-nos les guineus, les guineus petites, que fan malbé les vinyes: per les nostres vinyes tenir raïm tendre. 2:16 El meu estimat és meu, i jo sóc seu: ell pastura entre els lliris. 2:17 Fins que s'albiqui el dia i les ombres fugin, gira, estimat meu, i sigues tu com un cabirol o un cerb jove a les muntanyes de Bether.