romans
13:1 Que cada ànima estigui subjecta als poders superiors. Perquè no hi ha poder
sinó de Déu: els poders existents són ordenats per Déu.
13:2 Qui, doncs, es resisteix al poder, resisteix l'ordenament de Déu.
i els qui resisteixen rebran per a si mateixos la condemna.
13:3 Perquè els governants no són un terror per a les bones obres, sinó per a les dolentes. Vols tu
llavors no tenir por del poder? fes el que és bo, i ho faràs
tenen elogis del mateix:
13:4 Perquè ell és el ministre de Déu per a tu per al bé. Però si fas això
que és dolent, tingueu por; perquè no porta l'espasa en va: perquè ell
és el ministre de Déu, un venjador per executar la ira sobre el que fa
dolent.
13:5 Per tant, cal que estigueu subjectes, no només per la ira, sinó també per
amor de consciència.
13:6 Perquè per això també pagueu tribut, perquè són ministres de Déu,
atenent contínuament a això mateix.
13:7 Doneu, doncs, a tots els seus deures: tribut a qui calgui tribut;
costum a qui costum; por a qui por; honor a qui honor.
13:8 No deu res a ningú, sinó estimar-se els uns als altres, perquè el que estima
un altre ha complert la llei.
13:9 Per això: No cometràs adulteri, no mataràs, tu
no robaràs, no donaràs testimoniatge fals, no ho faràs
cobeja; i si hi ha algun altre manament, s'entén breument
en aquesta dita, és a dir: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
13:10 L'amor no fa mal al seu proïsme; per tant, l'amor és la satisfacció
de la llei.
13:11 I això, sabent el temps, que ara és hora de despertar-se
dormir: perquè ara és la nostra salvació més propera que quan creiem.
13:12 La nit s'ha passat lluny, el dia s'acosta;
les obres de les tenebres, i posem-nos l'armadura de la llum.
13:13 Caminem sincerament, com de dia; no en disturbis i embriaguesa, no
en cambra i desenfrenada, no en baralles i enveges.
13:14 Però revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no feu proves
carn, per acomplir els seus desitjos.