romans 13:1 Que cada ànima estigui subjecta als poders superiors. Perquè no hi ha poder sinó de Déu: els poders existents són ordenats per Déu. 13:2 Qui, doncs, es resisteix al poder, resisteix l'ordenament de Déu. i els qui resisteixen rebran per a si mateixos la condemna. 13:3 Perquè els governants no són un terror per a les bones obres, sinó per a les dolentes. Vols tu llavors no tenir por del poder? fes el que és bo, i ho faràs tenen elogis del mateix: 13:4 Perquè ell és el ministre de Déu per a tu per al bé. Però si fas això que és dolent, tingueu por; perquè no porta l'espasa en va: perquè ell és el ministre de Déu, un venjador per executar la ira sobre el que fa dolent. 13:5 Per tant, cal que estigueu subjectes, no només per la ira, sinó també per amor de consciència. 13:6 Perquè per això també pagueu tribut, perquè són ministres de Déu, atenent contínuament a això mateix. 13:7 Doneu, doncs, a tots els seus deures: tribut a qui calgui tribut; costum a qui costum; por a qui por; honor a qui honor. 13:8 No deu res a ningú, sinó estimar-se els uns als altres, perquè el que estima un altre ha complert la llei. 13:9 Per això: No cometràs adulteri, no mataràs, tu no robaràs, no donaràs testimoniatge fals, no ho faràs cobeja; i si hi ha algun altre manament, s'entén breument en aquesta dita, és a dir: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. 13:10 L'amor no fa mal al seu proïsme; per tant, l'amor és la satisfacció de la llei. 13:11 I això, sabent el temps, que ara és hora de despertar-se dormir: perquè ara és la nostra salvació més propera que quan creiem. 13:12 La nit s'ha passat lluny, el dia s'acosta; les obres de les tenebres, i posem-nos l'armadura de la llum. 13:13 Caminem sincerament, com de dia; no en disturbis i embriaguesa, no en cambra i desenfrenada, no en baralles i enveges. 13:14 Però revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no feu proves carn, per acomplir els seus desitjos.