Salms 104:1 Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, ets molt gran; tu ets vestit d'honor i majestat. 104:2 Qui et cobreixes de llum com amb un vestit: qui estires el cel com una cortina: 104:3 Qui posa les bigues de les seves cambres a les aigües, Qui fa el ennuvola el seu carro: qui camina sobre les ales del vent: 104:4 Qui fa esperits els seus àngels; els seus ministres un foc ardent: 104:5 Qui va posar els fonaments de la terra, perquè no fos remoguda sempre. 104:6 El vas cobrir amb el fons com amb un vestit: les aigües s'aturaven per sobre de les muntanyes. 104:7 Davant la teva reprensió van fugir; a la veu del teu tro s'allunyaven. 104:8 Pugen per les muntanyes; baixen per les valls fins al lloc que tu els has fundat. 104:9 Has posat un límit perquè no passin; que no giren de nou per cobrir la terra. 104:10 Ell envia les fonts a les valls, que corren entre els turons. 104:11 Donen a beure totes les bèsties del camp: els ases salvatges els apaguen set. 104:12 Per ells tindran la seva habitació els ocells del cel, que canten entre les branques. 104:13 Ell rega els turons des de les seves cambres: la terra s'ha saciat de fruit de les teves obres. 104:14 Ell fa créixer l'herba per al bestiar i l'herba per al servei l'home: perquè tregui menjar de la terra; 104:15 I el vi que alegra el cor de l'home, i l'oli per fer-li la cara resplendor i pa que enforteix el cor de l'home. 104:16 Els arbres del Senyor són plens de saba; els cedres del Líban, que ell ha plantat; 104:17 On els ocells fan els seus nius; quant a la cigonya, els avets són la seva casa. 104:18 Els turons alts són un refugi per a les cabres salvatges; i les roques per al conies. 104:19 Ha fixat la lluna per les temporades: el sol sap la seva posta. 104:20 Tu fas foscor, i és de nit, on totes les bèsties de la el bosc s'arrossega. 104:21 Els lleons rugeixen després de la seva presa, i busquen la seva carn a Déu. 104:22 El sol surt, s'apleguen i els hi posen els seus caus. 104:23 L'home surt al seu treball i al seu treball fins al vespre. 104:24 Senyor, com són múltiples les teves obres! amb saviesa les has fet totes: la terra és plena de les teves riqueses. 104:25 Així és aquest mar gran i ample, on s'arrosseguen innombrables coses, tant petites com grans bèsties. 104:26 Allà van les naus: hi ha aquell leviatà que has fet jugar allà. 104:27 Tots ells esperen en tu; perquè els donis la seva carn en el seu moment temporada. 104:28 Que els hi doneu, s'apleguen: obre la mà, són plena de bé. 104:29 Tu amagues el teu rostre, ells estan turbats: els talls l'alè, moren i tornen a la seva pols. 104:30 Envieu el vostre esperit, han estat creats, i renoves el cara de la terra. 104:31 La glòria del Senyor perdurarà per sempre; el Senyor s'alegrarà les seves obres. 104:32 Mira la terra i tremola; toca els turons i fumen. 104:33 Cantaré al Senyor mentre visqui: cantaré lloança al meu Déu mentre tinc el meu ésser. 104:34 La meva meditació sobre ell serà dolça: m'alegraré en el Senyor. 104:35 Que els pecadors siguin consumits de la terra, i que els malvats no siguin més. Beneeix el Senyor, ànima meva. Lloeu el Senyor.