Salms
104:1 Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, ets molt gran; tu ets
vestit d'honor i majestat.
104:2 Qui et cobreixes de llum com amb un vestit: qui estires
el cel com una cortina:
104:3 Qui posa les bigues de les seves cambres a les aigües, Qui fa el
ennuvola el seu carro: qui camina sobre les ales del vent:
104:4 Qui fa esperits els seus àngels; els seus ministres un foc ardent:
104:5 Qui va posar els fonaments de la terra, perquè no fos remoguda
sempre.
104:6 El vas cobrir amb el fons com amb un vestit: les aigües s'aturaven
per sobre de les muntanyes.
104:7 Davant la teva reprensió van fugir; a la veu del teu tro s'allunyaven.
104:8 Pugen per les muntanyes; baixen per les valls fins al lloc
que tu els has fundat.
104:9 Has posat un límit perquè no passin; que no giren
de nou per cobrir la terra.
104:10 Ell envia les fonts a les valls, que corren entre els turons.
104:11 Donen a beure totes les bèsties del camp: els ases salvatges els apaguen
set.
104:12 Per ells tindran la seva habitació els ocells del cel, que canten
entre les branques.
104:13 Ell rega els turons des de les seves cambres: la terra s'ha saciat de
fruit de les teves obres.
104:14 Ell fa créixer l'herba per al bestiar i l'herba per al servei
l'home: perquè tregui menjar de la terra;
104:15 I el vi que alegra el cor de l'home, i l'oli per fer-li la cara
resplendor i pa que enforteix el cor de l'home.
104:16 Els arbres del Senyor són plens de saba; els cedres del Líban, que ell
ha plantat;
104:17 On els ocells fan els seus nius; quant a la cigonya, els avets són
la seva casa.
104:18 Els turons alts són un refugi per a les cabres salvatges; i les roques per al
conies.
104:19 Ha fixat la lluna per les temporades: el sol sap la seva posta.
104:20 Tu fas foscor, i és de nit, on totes les bèsties de la
el bosc s'arrossega.
104:21 Els lleons rugeixen després de la seva presa, i busquen la seva carn a Déu.
104:22 El sol surt, s'apleguen i els hi posen
els seus caus.
104:23 L'home surt al seu treball i al seu treball fins al vespre.
104:24 Senyor, com són múltiples les teves obres! amb saviesa les has fet totes:
la terra és plena de les teves riqueses.
104:25 Així és aquest mar gran i ample, on s'arrosseguen innombrables coses,
tant petites com grans bèsties.
104:26 Allà van les naus: hi ha aquell leviatà que has fet jugar
allà.
104:27 Tots ells esperen en tu; perquè els donis la seva carn en el seu moment
temporada.
104:28 Que els hi doneu, s'apleguen: obre la mà, són
plena de bé.
104:29 Tu amagues el teu rostre, ells estan turbats: els talls l'alè,
moren i tornen a la seva pols.
104:30 Envieu el vostre esperit, han estat creats, i renoves el
cara de la terra.
104:31 La glòria del Senyor perdurarà per sempre; el Senyor s'alegrarà
les seves obres.
104:32 Mira la terra i tremola; toca els turons i
fumen.
104:33 Cantaré al Senyor mentre visqui: cantaré lloança al meu
Déu mentre tinc el meu ésser.
104:34 La meva meditació sobre ell serà dolça: m'alegraré en el Senyor.
104:35 Que els pecadors siguin consumits de la terra, i que els malvats no siguin
més. Beneeix el Senyor, ànima meva. Lloeu el Senyor.