Proverbis
18:1 Per desig, l'home, després d'haver-se separat, busca i
s'entremet amb tota saviesa.
18:2 El neci no es delecta en l'enteniment, sinó perquè el seu cor ho descobreixi
mateix.
18:3 Quan ve el malvat, també ve el menyspreu i la ignominia
retret.
18:4 Les paraules de la boca d'un home són com aigües profundes, i la font de
saviesa com un rierol que flueix.
18:5 No és bo acceptar la persona del malvat, enderrocar-lo
just en el judici.
18:6 Els llavis del neci entren en disputa, i la seva boca demana cops.
18:7 La boca del neci és la seva destrucció, i els seus llavis són el parany del seu
ànima.
18:8 Les paraules d'un relatador són com ferides, i baixen a l'interior
parts més internes del ventre.
18:9 També el qui és mandrós en la seva obra és germà del gran
malbaratador.
18:10 El nom del Senyor és una torre forta: hi corre el just,
i és segur.
18:11 La riquesa de l'home ric és la seva ciutat forta, i com un mur alt a la seva
vanitat.
18:12 Abans de la destrucció, el cor de l'home és altiu, i abans de l'honor
humilitat.
18:13 Qui respon a una qüestió abans d'escoltar-la, és una bogeria i una vergonya
a ell.
18:14 L'esperit de l'home sosté la seva debilitat; sinó un esperit ferit que
pot suportar?
18:15 El cor dels savis adquireix coneixement; i l'orella dels savis
busca el coneixement.
18:16 El do d'un home li fa lloc i el porta davant dels grans.
18:17 El qui és el primer per la seva causa sembla just; però ve el seu veí
i el busca.
18:18 La sort fa que cessin les disputes i es divideix entre els poderosos.
18:19 Un germà ofès és més difícil de guanyar que una ciutat forta: i els seus
les disputes són com les reixes d'un castell.
18:20 El ventre d'un home es saciarà del fruit de la seva boca; i amb
l'augment dels seus llavis serà omplert.
18:21 La mort i la vida estan en poder de la llengua, i els qui l'estimen
menjarà el seu fruit.
18:22 Qui troba una dona troba una cosa bona i obté el favor del
SENYOR.
18:23 El pobre fa súplica; però els rics responen amb tosca.
18:24 Un home que té amics ha de mostrar-se amable, i hi ha a
amic que s'enganxa més que un germà.