Proverbis 18:1 Per desig, l'home, després d'haver-se separat, busca i s'entremet amb tota saviesa. 18:2 El neci no es delecta en l'enteniment, sinó perquè el seu cor ho descobreixi mateix. 18:3 Quan ve el malvat, també ve el menyspreu i la ignominia retret. 18:4 Les paraules de la boca d'un home són com aigües profundes, i la font de saviesa com un rierol que flueix. 18:5 No és bo acceptar la persona del malvat, enderrocar-lo just en el judici. 18:6 Els llavis del neci entren en disputa, i la seva boca demana cops. 18:7 La boca del neci és la seva destrucció, i els seus llavis són el parany del seu ànima. 18:8 Les paraules d'un relatador són com ferides, i baixen a l'interior parts més internes del ventre. 18:9 També el qui és mandrós en la seva obra és germà del gran malbaratador. 18:10 El nom del Senyor és una torre forta: hi corre el just, i és segur. 18:11 La riquesa de l'home ric és la seva ciutat forta, i com un mur alt a la seva vanitat. 18:12 Abans de la destrucció, el cor de l'home és altiu, i abans de l'honor humilitat. 18:13 Qui respon a una qüestió abans d'escoltar-la, és una bogeria i una vergonya a ell. 18:14 L'esperit de l'home sosté la seva debilitat; sinó un esperit ferit que pot suportar? 18:15 El cor dels savis adquireix coneixement; i l'orella dels savis busca el coneixement. 18:16 El do d'un home li fa lloc i el porta davant dels grans. 18:17 El qui és el primer per la seva causa sembla just; però ve el seu veí i el busca. 18:18 La sort fa que cessin les disputes i es divideix entre els poderosos. 18:19 Un germà ofès és més difícil de guanyar que una ciutat forta: i els seus les disputes són com les reixes d'un castell. 18:20 El ventre d'un home es saciarà del fruit de la seva boca; i amb l'augment dels seus llavis serà omplert. 18:21 La mort i la vida estan en poder de la llengua, i els qui l'estimen menjarà el seu fruit. 18:22 Qui troba una dona troba una cosa bona i obté el favor del SENYOR. 18:23 El pobre fa súplica; però els rics responen amb tosca. 18:24 Un home que té amics ha de mostrar-se amable, i hi ha a amic que s'enganxa més que un germà.