Abdies
1:1 La visió d'Obadies. Així diu el Senyor Déu sobre Edom: Tenim
va escoltar un rumor del Senyor, i un ambaixador és enviat entre els
pagans: Aixequeu-vos i aixequem-nos contra ella en la batalla.
1:2 Heus aquí, us he fet petit entre els pobles: sou gran
menyspreat.
1:3 L'orgull del teu cor t'ha enganyat, tu que habites al
escletxes de la roca, l'habitació de les quals és alta; que diu en el seu cor,
Qui em farà caure a terra?
1:4 Encara que t'exaltes com l'àguila, i encara que posis el teu niu
entre les estrelles, d'allí et faré baixar, diu el Senyor.
1:5 Si els lladres vingueren a tu, si els lladres de nit, (com estàs destruït!)
no haurien robat fins que en tinguessin prou? si els veremadors
vingut a tu, no et deixarien raïm?
1:6 Com s'estudien les coses d'Esaú! com són les seves coses amagades
buscat!
1:7 Tots els homes de la teva confederació t'han portat fins a la frontera: el
els homes que estaven en pau amb tu t'han enganyat i s'han imposat
contra tu; els qui mengen el teu pa t'han posat una ferida sota teu:
no hi ha cap comprensió en ell.
1:8 En aquell dia, diu el Senyor, no exterminaré els savis?
d'Edom, i enteniment des de la muntanya d'Esaú?
1:9 I els teus valents, Teman, s'espantaran, fins al final que tots
un de la muntanya d'Esaú pot ser tallat per la matança.
1:10 Per la teva violència contra el teu germà Jacob la vergonya et cobrirà, i
seràs exterminat per sempre.
1:11 El dia que vas estar a l'altra banda, el dia que el
els estrangers van portar captius les seves forces, i els estrangers van entrar
les seves portes, i sortí Jerusalem, fins i tot tu eres com un d'ells.
1:12 Però no hauries de mirar el dia del teu germà en el dia
que es va fer estrany; ni t'has d'haver alegrat de la
fills de Judà el dia de la seva destrucció; ni hauria de
has parlat amb orgull en el dia de l'angoixa.
1:13 No hauries d'haver entrat per la porta del meu poble el dia de
la seva calamitat; sí, no hauries d'haver mirat la seva aflicció
en el dia de la seva calamitat, ni han posat les mans sobre els seus béns
el dia de la seva calamitat;
1:14 Tampoc t'has d'haver parat a la cruïlla per tallar els de
el seu que va escapar; ni has d'haver lliurat els de
la seva que va romandre en el dia de l'angoixa.
1:15 Perquè el dia del Senyor és a prop per a totes les nacions, com has fet,
se't farà: la teva recompensa tornarà sobre el teu propi cap.
1:16 Perquè com heu begut a la meva muntanya santa, així ho faran tots els pagans
beuen contínuament, sí, beuen i s'empassaran,
i seran com si no haguessin estat.
1:17 Però a la muntanya de Sió hi haurà la salvació i hi haurà la santedat;
i la casa de Jacob posseirà les seves possessions.
1:18 I la casa de Jacob serà un foc, i la casa de Josep una flama,
i la casa d'Esaú com a rostoll, i s'hi encenderan, i
devorar-los; i no quedarà res de la casa d'Esaú;
perquè el Senyor ho ha dit.
1:19 I els del sud posseiran la muntanya d'Esaú; i ells de la
plana els filisteus: i posseiran els camps d'Efraïm, i
els camps de Samaria; i Benjamí posseirà Galaad.
1:20 I la captivitat d'aquest exèrcit dels fills d'Israel la posseiran
la dels cananeus, fins a Sarepta; i la captivitat de
Jerusalem, que és a Sefarad, posseirà les ciutats del sud.
1:21 I salvadors pujaran a la muntanya de Sió per jutjar la muntanya d'Esaú; i
el regne serà del Senyor.