Abdies 1:1 La visió d'Obadies. Així diu el Senyor Déu sobre Edom: Tenim va escoltar un rumor del Senyor, i un ambaixador és enviat entre els pagans: Aixequeu-vos i aixequem-nos contra ella en la batalla. 1:2 Heus aquí, us he fet petit entre els pobles: sou gran menyspreat. 1:3 L'orgull del teu cor t'ha enganyat, tu que habites al escletxes de la roca, l'habitació de les quals és alta; que diu en el seu cor, Qui em farà caure a terra? 1:4 Encara que t'exaltes com l'àguila, i encara que posis el teu niu entre les estrelles, d'allí et faré baixar, diu el Senyor. 1:5 Si els lladres vingueren a tu, si els lladres de nit, (com estàs destruït!) no haurien robat fins que en tinguessin prou? si els veremadors vingut a tu, no et deixarien raïm? 1:6 Com s'estudien les coses d'Esaú! com són les seves coses amagades buscat! 1:7 Tots els homes de la teva confederació t'han portat fins a la frontera: el els homes que estaven en pau amb tu t'han enganyat i s'han imposat contra tu; els qui mengen el teu pa t'han posat una ferida sota teu: no hi ha cap comprensió en ell. 1:8 En aquell dia, diu el Senyor, no exterminaré els savis? d'Edom, i enteniment des de la muntanya d'Esaú? 1:9 I els teus valents, Teman, s'espantaran, fins al final que tots un de la muntanya d'Esaú pot ser tallat per la matança. 1:10 Per la teva violència contra el teu germà Jacob la vergonya et cobrirà, i seràs exterminat per sempre. 1:11 El dia que vas estar a l'altra banda, el dia que el els estrangers van portar captius les seves forces, i els estrangers van entrar les seves portes, i sortí Jerusalem, fins i tot tu eres com un d'ells. 1:12 Però no hauries de mirar el dia del teu germà en el dia que es va fer estrany; ni t'has d'haver alegrat de la fills de Judà el dia de la seva destrucció; ni hauria de has parlat amb orgull en el dia de l'angoixa. 1:13 No hauries d'haver entrat per la porta del meu poble el dia de la seva calamitat; sí, no hauries d'haver mirat la seva aflicció en el dia de la seva calamitat, ni han posat les mans sobre els seus béns el dia de la seva calamitat; 1:14 Tampoc t'has d'haver parat a la cruïlla per tallar els de el seu que va escapar; ni has d'haver lliurat els de la seva que va romandre en el dia de l'angoixa. 1:15 Perquè el dia del Senyor és a prop per a totes les nacions, com has fet, se't farà: la teva recompensa tornarà sobre el teu propi cap. 1:16 Perquè com heu begut a la meva muntanya santa, així ho faran tots els pagans beuen contínuament, sí, beuen i s'empassaran, i seran com si no haguessin estat. 1:17 Però a la muntanya de Sió hi haurà la salvació i hi haurà la santedat; i la casa de Jacob posseirà les seves possessions. 1:18 I la casa de Jacob serà un foc, i la casa de Josep una flama, i la casa d'Esaú com a rostoll, i s'hi encenderan, i devorar-los; i no quedarà res de la casa d'Esaú; perquè el Senyor ho ha dit. 1:19 I els del sud posseiran la muntanya d'Esaú; i ells de la plana els filisteus: i posseiran els camps d'Efraïm, i els camps de Samaria; i Benjamí posseirà Galaad. 1:20 I la captivitat d'aquest exèrcit dels fills d'Israel la posseiran la dels cananeus, fins a Sarepta; i la captivitat de Jerusalem, que és a Sefarad, posseirà les ciutats del sud. 1:21 I salvadors pujaran a la muntanya de Sió per jutjar la muntanya d'Esaú; i el regne serà del Senyor.