Nombres
11:1 I quan el poble es va queixar, va desagradar al Senyor i al Senyor
ho sentia; i la seva ira es va encendre; i el foc del Senyor va cremar
entre ells, i va consumir els que eren als extrems de la
campament.
11:2 I el poble va cridar a Moisès; i quan Moisès va pregar al Senyor,
el foc es va apagar.
11:3 I va anomenar el lloc Taberà, perquè el foc de la
El Senyor va cremar entre ells.
11:4 I la multitud mixta que hi havia entre ells va caure en un desitge;
També els fills d'Israel van tornar a plorar i van dir: A qui ens donarà carn?
menjar?
11:5 Recordem el peix que menjàvem a Egipte de franc; els cogombres,
i els melons, i els porros, i les cebes i els alls:
11:6 Però ara la nostra ànima s'ha assecat; no hi ha res més que això
mannà, davant els nostres ulls.
11:7 I el mannà era com una llavor de coriandre, i el seu color era com el
color del bdel·li.
11:8 I el poble va recórrer, el va recollir i el va mòltar en molins, o
batre'l en un morter i coure en cassoles i fer-ne pastissos: i el
el seu gust era com el gust de l'oli fresc.
11:9 I quan la rosada va caure sobre el campament a la nit, el mannà va caure sobre el campament
això.
11:10 Llavors Moisès va sentir que el poble plorava per totes les seves famílies, tots els homes a dins
la porta de la seva tenda; i la ira del Senyor es va encendre molt;
Moisès també estava disgustat.
11:11 I Moisès va dir al Senyor: Per què has afligit el teu servent?
i per què no he trobat gràcia als teus ulls, que posis el
la càrrega de tota aquesta gent sobre mi?
11:12 He concebut jo tot aquest poble? jo els he engendrat, que tu
hauria de dir-me: Porta'ls al teu si, com un pare allet
dóna a llum la criatura a la terra que els vas jurar
pares?
11:13 On hauria de tenir carn per donar a tot aquest poble? perquè ploren
em va dir: Dóna'ns carn perquè puguem menjar.
11:14 No sóc capaç de suportar tot aquest poble, perquè és massa pesat
jo.
11:15 I si em fas així, mata'm, et prego, sense mans, si jo
he trobat favor als teus ulls; i que no vegi la meva misèria.
11:16 I el Senyor va dir a Moisès: Reuneix-me setanta homes dels ancians.
d'Israel, que tu saps que són els ancians del poble, i
oficials sobre ells; i porteu-los al tabernacle de la
congregació, perquè estiguin allà amb tu.
11:17 I baixaré i parlaré amb tu allà, i prendré del
l'esperit que està damunt teu, i el posarà sobre ells; i ho faran
Porta amb tu la càrrega del poble, perquè no la porti tu mateix
sol.
11:18 I digueu al poble: Santifiqueu-vos per demà, i
menjareu carn, perquè heu plorat a les orelles del Senyor dient:
Qui ens donarà carn per menjar? perquè ens va anar bé a Egipte:
per això el Senyor us donarà carn i menjareu.
11:19 No menjareu un dia, ni dos dies, ni cinc dies, ni deu dies,
ni vint dies;
11:20 Però fins i tot un mes sencer, fins que us surti per les fosses del nas, i sigui
us és repugnant, perquè heu menyspreat el Senyor que és
entre vosaltres, i hem plorat davant d'ell, dient: Per què hem sortit?
Egipte?
11:21 I Moisès va dir: El poble entre el qual estic és sis-cents mil
lacais; i tu has dit: Els donaré carn perquè mengin a
mes sencer.
11:22 Seran matats els ramats i els ramats per a ells, perquè n'hi hagi prou? o
tots els peixos del mar seran reunits per a ells, perquè n'hi hagi prou
ells?
11:23 I el Senyor va dir a Moisès: ¿La mà del Senyor és curta? tu hauràs
mira ara si la meva paraula s'acompleix o no.
11:24 Moisès va sortir i va dir al poble les paraules del Senyor, i
va reunir els setanta homes dels ancians del poble i els va aixecar
sobre el tabernacle.
11:25 I el Senyor va baixar en un núvol, li va parlar i en va prendre
Va succeir que, quan l'esperit va reposar sobre ells, van profetitzar:
i no va parar.
11:26 Però dos homes van quedar al campament, el nom d'un era
Eldad, i el nom de l'altre Medad; i l'esperit reposà sobre ells;
i eren dels que estaven escrits, però no van sortir a la
tabernacle: i profetitzaven al campament.
11:27 Un jove va córrer i ho va informar a Moisès i va dir: Eldad i Medad ho fan
profetitzar al campament.
11:28 I Josuè, fill de Nun, servent de Moisès, un dels seus joves,
va respondre i va dir: Senyor Moisès, prohibeu-los.
11:29 I Moisès li va dir: "Tens enveja per amor meu? Déu que tot això
el poble del Senyor eren profetes, i el Senyor posaria el seu esperit
sobre ells!
11:30 Moisès el va fer entrar al campament, ell i els ancians d'Israel.
11:31 I va sortir un vent del Senyor, i va portar guatlles del Senyor
mar i deixeu-los caure al costat del campament, com si fos un dia de camí en aquest
costat, i com un dia de viatge a l'altra banda, al voltant del
campament, i com dues colzades d'alçada sobre la faç de la terra.
11:32 I el poble es va aixecar tot aquell dia, i tota aquella nit, i tota la
l'endemà, i van recollir les guatlles: el que va recollir menys va recollir
deu homers: i els escamparen tots al voltant per ells mateixos
el campament.
11:33 I mentre la carn encara estava entre les dents, abans de mastegar-la, els
la ira del Senyor es va encendre contra el poble, i el Senyor el va colpejar
gent amb una pesta molt gran.
11:34 I va posar a aquell lloc el nom de Quibrot-hataava, perquè hi havia
van enterrar la gent que desitjava.
11:35 I el poble va marxar des de Quibrot-Hataava fins a Hazerot; i residència
a Hazeroth.
