Jonàs 4:1 Però Jonàs va desagradar molt, i es va enfadar molt. 4:2 I va pregar al Senyor i va dir: "Et prego, Senyor, això no era la meva dita, quan encara era al meu país? Per això vaig fugir abans Tarsis: perquè sabia que ets un Déu benigne i misericordiós, lent per fer-ho ira, i de gran bondat, i et penedeixin del mal. 4:3 Per tant, ara, Senyor, treu de mi la meva vida; perquè ho és millor per a mi morir que viure. 4:4 Llavors el Senyor va dir: Estàs bé d'enfadar-te? 4:5 Aleshores Jonàs va sortir de la ciutat i es va asseure a la banda oriental de la ciutat, i allí li va fer una caseta i es va asseure sota ella a l'ombra, fins que va poder veure què seria de la ciutat. 4:6 I el Senyor Déu va preparar una carbassa i la va fer pujar sobre Jonàs, perquè fos una ombra sobre el seu cap, per alliberar-lo del seu dolor. Així que Jonàs es va alegrar molt de la carbassa. 4:7 Però Déu va preparar un cuc quan es va aixecar el matí de l'endemà, i el va colpejar la carbassa que es va marcir. 4:8 I succeí que quan el sol va sortir, Déu va preparar a vent vehement de llevant; i el sol va batre sobre el cap de Jonàs, que ell es va desmaiar i va voler morir en si mateix, i va dir: És millor per a mi morir que viure. 4:9 I Déu va dir a Jonàs: Estàs bé d'enfadar-se per la carbassa? I ell va dir: Faig bé d'enfadar-me fins a la mort. 4:10 Llavors el Senyor va dir: "Tu has tingut pietat de la carbassa per la qual no has treballat, ni l'has fet créixer; que va sorgir en una nit, i va morir en una nit: 4:11 I no hauria d'estalviar Nínive, la gran ciutat, on hi ha més que sis vint mil persones que no poden distingir entre la seva mà dreta i la seva mà esquerra; i també molt bestiar?