Jonàs
4:1 Però Jonàs va desagradar molt, i es va enfadar molt.
4:2 I va pregar al Senyor i va dir: "Et prego, Senyor, això no era
la meva dita, quan encara era al meu país? Per això vaig fugir abans
Tarsis: perquè sabia que ets un Déu benigne i misericordiós, lent per fer-ho
ira, i de gran bondat, i et penedeixin del mal.
4:3 Per tant, ara, Senyor, treu de mi la meva vida; perquè ho és
millor per a mi morir que viure.
4:4 Llavors el Senyor va dir: Estàs bé d'enfadar-te?
4:5 Aleshores Jonàs va sortir de la ciutat i es va asseure a la banda oriental de la ciutat, i
allí li va fer una caseta i es va asseure sota ella a l'ombra, fins que va poder
veure què seria de la ciutat.
4:6 I el Senyor Déu va preparar una carbassa i la va fer pujar sobre Jonàs,
perquè fos una ombra sobre el seu cap, per alliberar-lo del seu dolor.
Així que Jonàs es va alegrar molt de la carbassa.
4:7 Però Déu va preparar un cuc quan es va aixecar el matí de l'endemà, i el va colpejar
la carbassa que es va marcir.
4:8 I succeí que quan el sol va sortir, Déu va preparar a
vent vehement de llevant; i el sol va batre sobre el cap de Jonàs, que ell
es va desmaiar i va voler morir en si mateix, i va dir: És millor per a mi
morir que viure.
4:9 I Déu va dir a Jonàs: Estàs bé d'enfadar-se per la carbassa? I ell
va dir: Faig bé d'enfadar-me fins a la mort.
4:10 Llavors el Senyor va dir: "Tu has tingut pietat de la carbassa per la qual
no has treballat, ni l'has fet créixer; que va sorgir en una nit, i
va morir en una nit:
4:11 I no hauria d'estalviar Nínive, la gran ciutat, on hi ha més que
sis vint mil persones que no poden distingir entre la seva mà dreta
i la seva mà esquerra; i també molt bestiar?