Jonàs
1:1 La paraula del Senyor va venir a Jonàs, fill d'Amitai, dient:
1:2 Aixeca't, vés a Nínive, la gran ciutat, i clama contra ella; per ells
la maldat ha pujat davant meu.
1:3 Però Jonàs es va aixecar per fugir a Tarsis de la presència del Senyor,
i va baixar a Joppe; i va trobar un vaixell que anava a Tarsis: així ell
va pagar el preu i hi va baixar per anar-hi amb ells
Tarsis de la presència del Senyor.
1:4 Però el Senyor va enviar un gran vent al mar, i hi va haver un poderós
tempesta al mar, de manera que el vaixell estava com si s'hagués de trencar.
1:5 Llavors els mariners es van espantar i van clamar cadascú al seu déu, i
llançar les mercaderies que hi havia a la nau al mar, per alleugerir-la
d'ells. Però Jonàs va baixar als costats del vaixell; i va estirar,
i estava profundament adormit.
1:6 Llavors el cap de vaixell es va acostar a ell i li va dir: Què vols dir, oh?
dormir? aixeca't, invoca el teu Déu, si és que Déu pensa en nosaltres,
que no morim.
1:7 I cadascú digueren al seu company: "Veniu i tirem a sorts això".
podem saber per la causa de qui aquest mal està sobre nosaltres. Així que van sortejar, i
la sort va caure sobre Jonàs.
1:8 Llavors li van dir: Digues-nos, et preguem, per la causa de qui això
el mal està sobre nosaltres; Quina és la teva ocupació? i tu d'on vens? què
és el teu país? i de quina gent ets?
1:9 I els digué: Sóc hebreu; i temo el Senyor, el Déu de
el cel, que ha fet el mar i la terra seca.
1:10 Llavors els homes van tenir molta por i li van dir: Per què
fet això? Perquè els homes sabien que fugia de la presència del Senyor,
perquè els ho havia dit.
1:11 Llavors li van dir: Què et farem perquè el mar sigui?
tranquil per a nosaltres? perquè el mar treballava, i era tempestuós.
1:12 I els digué: Aixequeu-me i llenceu-me al mar; tan
el mar us quedarà tranquil, perquè sé que per mi és tan gran
tempesta és sobre tu.
1:13 No obstant això, els homes van remar fort per portar-lo a terra; però podien
no: perquè el mar treballava, i era tempestuós contra ells.
1:14 Per això van clamar al Senyor, i van dir: Et preguem, Senyor,
et preguem, que no perim per la vida d'aquest home, i no ens acostem
sang innocent, perquè tu, Senyor, has fet el que t'has volgut.
1:15 Així que van agafar Jonàs i el van llançar al mar i al mar
va cessar de la seva ràbia.
1:16 Llavors els homes van tenir una gran por del Senyor i li van oferir un sacrifici
el Senyor, i va fer vots.
1:17 Ara el Senyor havia preparat un gran peix per engolir Jonàs. I Jonàs
va estar a la panxa del peix tres dies i tres nits.