Jonàs 1:1 La paraula del Senyor va venir a Jonàs, fill d'Amitai, dient: 1:2 Aixeca't, vés a Nínive, la gran ciutat, i clama contra ella; per ells la maldat ha pujat davant meu. 1:3 Però Jonàs es va aixecar per fugir a Tarsis de la presència del Senyor, i va baixar a Joppe; i va trobar un vaixell que anava a Tarsis: així ell va pagar el preu i hi va baixar per anar-hi amb ells Tarsis de la presència del Senyor. 1:4 Però el Senyor va enviar un gran vent al mar, i hi va haver un poderós tempesta al mar, de manera que el vaixell estava com si s'hagués de trencar. 1:5 Llavors els mariners es van espantar i van clamar cadascú al seu déu, i llançar les mercaderies que hi havia a la nau al mar, per alleugerir-la d'ells. Però Jonàs va baixar als costats del vaixell; i va estirar, i estava profundament adormit. 1:6 Llavors el cap de vaixell es va acostar a ell i li va dir: Què vols dir, oh? dormir? aixeca't, invoca el teu Déu, si és que Déu pensa en nosaltres, que no morim. 1:7 I cadascú digueren al seu company: "Veniu i tirem a sorts això". podem saber per la causa de qui aquest mal està sobre nosaltres. Així que van sortejar, i la sort va caure sobre Jonàs. 1:8 Llavors li van dir: Digues-nos, et preguem, per la causa de qui això el mal està sobre nosaltres; Quina és la teva ocupació? i tu d'on vens? què és el teu país? i de quina gent ets? 1:9 I els digué: Sóc hebreu; i temo el Senyor, el Déu de el cel, que ha fet el mar i la terra seca. 1:10 Llavors els homes van tenir molta por i li van dir: Per què fet això? Perquè els homes sabien que fugia de la presència del Senyor, perquè els ho havia dit. 1:11 Llavors li van dir: Què et farem perquè el mar sigui? tranquil per a nosaltres? perquè el mar treballava, i era tempestuós. 1:12 I els digué: Aixequeu-me i llenceu-me al mar; tan el mar us quedarà tranquil, perquè sé que per mi és tan gran tempesta és sobre tu. 1:13 No obstant això, els homes van remar fort per portar-lo a terra; però podien no: perquè el mar treballava, i era tempestuós contra ells. 1:14 Per això van clamar al Senyor, i van dir: Et preguem, Senyor, et preguem, que no perim per la vida d'aquest home, i no ens acostem sang innocent, perquè tu, Senyor, has fet el que t'has volgut. 1:15 Així que van agafar Jonàs i el van llançar al mar i al mar va cessar de la seva ràbia. 1:16 Llavors els homes van tenir una gran por del Senyor i li van oferir un sacrifici el Senyor, i va fer vots. 1:17 Ara el Senyor havia preparat un gran peix per engolir Jonàs. I Jonàs va estar a la panxa del peix tres dies i tres nits.