Treball
41:1 Pots treure el leviatan amb un ganxo? o la seva llengua amb un cordó
que decepciones?
41:2 Pots posar-li un ganxo al nas? o travessar la mandíbula amb a
espina?
41:3 Et farà moltes súpliques? li dirà paraules suaus
tu?
41:4 Farà un pacte amb tu? el prendràs per servent per a
sempre?
41:5 Vols jugar amb ell com amb un ocell? o el lligaràs pel teu
donzelles?
41:6 Li faran un banquet els companys? el dividiran entre ells
els comerciants?
41:7 Pots omplir la seva pell de ferros de pues? o el seu cap amb peix
llances?
41:8 Posa la teva mà sobre ell, recorda la batalla, no facis més.
41:9 Heus aquí, l'esperança d'ell és inútil: ningú no serà rebutjat
la vista d'ell?
41:10 Ningú no és tan ferotge que s'atreveixi a despertar-lo;
abans que jo?
41:11 Qui m'ha impedit perquè li pagués? qualsevol cosa que estigui sota el
tot el cel és meu.
41:12 No amagaré les seves parts, ni el seu poder, ni la seva bella proporció.
41:13 Qui pot descobrir la cara de la seva vestimenta? o amb qui pot venir a ell
la seva doble brida?
41:14 Qui pot obrir les portes del seu rostre? les seves dents són terribles al voltant.
41:15 Les seves escates són el seu orgull, tancades com amb un segell tancat.
41:16 L'un és tan a prop de l'altre, que no hi pot passar aire entre ells.
41:17 S'uneixen els uns als altres, s'enganxen, i no poden ser
trencat.
41:18 Per les seves necessitats brilla una llum, i els seus ulls són com les parpelles de
el matí.
41:19 De la seva boca surten llums enceses, i espurnes de foc surten.
41:20 Del seu nas surt fum, com d'una olla o caldera bullent.
41:21 El seu alè encén brases, i una flama surt de la seva boca.
41:22 Al seu coll hi ha força, i la tristesa es converteix abans en alegria
ell.
41:23 Els flocs de la seva carn s'uneixen entre si, són ferms
ells mateixos; no es poden moure.
41:24 El seu cor és ferm com una pedra; sí, tan dur com un tros del fons
pedra de molí.
41:25 Quan s'aixeca, els poderosos tenen por: a causa de
trencaments es purifiquen.
41:26 L'espasa del qui el ataca no pot aguantar: la llança, el dard,
ni la merceria.
41:27 Considera el ferro com la palla, i el llautó com la fusta podrida.
41:28 La fletxa no el pot fer fugir: amb ell es converteixen pedres de fona
rostoll.
41:29 Els dards es compten com a rostoll: ell es riu de l'agitació d'una llança.
41:30 Sota ell hi ha pedres esmolades; ell estesa coses esmolades sobre
fang.
41:31 Ell fa bullir l'abisme com una olla; fa que el mar sigui com una olla de
ungüent.
41:32 Ell fa un camí que brilla darrere seu; es pensaria que el profund és
canós.
41:33 A la terra no hi ha el seu semblant, fet sense por.
41:34 Ell contempla totes les coses altes: és un rei sobre tots els fills de
orgull.