Treball 41:1 Pots treure el leviatan amb un ganxo? o la seva llengua amb un cordó que decepciones? 41:2 Pots posar-li un ganxo al nas? o travessar la mandíbula amb a espina? 41:3 Et farà moltes súpliques? li dirà paraules suaus tu? 41:4 Farà un pacte amb tu? el prendràs per servent per a sempre? 41:5 Vols jugar amb ell com amb un ocell? o el lligaràs pel teu donzelles? 41:6 Li faran un banquet els companys? el dividiran entre ells els comerciants? 41:7 Pots omplir la seva pell de ferros de pues? o el seu cap amb peix llances? 41:8 Posa la teva mà sobre ell, recorda la batalla, no facis més. 41:9 Heus aquí, l'esperança d'ell és inútil: ningú no serà rebutjat la vista d'ell? 41:10 Ningú no és tan ferotge que s'atreveixi a despertar-lo; abans que jo? 41:11 Qui m'ha impedit perquè li pagués? qualsevol cosa que estigui sota el tot el cel és meu. 41:12 No amagaré les seves parts, ni el seu poder, ni la seva bella proporció. 41:13 Qui pot descobrir la cara de la seva vestimenta? o amb qui pot venir a ell la seva doble brida? 41:14 Qui pot obrir les portes del seu rostre? les seves dents són terribles al voltant. 41:15 Les seves escates són el seu orgull, tancades com amb un segell tancat. 41:16 L'un és tan a prop de l'altre, que no hi pot passar aire entre ells. 41:17 S'uneixen els uns als altres, s'enganxen, i no poden ser trencat. 41:18 Per les seves necessitats brilla una llum, i els seus ulls són com les parpelles de el matí. 41:19 De la seva boca surten llums enceses, i espurnes de foc surten. 41:20 Del seu nas surt fum, com d'una olla o caldera bullent. 41:21 El seu alè encén brases, i una flama surt de la seva boca. 41:22 Al seu coll hi ha força, i la tristesa es converteix abans en alegria ell. 41:23 Els flocs de la seva carn s'uneixen entre si, són ferms ells mateixos; no es poden moure. 41:24 El seu cor és ferm com una pedra; sí, tan dur com un tros del fons pedra de molí. 41:25 Quan s'aixeca, els poderosos tenen por: a causa de trencaments es purifiquen. 41:26 L'espasa del qui el ataca no pot aguantar: la llança, el dard, ni la merceria. 41:27 Considera el ferro com la palla, i el llautó com la fusta podrida. 41:28 La fletxa no el pot fer fugir: amb ell es converteixen pedres de fona rostoll. 41:29 Els dards es compten com a rostoll: ell es riu de l'agitació d'una llança. 41:30 Sota ell hi ha pedres esmolades; ell estesa coses esmolades sobre fang. 41:31 Ell fa bullir l'abisme com una olla; fa que el mar sigui com una olla de ungüent. 41:32 Ell fa un camí que brilla darrere seu; es pensaria que el profund és canós. 41:33 A la terra no hi ha el seu semblant, fet sense por. 41:34 Ell contempla totes les coses altes: és un rei sobre tots els fills de orgull.