Treball
11:1 Llavors Sofar, el naamita, va respondre:
11:2 No s'ha de respondre la multitud de paraules? i hauria d'un home ple de
parlar es justifica?
11:3 Les teves mentides haurien de fer callar els homes? i quan et burlis, ho faràs
ningú et fa vergonya?
11:4 Perquè tu has dit: La meva doctrina és pura, i sóc net als teus ulls.
11:5 Però oi que Déu parlés i obrí els seus llavis contra tu!
11:6 I perquè et mostri els secrets de la saviesa, que són dobles
al que és! Sapigueu, doncs, que Déu us exigeix menys que
la teva iniquitat es mereix.
11:7 Pots buscar Déu? pots descobrir el Totpoderós?
a la perfecció?
11:8 És alt com el cel; què pots fer? més profund que l'infern; què
pots saber-ho?
11:9 La seva mesura és més llarga que la terra i més ampla que el mar.
11:10 Si ell talla, tanca, o s'aplega, qui pot impedir-lo?
11:11 Perquè coneix homes vanitosos; també veu la maldat; no ho farà llavors
considerar-ho?
11:12 Perquè l'home inútil seria savi, encara que l'home neixi com el poltre d'un ase salvatge.
11:13 Si prepares el teu cor i estenes les teves mans cap a ell;
11:14 Si la iniquitat està a la teva mà, allunya-la, i no deixes la maldat
habiteu als vostres tabernacles.
11:15 Perquè aleshores alçaràs el teu rostre sense taca; sí, ho seràs
ferms i no tinguis por:
11:16 Perquè oblidaràs la teva misèria, i te'n recordes com les aigües
passar de llarg:
11:17 I la teva edat serà més clara que el migdia: tu brillaràs,
seràs com el matí.
11:18 I estaràs segur, perquè hi ha esperança; sí, excavaràs
sobre tu, i descansaràs amb seguretat.
11:19 També et dormiràs, i ningú et farà por; sí, molts
us convindrà.
11:20 Però els ulls dels malvats fallaran, i no s'escaparan, i
la seva esperança serà com l'abandonament del fantasma.