Treball 11:1 Llavors Sofar, el naamita, va respondre: 11:2 No s'ha de respondre la multitud de paraules? i hauria d'un home ple de parlar es justifica? 11:3 Les teves mentides haurien de fer callar els homes? i quan et burlis, ho faràs ningú et fa vergonya? 11:4 Perquè tu has dit: La meva doctrina és pura, i sóc net als teus ulls. 11:5 Però oi que Déu parlés i obrí els seus llavis contra tu! 11:6 I perquè et mostri els secrets de la saviesa, que són dobles al que és! Sapigueu, doncs, que Déu us exigeix menys que la teva iniquitat es mereix. 11:7 Pots buscar Déu? pots descobrir el Totpoderós? a la perfecció? 11:8 És alt com el cel; què pots fer? més profund que l'infern; què pots saber-ho? 11:9 La seva mesura és més llarga que la terra i més ampla que el mar. 11:10 Si ell talla, tanca, o s'aplega, qui pot impedir-lo? 11:11 Perquè coneix homes vanitosos; també veu la maldat; no ho farà llavors considerar-ho? 11:12 Perquè l'home inútil seria savi, encara que l'home neixi com el poltre d'un ase salvatge. 11:13 Si prepares el teu cor i estenes les teves mans cap a ell; 11:14 Si la iniquitat està a la teva mà, allunya-la, i no deixes la maldat habiteu als vostres tabernacles. 11:15 Perquè aleshores alçaràs el teu rostre sense taca; sí, ho seràs ferms i no tinguis por: 11:16 Perquè oblidaràs la teva misèria, i te'n recordes com les aigües passar de llarg: 11:17 I la teva edat serà més clara que el migdia: tu brillaràs, seràs com el matí. 11:18 I estaràs segur, perquè hi ha esperança; sí, excavaràs sobre tu, i descansaràs amb seguretat. 11:19 També et dormiràs, i ningú et farà por; sí, molts us convindrà. 11:20 Però els ulls dels malvats fallaran, i no s'escaparan, i la seva esperança serà com l'abandonament del fantasma.