Jeremies
24:1 El Senyor em va mostrar, i he aquí dues cistelles de figues posades davant del
temple del Senyor, després que va tenir Nabucodonosor, rei de Babilònia
va portar cap a Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i
els prínceps de Judà, amb els fusters i els ferrers, de Jerusalem,
i els havia portat a Babilònia.
24:2 Una cistella tenia figues molt bones, com les figues madures per primera vegada:
i l'altra cistella tenia figues molt entremaliades, que no es podien menjar,
eren tan dolents.
24:3 Llavors el Senyor em va dir: Què veus, Jeremies? I vaig dir: figues;
les bones figues, molt bones; i el mal, molt dolent, que no es pot menjar,
són tan dolents.
24:4 La paraula del Senyor em va tornar a dir, dient:
24:5 Així diu el Senyor, el Déu d'Israel: Com aquestes bones figues, jo també
Reconeixeu els que són enduts captius de Judà, a qui tinc
enviats d'aquest lloc a la terra dels caldeus pel seu bé.
24:6 Perquè posaré els meus ulls sobre ells per al bé, i els tornaré
a aquesta terra: i els edificaré, i no els destruiré; i ho faré
plantar-los i no arrencar-los.
24:7 I els donaré cor perquè em coneguin que jo sóc el Senyor, i ells
seré el meu poble, i jo seré el seu Déu, perquè tornaran a
jo amb tot el cor.
24:8 I com les figues dolentes, que no es poden menjar, són tan dolentes; segurament
així diu el Senyor: Així donaré a Sedequies, rei de Judà, i al seu
prínceps, i la resta de Jerusalem, que romanen en aquesta terra, i
els que habiten a la terra d'Egipte:
24:9 I els lliuraré perquè es traslladin a tots els regnes de la terra
pel seu mal, per ser un retret i un proverbi, una burla i una maledicció, en
tots els llocs on els conduiré.
24:10 I enviaré l'espasa, la fam i la pesta entre ells,
fins que siguin consumits de la terra que els vaig donar i a ells
els seus pares.