Jeremies 24:1 El Senyor em va mostrar, i he aquí dues cistelles de figues posades davant del temple del Senyor, després que va tenir Nabucodonosor, rei de Babilònia va portar cap a Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i els prínceps de Judà, amb els fusters i els ferrers, de Jerusalem, i els havia portat a Babilònia. 24:2 Una cistella tenia figues molt bones, com les figues madures per primera vegada: i l'altra cistella tenia figues molt entremaliades, que no es podien menjar, eren tan dolents. 24:3 Llavors el Senyor em va dir: Què veus, Jeremies? I vaig dir: figues; les bones figues, molt bones; i el mal, molt dolent, que no es pot menjar, són tan dolents. 24:4 La paraula del Senyor em va tornar a dir, dient: 24:5 Així diu el Senyor, el Déu d'Israel: Com aquestes bones figues, jo també Reconeixeu els que són enduts captius de Judà, a qui tinc enviats d'aquest lloc a la terra dels caldeus pel seu bé. 24:6 Perquè posaré els meus ulls sobre ells per al bé, i els tornaré a aquesta terra: i els edificaré, i no els destruiré; i ho faré plantar-los i no arrencar-los. 24:7 I els donaré cor perquè em coneguin que jo sóc el Senyor, i ells seré el meu poble, i jo seré el seu Déu, perquè tornaran a jo amb tot el cor. 24:8 I com les figues dolentes, que no es poden menjar, són tan dolentes; segurament així diu el Senyor: Així donaré a Sedequies, rei de Judà, i al seu prínceps, i la resta de Jerusalem, que romanen en aquesta terra, i els que habiten a la terra d'Egipte: 24:9 I els lliuraré perquè es traslladin a tots els regnes de la terra pel seu mal, per ser un retret i un proverbi, una burla i una maledicció, en tots els llocs on els conduiré. 24:10 I enviaré l'espasa, la fam i la pesta entre ells, fins que siguin consumits de la terra que els vaig donar i a ells els seus pares.