Jeremies
20:1 I Paixur, fill del sacerdot Immer, que també era governador en cap
la casa del Senyor, va sentir que Jeremies profetitzava aquestes coses.
20:2 Llavors Pashur va colpejar el profeta Jeremies i el va posar als ceps que
estaven a la porta alta de Benjamí, que hi havia al costat de la casa del Senyor.
20:3 I succeí que l'endemà, Pashur va fer sortir Jeremies
fora de les existències. Llavors Jeremies li va dir: El Senyor no ha cridat
et dius Pashur, però Magormissabib.
20:4 Perquè així diu el Senyor: Heus aquí, et faré un terror per a tu mateix,
i a tots els teus amics: i cauran per l'espasa dels seus
enemics, i els teus ulls ho contemplaran, i hi entregaré tot Judà
la mà del rei de Babilònia, i els portarà captius a dins
Babilònia, i els matarà amb l'espasa.
20:5 A més, lliuraré tota la força d'aquesta ciutat i tota la força
els seus treballs, i totes les coses precioses d'ell, i tot el
els tresors dels reis de Judà els donaré a les seves mans
enemics, que els saquejaran, els prendran i els portaran
Babilònia.
20:6 I tu, Pashur, i tots els qui habiten a casa teva hi entraran
captivitat: i vindràs a Babilònia, i allí moriràs, i
seràs enterrat allà, tu i tots els teus amics, a qui tinguis
mentides profetitzades.
20:7 Senyor, m'has enganyat i m'he enganyat: ets més fort
que jo, i he vençut: cada dia estic en burla, tothom es mofa
jo.
20:8 Perquè des que vaig parlar, vaig clamar, vaig clamar violència i botí; perquè el
La paraula del Senyor es feia cada dia per a mi un oprobio i una burla.
20:9 Llavors vaig dir: No faré menció d'ell, ni parlaré més en el seu
nom. Però la seva paraula estava al meu cor com un foc ardent tancat en el meu
ossos, i estava cansat de la paciència, i no em vaig poder quedar.
20:10 Perquè he sentit la difamació de molts, la por per totes bandes. Informen, diuen,
i ho informarem. Tots els meus familiars miraven la meva parada, dient:
Potser serà seduït, i nosaltres li imposarem, i
ens venjarem d'ell.
20:11 Però el Senyor és amb mi com un poderós i terrible;
els perseguidors ensopegaran i no s'imposaran: seran
molt avergonyit; perquè no prosperaran: la seva confusió eterna
mai s'oblidarà.
20:12 Però, Senyor dels exèrcits, que proves els justos i veus les regnes i
el cor, deixa'm veure la teva venjança contra ells, perquè a tu t'he obert
la meva causa.
20:13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ha salvat l'ànima
dels pobres de la mà dels malfactors.
20:14 Maleït sigui el dia en què vaig néixer: no deixeu el dia en què la meva mare
porta'm ser beneït.
20:15 Maleït sigui l'home que va fer notícia al meu pare dient: Un nen home
et ha nascut; fent-lo molt content.
20:16 I que aquell home sigui com les ciutats que el Senyor va enderrocar i es va penedir
no: i que escolti el crit al matí i els crits
migdia;
20:17 Perquè no em va matar des del ventre; o que la meva mare podria haver estat
la meva tomba, i el seu ventre per ser sempre gran amb mi.
20:18 Per això vaig sortir del ventre per veure el treball i el dolor, que el meu
dies s'han de consumir amb vergonya?