Jeremies 20:1 I Paixur, fill del sacerdot Immer, que també era governador en cap la casa del Senyor, va sentir que Jeremies profetitzava aquestes coses. 20:2 Llavors Pashur va colpejar el profeta Jeremies i el va posar als ceps que estaven a la porta alta de Benjamí, que hi havia al costat de la casa del Senyor. 20:3 I succeí que l'endemà, Pashur va fer sortir Jeremies fora de les existències. Llavors Jeremies li va dir: El Senyor no ha cridat et dius Pashur, però Magormissabib. 20:4 Perquè així diu el Senyor: Heus aquí, et faré un terror per a tu mateix, i a tots els teus amics: i cauran per l'espasa dels seus enemics, i els teus ulls ho contemplaran, i hi entregaré tot Judà la mà del rei de Babilònia, i els portarà captius a dins Babilònia, i els matarà amb l'espasa. 20:5 A més, lliuraré tota la força d'aquesta ciutat i tota la força els seus treballs, i totes les coses precioses d'ell, i tot el els tresors dels reis de Judà els donaré a les seves mans enemics, que els saquejaran, els prendran i els portaran Babilònia. 20:6 I tu, Pashur, i tots els qui habiten a casa teva hi entraran captivitat: i vindràs a Babilònia, i allí moriràs, i seràs enterrat allà, tu i tots els teus amics, a qui tinguis mentides profetitzades. 20:7 Senyor, m'has enganyat i m'he enganyat: ets més fort que jo, i he vençut: cada dia estic en burla, tothom es mofa jo. 20:8 Perquè des que vaig parlar, vaig clamar, vaig clamar violència i botí; perquè el La paraula del Senyor es feia cada dia per a mi un oprobio i una burla. 20:9 Llavors vaig dir: No faré menció d'ell, ni parlaré més en el seu nom. Però la seva paraula estava al meu cor com un foc ardent tancat en el meu ossos, i estava cansat de la paciència, i no em vaig poder quedar. 20:10 Perquè he sentit la difamació de molts, la por per totes bandes. Informen, diuen, i ho informarem. Tots els meus familiars miraven la meva parada, dient: Potser serà seduït, i nosaltres li imposarem, i ens venjarem d'ell. 20:11 Però el Senyor és amb mi com un poderós i terrible; els perseguidors ensopegaran i no s'imposaran: seran molt avergonyit; perquè no prosperaran: la seva confusió eterna mai s'oblidarà. 20:12 Però, Senyor dels exèrcits, que proves els justos i veus les regnes i el cor, deixa'm veure la teva venjança contra ells, perquè a tu t'he obert la meva causa. 20:13 Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ha salvat l'ànima dels pobres de la mà dels malfactors. 20:14 Maleït sigui el dia en què vaig néixer: no deixeu el dia en què la meva mare porta'm ser beneït. 20:15 Maleït sigui l'home que va fer notícia al meu pare dient: Un nen home et ha nascut; fent-lo molt content. 20:16 I que aquell home sigui com les ciutats que el Senyor va enderrocar i es va penedir no: i que escolti el crit al matí i els crits migdia; 20:17 Perquè no em va matar des del ventre; o que la meva mare podria haver estat la meva tomba, i el seu ventre per ser sempre gran amb mi. 20:18 Per això vaig sortir del ventre per veure el treball i el dolor, que el meu dies s'han de consumir amb vergonya?