Jutges
5:1 Aleshores Dèbora i Barac, fill d'Abinoam, van cantar aquell dia, dient:
5:2 Lloeu el Senyor per la venjança d'Israel, quan el poble vol
es van oferir.
5:3 Escolteu, reis! escolteu, prínceps; Jo, fins i tot jo, li cantaré
Senyor; Cantaré lloança al Senyor, Déu d'Israel.
5:4 Senyor, quan vas sortir de Seir, quan vas marxar de la
camp d'Edom, la terra va tremolar, i el cel va caure, els núvols
també va caure aigua.
5:5 Les muntanyes es van fondre davant el Senyor, fins el Sinaí des d'abans
el Senyor Déu d'Israel.
5:6 En temps de Xamgar, fill d'Anat, en temps de Jael, el
les carreteres estaven desocupades i els viatgers caminaven per camins secundaris.
5:7 Els habitants dels pobles van cessar, van cessar a Israel, fins que
que vaig sorgir jo Débora, que vaig sorgir de mare a Israel.
5:8 Van escollir nous déus; llavors hi havia guerra a les portes: hi havia un escut o
llança vista entre quaranta mil a Israel?
5:9 El meu cor està envers els governadors d'Israel, que es van oferir
de bon grat entre la gent. Beneïu el Senyor.
5:10 Parleu, vosaltres que cavalqueu sobre ases blanques, vosaltres que seueu en el judici i passeu
el camí.
5:11 Els que són alliberats del soroll dels arquers als llocs de
traient aigua, allí assajaran els actes justos del Senyor,
fins i tot el just actua envers els habitants dels seus pobles
Israel: llavors el poble del Senyor baixarà a les portes.
5:12 Desperta, desperta, Debora: desperta, desperta, canta un cant: aixeca't, Barac, i
condueix cap a la teva captivitat, fill d'Abinoam.
5:13 Llavors va fer que el que quedava tingués domini sobre els nobles entre els
poble: el Senyor em va fer dominar els poderosos.
5:14 D'Efraïm hi havia una arrel contra Amalec; després de tu,
Benjamí, entre el teu poble; de Maquir van baixar governadors, i van sortir
de Zabuló els que manegen la ploma de l'escriptor.
5:15 I els prínceps d'Issacar estaven amb Dèbora; fins i tot Issacar, i també
Barak: el van enviar a peu a la vall. Per a les divisions de Rubén
hi havia grans pensaments de cor.
5:16 Per què t'has quedat entre els ramats, per escoltar els buls dels
ramats? Per a les divisions de Rubén hi va haver una gran recerca
cor.
5:17 Galaad va estar més enllà del Jordà; i per què Dan es va quedar a les naus? Asher
va continuar a la vora del mar i es va quedar a les seves bretxes.
5:18 Zabuló i Neftalí eren un poble que va posar en perill les seves vides
mort als llocs alts del camp.
5:19 Els reis van venir i van lluitar, després van lluitar contra els reis de Canaan a Taanac per
les aigües de Meguiddo; no van treure cap guany de diners.
5:20 Van lluitar des del cel; les estrelles en els seus cursos van lluitar contra
Sísera.
5:21 El riu de Quixon els va escombrar, aquell riu antic, el riu
Kishon. Oh ànima meva, has trepitjat la força.
5:22 Llavors es van trencar les peülles dels cavalls per mitjà dels pransings, el
plorades dels seus poderosos.
5:23 Maleïu Meroz, va dir l'àngel del Senyor, maleïu amargament el
els seus habitants; perquè no van venir en ajuda del Senyor, per
l'ajuda del Senyor contra els poderosos.
5:24 Beneïda entre les dones serà Jael, la dona d'Heber el quenita, beneïda
estarà per sobre de les dones a la tenda.
5:25 Va demanar aigua, i ella li va donar llet; ella va fer sortir mantega en un
plat senyorial.
5:26 Va posar la mà al clau, i la dreta a la dels obrers
martell; i amb el martell va colpejar a Sísera, li va colpejar el cap,
quan li havia perforat i colpejat les temples.
5:27 Als seus peus es va inclinar, va caure, es va estirar; als seus peus es va inclinar,
va caure: on es va inclinar, allà va caure mort.
5:28 La mare de Sísera va mirar per una finestra i va cridar per la finestra
gelosia, Per què el seu carro triga tant a arribar? per què demorar les rodes de
els seus carros?
5:29 Les seves dones sàvies li van respondre, sí, ella va tornar a respondre a ella mateixa,
5:30 No han accelerat? no han dividit la presa; a cada home a
donzella o dues; a Sísera una presa de diversos colors, una presa de bussejadors
colors de costura, de diversos colors de costura a banda i banda,
trobar-se pels colls dels que s'enduen el botí?
5:31 Que es perdin, doncs, tots els teus enemics, Senyor, però que siguin els qui l'estimen.
com el sol quan surt amb la seva força. I la terra va descansar quaranta
anys.