Jutges 5:1 Aleshores Dèbora i Barac, fill d'Abinoam, van cantar aquell dia, dient: 5:2 Lloeu el Senyor per la venjança d'Israel, quan el poble vol es van oferir. 5:3 Escolteu, reis! escolteu, prínceps; Jo, fins i tot jo, li cantaré Senyor; Cantaré lloança al Senyor, Déu d'Israel. 5:4 Senyor, quan vas sortir de Seir, quan vas marxar de la camp d'Edom, la terra va tremolar, i el cel va caure, els núvols també va caure aigua. 5:5 Les muntanyes es van fondre davant el Senyor, fins el Sinaí des d'abans el Senyor Déu d'Israel. 5:6 En temps de Xamgar, fill d'Anat, en temps de Jael, el les carreteres estaven desocupades i els viatgers caminaven per camins secundaris. 5:7 Els habitants dels pobles van cessar, van cessar a Israel, fins que que vaig sorgir jo Débora, que vaig sorgir de mare a Israel. 5:8 Van escollir nous déus; llavors hi havia guerra a les portes: hi havia un escut o llança vista entre quaranta mil a Israel? 5:9 El meu cor està envers els governadors d'Israel, que es van oferir de bon grat entre la gent. Beneïu el Senyor. 5:10 Parleu, vosaltres que cavalqueu sobre ases blanques, vosaltres que seueu en el judici i passeu el camí. 5:11 Els que són alliberats del soroll dels arquers als llocs de traient aigua, allí assajaran els actes justos del Senyor, fins i tot el just actua envers els habitants dels seus pobles Israel: llavors el poble del Senyor baixarà a les portes. 5:12 Desperta, desperta, Debora: desperta, desperta, canta un cant: aixeca't, Barac, i condueix cap a la teva captivitat, fill d'Abinoam. 5:13 Llavors va fer que el que quedava tingués domini sobre els nobles entre els poble: el Senyor em va fer dominar els poderosos. 5:14 D'Efraïm hi havia una arrel contra Amalec; després de tu, Benjamí, entre el teu poble; de Maquir van baixar governadors, i van sortir de Zabuló els que manegen la ploma de l'escriptor. 5:15 I els prínceps d'Issacar estaven amb Dèbora; fins i tot Issacar, i també Barak: el van enviar a peu a la vall. Per a les divisions de Rubén hi havia grans pensaments de cor. 5:16 Per què t'has quedat entre els ramats, per escoltar els buls dels ramats? Per a les divisions de Rubén hi va haver una gran recerca cor. 5:17 Galaad va estar més enllà del Jordà; i per què Dan es va quedar a les naus? Asher va continuar a la vora del mar i es va quedar a les seves bretxes. 5:18 Zabuló i Neftalí eren un poble que va posar en perill les seves vides mort als llocs alts del camp. 5:19 Els reis van venir i van lluitar, després van lluitar contra els reis de Canaan a Taanac per les aigües de Meguiddo; no van treure cap guany de diners. 5:20 Van lluitar des del cel; les estrelles en els seus cursos van lluitar contra Sísera. 5:21 El riu de Quixon els va escombrar, aquell riu antic, el riu Kishon. Oh ànima meva, has trepitjat la força. 5:22 Llavors es van trencar les peülles dels cavalls per mitjà dels pransings, el plorades dels seus poderosos. 5:23 Maleïu Meroz, va dir l'àngel del Senyor, maleïu amargament el els seus habitants; perquè no van venir en ajuda del Senyor, per l'ajuda del Senyor contra els poderosos. 5:24 Beneïda entre les dones serà Jael, la dona d'Heber el quenita, beneïda estarà per sobre de les dones a la tenda. 5:25 Va demanar aigua, i ella li va donar llet; ella va fer sortir mantega en un plat senyorial. 5:26 Va posar la mà al clau, i la dreta a la dels obrers martell; i amb el martell va colpejar a Sísera, li va colpejar el cap, quan li havia perforat i colpejat les temples. 5:27 Als seus peus es va inclinar, va caure, es va estirar; als seus peus es va inclinar, va caure: on es va inclinar, allà va caure mort. 5:28 La mare de Sísera va mirar per una finestra i va cridar per la finestra gelosia, Per què el seu carro triga tant a arribar? per què demorar les rodes de els seus carros? 5:29 Les seves dones sàvies li van respondre, sí, ella va tornar a respondre a ella mateixa, 5:30 No han accelerat? no han dividit la presa; a cada home a donzella o dues; a Sísera una presa de diversos colors, una presa de bussejadors colors de costura, de diversos colors de costura a banda i banda, trobar-se pels colls dels que s'enduen el botí? 5:31 Que es perdin, doncs, tots els teus enemics, Senyor, però que siguin els qui l'estimen. com el sol quan surt amb la seva força. I la terra va descansar quaranta anys.