Jutges 2:1 I un àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim, i va dir: Jo vaig fer-ho que pugis d'Egipte i us hagi portat a la terra que jo jurar als vostres pares; i vaig dir: No trencaré mai el meu pacte vostè. 2:2 I no fareu cap aliança amb els habitants d'aquesta terra; ho faràs enderroqueu els seus altars, però vosaltres no heu escoltat la meva veu: per què ho feu? fet això? 2:3 Per això també vaig dir: No els expulsaré de davant vostre; però seran com espines als teus costats, i els seus déus seran un parany a tu. 2:4 I succeí que quan l'àngel del Senyor va dir aquestes paraules tots els fills d'Israel, que el poble va alçar la veu, i plorava. 2:5 I van anomenar aquell lloc Boquim, i hi van oferir sacrificis al Senyor. 2:6 Quan Josuè va deixar anar el poble, els fills d'Israel se n'anaren tots l'home a la seva herència per posseir la terra. 2:7 I el poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies dels ancians que van sobreviure a Josuè, que havia vist totes les grans obres de el Senyor, que va fer per Israel. 2:8 I Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir, sent un cent deu anys. 2:9 I el van enterrar a la frontera de la seva herència a Timnathheres, a la muntanya d'Efraïm, al costat nord del turó de Gaàx. 2:10 I també tota aquella generació es va reunir als seus pares, i allà Després d'ells va sorgir una altra generació que encara no va conèixer el Senyor les obres que havia fet per Israel. 2:11 I els fills d'Israel van fer el mal als ulls del Senyor i van servir Baalim: 2:12 I van abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, que els va fer sortir de la terra d'Egipte, i va seguir altres déus, dels déus del poble que estaven al seu voltant, s'inclinaren davant d'ells i provocaven el Senyor a la ira. 2:13 I van abandonar el Senyor i van servir a Baal i Astarot. 2:14 I la ira del Senyor es va encendre contra Israel, i ell els va alliberar a les mans dels saqueadors que els van espatllar, i els va vendre a la mans dels seus enemics al voltant, de manera que ja no podien més posar-se davant dels seus enemics. 2:15 Allà on anaven, la mà del Senyor era contra ells mal, com el Senyor havia dit i com el Senyor els havia jurat; i estaven molt angoixats. 2:16 No obstant això, el Senyor va aixecar jutges que els van alliberar mà dels que els van espatllar. 2:17 No obstant això, no van voler escoltar els seus jutges, però van anar a prostituint-se després d'altres déus i s'inclinaren davant d'ells: es van tornar s'allunya ràpidament del camí pel qual van caminar els seus pares, obeint el manaments del Senyor; però no ho van fer així. 2:18 I quan el Senyor els va aixecar jutges, llavors el Senyor era amb ells jutge i els va alliberar de la mà dels seus enemics tots els dies del jutge: perquè el Senyor es va penedir dels seus gemecs raó dels que els oprimien i els molesten. 2:19 I succeí que quan el jutge va ser mort, van tornar, i es van corrompre més que els seus pares, seguint altres déus servir-los i inclinar-se davant d'ells; no van cessar dels seus fets, ni de la seva manera tossuda. 2:20 I la ira del Senyor es va encendre contra Israel; i ell va dir: Perquè que aquest poble ha transgredit la meva aliança que els vaig ordenar pares, i no heu escoltat la meva veu; 2:21 Tampoc jo d'ara endavant no expulsaré cap d'ells de les nacions que Josuè va deixar quan va morir: 2:22 perquè per mitjà d'ells pugui provar Israel, si guardaran el camí que el Senyor hi camini, com ho van guardar els seus pares, o no. 2:23 Per això el Senyor va abandonar aquelles nacions, sense expulsar-les de pressa; ni els va lliurar en mans de Josuè.