Jutges
2:1 I un àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim, i va dir: Jo vaig fer-ho
que pugis d'Egipte i us hagi portat a la terra que jo
jurar als vostres pares; i vaig dir: No trencaré mai el meu pacte
vostè.
2:2 I no fareu cap aliança amb els habitants d'aquesta terra; ho faràs
enderroqueu els seus altars, però vosaltres no heu escoltat la meva veu: per què ho feu?
fet això?
2:3 Per això també vaig dir: No els expulsaré de davant vostre; però
seran com espines als teus costats, i els seus déus seran un parany
a tu.
2:4 I succeí que quan l'àngel del Senyor va dir aquestes paraules
tots els fills d'Israel, que el poble va alçar la veu, i
plorava.
2:5 I van anomenar aquell lloc Boquim, i hi van oferir sacrificis
al Senyor.
2:6 Quan Josuè va deixar anar el poble, els fills d'Israel se n'anaren tots
l'home a la seva herència per posseir la terra.
2:7 I el poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies
dels ancians que van sobreviure a Josuè, que havia vist totes les grans obres de
el Senyor, que va fer per Israel.
2:8 I Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir, sent un
cent deu anys.
2:9 I el van enterrar a la frontera de la seva herència a Timnathheres, a
la muntanya d'Efraïm, al costat nord del turó de Gaàx.
2:10 I també tota aquella generació es va reunir als seus pares, i allà
Després d'ells va sorgir una altra generació que encara no va conèixer el Senyor
les obres que havia fet per Israel.
2:11 I els fills d'Israel van fer el mal als ulls del Senyor i van servir
Baalim:
2:12 I van abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, que els va fer sortir
de la terra d'Egipte, i va seguir altres déus, dels déus del poble
que estaven al seu voltant, s'inclinaren davant d'ells i provocaven
el Senyor a la ira.
2:13 I van abandonar el Senyor i van servir a Baal i Astarot.
2:14 I la ira del Senyor es va encendre contra Israel, i ell els va alliberar
a les mans dels saqueadors que els van espatllar, i els va vendre a la
mans dels seus enemics al voltant, de manera que ja no podien més
posar-se davant dels seus enemics.
2:15 Allà on anaven, la mà del Senyor era contra ells
mal, com el Senyor havia dit i com el Senyor els havia jurat; i
estaven molt angoixats.
2:16 No obstant això, el Senyor va aixecar jutges que els van alliberar
mà dels que els van espatllar.
2:17 No obstant això, no van voler escoltar els seus jutges, però van anar a
prostituint-se després d'altres déus i s'inclinaren davant d'ells: es van tornar
s'allunya ràpidament del camí pel qual van caminar els seus pares, obeint el
manaments del Senyor; però no ho van fer així.
2:18 I quan el Senyor els va aixecar jutges, llavors el Senyor era amb ells
jutge i els va alliberar de la mà dels seus enemics tots els dies
del jutge: perquè el Senyor es va penedir dels seus gemecs
raó dels que els oprimien i els molesten.
2:19 I succeí que quan el jutge va ser mort, van tornar, i
es van corrompre més que els seus pares, seguint altres déus
servir-los i inclinar-se davant d'ells; no van cessar dels seus
fets, ni de la seva manera tossuda.
2:20 I la ira del Senyor es va encendre contra Israel; i ell va dir: Perquè
que aquest poble ha transgredit la meva aliança que els vaig ordenar
pares, i no heu escoltat la meva veu;
2:21 Tampoc jo d'ara endavant no expulsaré cap d'ells de les nacions
que Josuè va deixar quan va morir:
2:22 perquè per mitjà d'ells pugui provar Israel, si guardaran el camí
que el Senyor hi camini, com ho van guardar els seus pares, o no.
2:23 Per això el Senyor va abandonar aquelles nacions, sense expulsar-les de pressa;
ni els va lliurar en mans de Josuè.