Habacuc 3:1 Una pregària del profeta Habacuc sobre Xigionot. 3:2 Senyor, he escoltat el teu discurs i he tingut por: Senyor, reviu la teva obra enmig dels anys, enmig dels anys donar a conèixer; en la ira recorda la misericòrdia. 3:3 Déu va venir de Teman, i el Sant de la muntanya de Paran. Selah. La seva glòria cobria el cel i la terra estava plena de la seva lloança. 3:4 I la seva brillantor era com la llum; tenia banyes que li sortien mà: i hi havia l'amagat del seu poder. 3:5 Davant d'ell anava la pesta, i sobre la seva van sortir brases enceses peus. 3:6 Es va posar dret i va mesurar la terra; nacions; i les muntanyes eternes es van dispersar, les perpètues els turons es van inclinar: els seus camins són eterns. 3:7 Vaig veure les tendes de Cuixan afligits i les cortines del país de Midian sí que tremolava. 3:8 El Senyor es va disgustar dels rius? era la teva ira contra el rius? va ser la teva ira contra el mar, que vas cavalcar sobre la teva cavalls i els teus carros de salvació? 3:9 El teu arc estava completament nu, segons els juraments de les tribus, fins i tot la teva paraula. Selah. Vas tallar la terra amb rius. 3:10 Les muntanyes et van veure, i van tremolar: el desbordament de les aigües va passar: el profund va pronunciar la seva veu, i va aixecar les mans en alt. 3:11 El sol i la lluna es van aturar a la seva habitació, a la teva llum les fletxes van anar, i a la brillantor de la teva llança brillant. 3:12 Vau marxar per la terra amb indignació, vas batre la terra pagans amb ira. 3:13 Vas sortir per salvar el teu poble, fins i tot per salvar-te amb el teu ungit; vas ferir el cap de la casa del malvat, en descobrir el fonament fins al coll. Selah. 3:14 Amb els seus bastons vas travessar el cap dels seus pobles: ells va sortir com un remolí per escampar-me: la seva alegria era com per devorar els pobres d'amagat. 3:15 Vas caminar pel mar amb els teus cavalls, pel munt de grans aigües. 3:16 Quan ho vaig sentir, em va tremolar el ventre; els meus llavis tremolaven davant la veu: la podridura va entrar als meus ossos, i vaig tremolar en mi mateix, per poder-ho descansa en el dia de l'angoixa: quan pugi al poble, ho farà envair-los amb les seves tropes. 3:17 Encara que la figuera no floreix, ni hi haurà fruit vinyes; el treball de l'olivera fallarà, i els camps no donaran res carn; el ramat serà tallat del ramat i no n'hi haurà ramat a les parades: 3:18 Però jo m'alegraré en el Senyor, m'alegraré en el Déu de la meva salvació. 3:19 El Senyor Déu és la meva força, i farà que els meus peus siguin com els de les cerves, i em farà caminar pels meus llocs alts. Al cantant en cap als meus instruments de corda.