Habacuc
3:1 Una pregària del profeta Habacuc sobre Xigionot.
3:2 Senyor, he escoltat el teu discurs i he tingut por: Senyor, reviu la teva obra
enmig dels anys, enmig dels anys donar a conèixer; en
la ira recorda la misericòrdia.
3:3 Déu va venir de Teman, i el Sant de la muntanya de Paran. Selah. La seva glòria
cobria el cel i la terra estava plena de la seva lloança.
3:4 I la seva brillantor era com la llum; tenia banyes que li sortien
mà: i hi havia l'amagat del seu poder.
3:5 Davant d'ell anava la pesta, i sobre la seva van sortir brases enceses
peus.
3:6 Es va posar dret i va mesurar la terra;
nacions; i les muntanyes eternes es van dispersar, les perpètues
els turons es van inclinar: els seus camins són eterns.
3:7 Vaig veure les tendes de Cuixan afligits i les cortines del país de
Midian sí que tremolava.
3:8 El Senyor es va disgustar dels rius? era la teva ira contra el
rius? va ser la teva ira contra el mar, que vas cavalcar sobre la teva
cavalls i els teus carros de salvació?
3:9 El teu arc estava completament nu, segons els juraments de les tribus, fins i tot
la teva paraula. Selah. Vas tallar la terra amb rius.
3:10 Les muntanyes et van veure, i van tremolar: el desbordament de les aigües
va passar: el profund va pronunciar la seva veu, i va aixecar les mans en alt.
3:11 El sol i la lluna es van aturar a la seva habitació, a la teva llum
les fletxes van anar, i a la brillantor de la teva llança brillant.
3:12 Vau marxar per la terra amb indignació, vas batre la terra
pagans amb ira.
3:13 Vas sortir per salvar el teu poble, fins i tot per salvar-te
amb el teu ungit; vas ferir el cap de la casa del
malvat, en descobrir el fonament fins al coll. Selah.
3:14 Amb els seus bastons vas travessar el cap dels seus pobles: ells
va sortir com un remolí per escampar-me: la seva alegria era com per devorar
els pobres d'amagat.
3:15 Vas caminar pel mar amb els teus cavalls, pel munt de
grans aigües.
3:16 Quan ho vaig sentir, em va tremolar el ventre; els meus llavis tremolaven davant la veu:
la podridura va entrar als meus ossos, i vaig tremolar en mi mateix, per poder-ho
descansa en el dia de l'angoixa: quan pugi al poble, ho farà
envair-los amb les seves tropes.
3:17 Encara que la figuera no floreix, ni hi haurà fruit
vinyes; el treball de l'olivera fallarà, i els camps no donaran res
carn; el ramat serà tallat del ramat i no n'hi haurà
ramat a les parades:
3:18 Però jo m'alegraré en el Senyor, m'alegraré en el Déu de la meva salvació.
3:19 El Senyor Déu és la meva força, i farà que els meus peus siguin com els de les cerves,
i em farà caminar pels meus llocs alts. Al cantant en cap
als meus instruments de corda.