Gènesi
45:1 Llavors Josep no va poder contenir-se davant de tots els qui estaven al seu costat;
i va cridar: Feu que tothom surti de mi. I no hi havia cap home
amb ell, mentre Josep es donava a conèixer als seus germans.
45:2 I va plorar en veu alta, i els egipcis i la casa del faraó ho van sentir.
45:3 I Josep va dir als seus germans: Jo sóc Josep; el meu pare encara viu?
I els seus germans no li van poder respondre; perquè estaven preocupats pel seu
presència.
45:4 I Josep va dir als seus germans: Apropeu-vos a mi, us prego. I ells
s'acostava. I ell digué: Sóc Josep, el vostre germà, a qui heu venut
Egipte.
45:5 Ara, doncs, no us entristeu ni us enfadeu amb vosaltres mateixos perquè m'heu venut
aquí: perquè Déu m'ha enviat davant vostre per preservar la vida.
45:6 Fa dos anys que hi ha fam al país, i encara n'hi ha
cinc anys, en els quals no hi haurà espiga ni sega.
45:7 I Déu m'ha enviat davant vostre per preservar-vos una descendència a la terra, i
per salvar les vostres vides amb una gran alliberació.
45:8 Ara no heu estat vosaltres qui m'heu enviat aquí, sinó Déu, i ell m'ha fet
pare del faraó, senyor de tota la seva casa i governant de tot arreu
tota la terra d'Egipte.
45:9 Afanya't i puja al meu pare i digues-li: Això diu el teu fill
Josep, Déu m'ha fet senyor de tot Egipte: baixa a mi, espera't
no:
45:10 I habitaràs a la terra de Goixen i estaràs a prop de
jo, tu i els teus fills, i els fills dels teus fills i els teus ramats,
i els teus ramats i tot el que tens:
45:11 I allí et nodriré; perquè encara hi ha cinc anys de fam;
no sigui que tu, la teva casa i tot el que tens, arribes a la pobresa.
45:12 I, vet aquí, els teus ulls veuen, i els ulls del meu germà Benjamí, que
és la meva boca qui us parla.
45:13 I explicareu al meu pare tota la meva glòria a Egipte i tot el que vosaltres
han vist; i us afanyareu a fer baixar aquí el meu pare.
45:14 I va caure al coll del seu germà Benjamí, i va plorar; i Benjamí
va plorar al coll.
45:15 A més, va besar tots els seus germans i va plorar sobre ells;
els seus germans van parlar amb ell.
45:16 I la seva fama es va sentir a casa del faraó, que deia: Josep
han vingut germans, i al faraó i als seus servents va agradar molt.
45:17 I el faraó va dir a Josep: Digues als teus germans: Fes això; lade
les vostres bèsties, i aneu, aneu a la terra de Canaan;
45:18 I preneu el vostre pare i les vostres famílies, i veniu a mi, i ho faré
donar-vos el bé de la terra d'Egipte, i menjareu el greix de la
terra.
45:19 Ara se us ha manat: feu això; portar-vos vagons fora de la terra de
Egipte pels vostres fills i per les vostres dones, i porteu el vostre pare,
i vine.
45:20 Tampoc no tingueu en compte les vostres coses; perquè el bé de tota la terra d'Egipte és
teu.
45:21 I els fills d'Israel van fer així; i Josep els va donar carros,
segons el manament del faraó, i els va donar provisions per al
manera.
45:22 A tots els va donar a cadascú canvis de vestimenta; però a Benjamí ell
va donar tres-centes peces de plata i cinc canvis de roba.
45:23 I al seu pare va enviar d'aquesta manera; deu culs carregats amb el
coses bones d'Egipte, i deu ases carregades de blat i pa i
carn per al seu pare, per cert.
45:24 Llavors va enviar els seus germans i se'n van anar; i els va dir:
Mira que no caus pel camí.
45:25 I van pujar d'Egipte i van arribar a la terra de Canaan
Jacob el seu pare,
45:26 I li va dir: Josep viu encara i és el governador de tots
la terra d'Egipte. I el cor de Jacob es va desmaiar, perquè no els va creure.
45:27 I li van explicar totes les paraules de Josep que els havia dit:
i quan va veure els carros que Josep havia enviat per portar-lo, el
l'esperit de Jacob, el seu pare, va reviure:
45:28 I Israel va dir: Ja n'hi ha prou; Josep, el meu fill encara viu: aniré i
veure'l abans de morir.