Gènesi 45:1 Llavors Josep no va poder contenir-se davant de tots els qui estaven al seu costat; i va cridar: Feu que tothom surti de mi. I no hi havia cap home amb ell, mentre Josep es donava a conèixer als seus germans. 45:2 I va plorar en veu alta, i els egipcis i la casa del faraó ho van sentir. 45:3 I Josep va dir als seus germans: Jo sóc Josep; el meu pare encara viu? I els seus germans no li van poder respondre; perquè estaven preocupats pel seu presència. 45:4 I Josep va dir als seus germans: Apropeu-vos a mi, us prego. I ells s'acostava. I ell digué: Sóc Josep, el vostre germà, a qui heu venut Egipte. 45:5 Ara, doncs, no us entristeu ni us enfadeu amb vosaltres mateixos perquè m'heu venut aquí: perquè Déu m'ha enviat davant vostre per preservar la vida. 45:6 Fa dos anys que hi ha fam al país, i encara n'hi ha cinc anys, en els quals no hi haurà espiga ni sega. 45:7 I Déu m'ha enviat davant vostre per preservar-vos una descendència a la terra, i per salvar les vostres vides amb una gran alliberació. 45:8 Ara no heu estat vosaltres qui m'heu enviat aquí, sinó Déu, i ell m'ha fet pare del faraó, senyor de tota la seva casa i governant de tot arreu tota la terra d'Egipte. 45:9 Afanya't i puja al meu pare i digues-li: Això diu el teu fill Josep, Déu m'ha fet senyor de tot Egipte: baixa a mi, espera't no: 45:10 I habitaràs a la terra de Goixen i estaràs a prop de jo, tu i els teus fills, i els fills dels teus fills i els teus ramats, i els teus ramats i tot el que tens: 45:11 I allí et nodriré; perquè encara hi ha cinc anys de fam; no sigui que tu, la teva casa i tot el que tens, arribes a la pobresa. 45:12 I, vet aquí, els teus ulls veuen, i els ulls del meu germà Benjamí, que és la meva boca qui us parla. 45:13 I explicareu al meu pare tota la meva glòria a Egipte i tot el que vosaltres han vist; i us afanyareu a fer baixar aquí el meu pare. 45:14 I va caure al coll del seu germà Benjamí, i va plorar; i Benjamí va plorar al coll. 45:15 A més, va besar tots els seus germans i va plorar sobre ells; els seus germans van parlar amb ell. 45:16 I la seva fama es va sentir a casa del faraó, que deia: Josep han vingut germans, i al faraó i als seus servents va agradar molt. 45:17 I el faraó va dir a Josep: Digues als teus germans: Fes això; lade les vostres bèsties, i aneu, aneu a la terra de Canaan; 45:18 I preneu el vostre pare i les vostres famílies, i veniu a mi, i ho faré donar-vos el bé de la terra d'Egipte, i menjareu el greix de la terra. 45:19 Ara se us ha manat: feu això; portar-vos vagons fora de la terra de Egipte pels vostres fills i per les vostres dones, i porteu el vostre pare, i vine. 45:20 Tampoc no tingueu en compte les vostres coses; perquè el bé de tota la terra d'Egipte és teu. 45:21 I els fills d'Israel van fer així; i Josep els va donar carros, segons el manament del faraó, i els va donar provisions per al manera. 45:22 A tots els va donar a cadascú canvis de vestimenta; però a Benjamí ell va donar tres-centes peces de plata i cinc canvis de roba. 45:23 I al seu pare va enviar d'aquesta manera; deu culs carregats amb el coses bones d'Egipte, i deu ases carregades de blat i pa i carn per al seu pare, per cert. 45:24 Llavors va enviar els seus germans i se'n van anar; i els va dir: Mira que no caus pel camí. 45:25 I van pujar d'Egipte i van arribar a la terra de Canaan Jacob el seu pare, 45:26 I li va dir: Josep viu encara i és el governador de tots la terra d'Egipte. I el cor de Jacob es va desmaiar, perquè no els va creure. 45:27 I li van explicar totes les paraules de Josep que els havia dit: i quan va veure els carros que Josep havia enviat per portar-lo, el l'esperit de Jacob, el seu pare, va reviure: 45:28 I Israel va dir: Ja n'hi ha prou; Josep, el meu fill encara viu: aniré i veure'l abans de morir.