Gènesi
42:1 Quan Jacob va veure que hi havia blat a Egipte, Jacob va dir als seus
fills, per què us mireu els uns als altres?
42:2 I va dir: He sentit que hi ha blat a Egipte;
allà baix, i compra'ns d'allí; perquè visquim i no morim.
42:3 I els deu germans de Josep van baixar a comprar blat a Egipte.
42:4 Però Jacob no va enviar Benjamin, germà de Josep, amb els seus germans; per ell
va dir: No fos cas que li succeeixi un mal.
42:5 I els fills d'Israel van venir a comprar blat entre els que venien: per la
la fam era a la terra de Canaan.
42:6 I Josep era el governador de la terra, i ell era qui venia
tot el poble del país; i els germans de Josep van venir i es van prosternar
ells mateixos davant d'ell amb la cara a terra.
42:7 I Josep va veure els seus germans i els va conèixer, però es va fer estrany
a ells, i els va parlar amb tosca; i els digué: D'on?
vens tu? I ells digueren: De la terra de Canaan per comprar menjar.
42:8 I Josep va conèixer els seus germans, però ells no el coneixien.
42:9 I Josep es va recordar dels somnis que els havia somiat i li va dir
ells: Vosaltres sou espies; per veure la nuesa de la terra heu vingut.
42:10 I li van dir: No, senyor meu, però per comprar menjar són els teus servents.
vine.
42:11 Tots som fills d'un sol home; som homes de veritat, els teus servents no són espies.
42:12 I els va dir: No, però per veure la nuesa del país sou
vine.
42:13 I van dir: Els teus servents són dotze germans, fills d'un sol home.
la terra de Canaan; i, vet aquí, el més jove està avui amb el nostre
pare, i un no ho és.
42:14 I Josep els va dir: Això és el que us vaig dir, dient:
són espies:
42:15 Amb això sereu provats: per la vida del faraó no sortireu.
per tant, tret que el teu germà petit vingui aquí.
42:16 Envieu un de vosaltres a buscar el vostre germà i us guardareu
presó, perquè les teves paraules siguin provades, si hi ha alguna veritat
vosaltres: o bé per la vida del faraó sou segur que sou espies.
42:17 I els va posar a tots junts a la guarda durant tres dies.
42:18 I Josep els digué al tercer dia: Feu-ho i visqueu; perquè em temo
Déu:
42:19 Si sou homes veritables, que un dels vostres germans sigui lligat a la casa de
la vostra presó: aneu, porteu blat per a la fam de les vostres cases:
42:20 Però porta'm el teu germà petit; així seran les teves paraules
verificat, i no morireu. I així ho van fer.
42:21 I es deien l'un a l'altre: Veritablement som culpables pel que fa al nostre
germà, en què vam veure l'angoixa de la seva ànima, quan ens va suplicar,
i no volíem sentir; per això ens ha vingut aquesta angoixa.
42:22 Rubén els respongué: --No us he parlat, dient-los:
pecar contra el nen; i no ho sentiu? per tant, vet aquí, també
la seva sang és necessària.
42:23 I no sabien que Josep els entenia; perquè els va parlar per
un intèrpret.
42:24 I es va apartar d'ells i va plorar; i va tornar cap a ells
de nou, va parlar amb ells, i els va agafar Simeó i el va lligar
davant els seus ulls.
42:25 Llavors Josep va ordenar que omplissin els seus sacs de blat i els restituís
els diners de cadascú al seu sac, i donar-los provisions per al camí:
i així els va fer.
42:26 I van carregar els seus ases amb el blat i se'n van anar d'allí.
42:27 I quan un d'ells va obrir el sac per donar pastura al seu ase a la fonda,
va veure els seus diners; perquè, vet aquí, era a la boca del seu sac.
42:28 I va dir als seus germans: Els meus diners m'han tornat; i, mira, és igual
al meu sac: i el seu cor els va desfallir, i van tenir por, dient
els uns als altres: Què és això que Déu ens ha fet?
42:29 I van arribar a Jacob, el seu pare, a la terra de Canaan, i ho van dir
ell tot el que els va passar; dient,
42:30 L'home, que és el senyor de la terra, ens va parlar amb duresa i ens va agafar
per als espies del país.
42:31 I li vam dir: Som homes de veritat; no som espies:
42:32 Som dotze germans, fills del nostre pare; un no ho és, i el més jove
és avui amb el nostre pare a la terra de Canaan.
42:33 I l'home, el senyor del país, ens va dir: D'aquí ho sabré.
que sou homes de veritat; deixeu aquí un dels vostres germans amb mi i preneu-lo
menjar per a la fam de les vostres llars i marxar:
42:34 I porta'm el teu germà petit: llavors sabré que sou
no hi ha espies, sinó que sou homes veritables: així us alliberaré el vostre germà,
i traficareu a la terra.
42:35 I succeí que mentre buidaven els seus sacs, vet aquí que tots
el farcell de diners de l'home era al seu sac: i quan tant ells com els seus
pare va veure els farcells de diners, van tenir por.
42:36 I el seu pare Jacob els digué: M'heu privat del meu
fills: Josep no és, i Simeó no, i preneu Benjamí
lluny: totes aquestes coses són contra mi.
42:37 I Rubén va parlar al seu pare, dient: Mata els meus dos fills, si porto
no t'ho facis: lliura'l a les meves mans i te'l portaré
de nou.
42:38 I va dir: El meu fill no baixarà amb tu; perquè el seu germà és mort,
i queda sol: si li toca mal pel camí en què vosaltres
vés, llavors portaràs els meus cabells grisos amb pena a la tomba.