Èxode
33:1 I el Senyor va dir a Moisès: Ves-te'n d'aquí, tu i el
poble que vas fer pujar de la terra d'Egipte al
terra que vaig jurar a Abraham, Isaac i Jacob, dient: A
la teva llavor li donaré:
33:2 I enviaré un àngel davant teu; i expulsaré el
cananeu, amorreu i hitita, i ferezeu, hivite,
i el jebuseu:
33:3 cap a una terra on flueix llet i mel, perquè no hi pujaré
enmig de tu; perquè sou un poble de coll rígid, perquè no us consumeixi
el camí.
33:4 I quan el poble va sentir aquesta mala nova, es va plorar; i ningú
li va posar els seus adorns.
33:5 Perquè el Senyor havia dit a Moisès: Digueu als fills d'Israel: Vosaltres
són un poble de coll rígid: pujaré enmig teu en a
moment i consumeix-te; per tant, ara trau-te els teus ornaments,
perquè sàpiga què et he de fer.
33:6 I els fills d'Israel es van despullar dels seus ornaments
la muntanya Horeb.
33:7 Moisès va agafar el tabernacle i el va plantar fora del campament, lluny
del campament, i el va anomenar el Tabernacle del Congrés. I això
va succeir que tots els que buscaven el Senyor se'n van anar a buscar
tabernacle de congregació, que estava fora del campament.
33:8 I succeí que quan Moisès sortia al tabernacle, tots
el poble es va aixecar i es va quedar cadascú a la porta de la seva tenda i va mirar
després de Moisès, fins que va entrar al tabernacle.
33:9 I succeí que, quan Moisès entrava al tabernacle, el núvol
el pilar va baixar i es va quedar a la porta del tabernacle, i el Senyor
va parlar amb Moisès.
33:10 I tot el poble va veure el pilar de núvol situat a la porta del tabernacle:
i tot el poble es va aixecar i es va adorar, cadascú a la porta de la seva tenda.
33:11 I el Senyor va parlar cara a cara amb Moisès, com un home parla al seu
amic. I es va tornar al campament, però el seu servent Josuè, el
fill de Nun, un jove, no va sortir del tabernacle.
33:12 I Moisès va dir al Senyor: Mira, tu em dius: Fes pujar això.
gent: i no m'has fet saber a qui enviaràs amb mi. No obstant això
has dit: Et conec pel nom, i també hi has trobat gràcia
la meva vista.
33:13 Ara, doncs, et prego, si he trobat gràcia als teus ulls, mostra'm
ara el teu camí, perquè et conegui, per trobar gràcia als teus ulls:
i considera que aquesta nació és el teu poble.
33:14 I ell va dir: La meva presència anirà amb tu, i et donaré descans.
33:15 I ell li va dir: Si la teva presència no va amb mi, no ens portis amunt
per tant.
33:16 Perquè aquí se sabrà que jo i el teu poble hem trobat?
gràcia als teus ulls? no és que vas amb nosaltres? així serem
separats, jo i el teu poble, de tot el poble que està a la cara
de la terra.
33:17 I el Senyor va dir a Moisès: També faré això que tens
parlat: perquè has trobat gràcia als meus ulls, i et conec pel nom.
33:18 I ell va dir: Et suplico, mostra'm la teva glòria.
33:19 I va dir: Faré passar tota la meva bondat davant teu, i ho faré
proclama el nom del Senyor davant teu; i serà amable amb qui
Tindré misericòrdia, i faré misericòrdia de qui tindré pietat.
33:20 I va dir: No pots veure la meva cara, perquè ningú em veurà.
i viure.
33:21 I el Senyor va dir: Heus aquí, hi ha un lloc al meu costat, i tu estaràs dempeus.
sobre una roca:
33:22 I succeirà que, mentre la meva glòria passi, ho posaré
et cobrirà amb la meva mà mentre jo
passar per:
33:23 I trauré la meva mà, i veuràs les meves parts posteriors, però la meva
la cara no es veurà.