Èxode 33:1 I el Senyor va dir a Moisès: Ves-te'n d'aquí, tu i el poble que vas fer pujar de la terra d'Egipte al terra que vaig jurar a Abraham, Isaac i Jacob, dient: A la teva llavor li donaré: 33:2 I enviaré un àngel davant teu; i expulsaré el cananeu, amorreu i hitita, i ferezeu, hivite, i el jebuseu: 33:3 cap a una terra on flueix llet i mel, perquè no hi pujaré enmig de tu; perquè sou un poble de coll rígid, perquè no us consumeixi el camí. 33:4 I quan el poble va sentir aquesta mala nova, es va plorar; i ningú li va posar els seus adorns. 33:5 Perquè el Senyor havia dit a Moisès: Digueu als fills d'Israel: Vosaltres són un poble de coll rígid: pujaré enmig teu en a moment i consumeix-te; per tant, ara trau-te els teus ornaments, perquè sàpiga què et he de fer. 33:6 I els fills d'Israel es van despullar dels seus ornaments la muntanya Horeb. 33:7 Moisès va agafar el tabernacle i el va plantar fora del campament, lluny del campament, i el va anomenar el Tabernacle del Congrés. I això va succeir que tots els que buscaven el Senyor se'n van anar a buscar tabernacle de congregació, que estava fora del campament. 33:8 I succeí que quan Moisès sortia al tabernacle, tots el poble es va aixecar i es va quedar cadascú a la porta de la seva tenda i va mirar després de Moisès, fins que va entrar al tabernacle. 33:9 I succeí que, quan Moisès entrava al tabernacle, el núvol el pilar va baixar i es va quedar a la porta del tabernacle, i el Senyor va parlar amb Moisès. 33:10 I tot el poble va veure el pilar de núvol situat a la porta del tabernacle: i tot el poble es va aixecar i es va adorar, cadascú a la porta de la seva tenda. 33:11 I el Senyor va parlar cara a cara amb Moisès, com un home parla al seu amic. I es va tornar al campament, però el seu servent Josuè, el fill de Nun, un jove, no va sortir del tabernacle. 33:12 I Moisès va dir al Senyor: Mira, tu em dius: Fes pujar això. gent: i no m'has fet saber a qui enviaràs amb mi. No obstant això has dit: Et conec pel nom, i també hi has trobat gràcia la meva vista. 33:13 Ara, doncs, et prego, si he trobat gràcia als teus ulls, mostra'm ara el teu camí, perquè et conegui, per trobar gràcia als teus ulls: i considera que aquesta nació és el teu poble. 33:14 I ell va dir: La meva presència anirà amb tu, i et donaré descans. 33:15 I ell li va dir: Si la teva presència no va amb mi, no ens portis amunt per tant. 33:16 Perquè aquí se sabrà que jo i el teu poble hem trobat? gràcia als teus ulls? no és que vas amb nosaltres? així serem separats, jo i el teu poble, de tot el poble que està a la cara de la terra. 33:17 I el Senyor va dir a Moisès: També faré això que tens parlat: perquè has trobat gràcia als meus ulls, i et conec pel nom. 33:18 I ell va dir: Et suplico, mostra'm la teva glòria. 33:19 I va dir: Faré passar tota la meva bondat davant teu, i ho faré proclama el nom del Senyor davant teu; i serà amable amb qui Tindré misericòrdia, i faré misericòrdia de qui tindré pietat. 33:20 I va dir: No pots veure la meva cara, perquè ningú em veurà. i viure. 33:21 I el Senyor va dir: Heus aquí, hi ha un lloc al meu costat, i tu estaràs dempeus. sobre una roca: 33:22 I succeirà que, mentre la meva glòria passi, ho posaré et cobrirà amb la meva mà mentre jo passar per: 33:23 I trauré la meva mà, i veuràs les meves parts posteriors, però la meva la cara no es veurà.