Èxode
32:1 I quan el poble va veure que Moisès tardava a baixar de la
la muntanya, el poble es va reunir a Aaron i li va dir
ell: Aixeca't, fes-nos déus, que aniran davant nostre; perquè pel que fa a aquest Moisès,
l'home que ens va fer pujar de la terra d'Egipte, no sabem què és
convertir-se en ell.
32:2 I Aaron els digué: Trenqueu les arracades d'or que hi ha dins
les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles, i porteu
ells a mi.
32:3 I tot el poble va trencar les arracades d'or que tenien
orelles i les va portar a Aaron.
32:4 I els va rebre de la seva mà i el va modelar amb una gravada
eina, després d'haver-ne fet un vedell de fosa: i van dir: Aquests són els teus
Déus, Israel, que et van fer pujar de la terra d'Egipte.
32:5 Quan Aaron ho va veure, va construir un altar davant seu; i Aaron va fer
va proclamar i va dir: Demà és festa per al Senyor.
32:6 L'endemà es van llevar d'hora i van oferir holocaustos, i
va portar ofrenes de pau; i el poble es va asseure a menjar i a beure,
i es va aixecar per jugar.
32:7 I el Senyor va dir a Moisès: Vés, baixa; pel teu poble, que
que has fet sortir de la terra d'Egipte, s'han corromput:
32:8 Ràpidament s'han desviat del camí que els vaig ordenar:
els han fet un vedell de fosa, i l'han adorat i han fet
li va sacrificar, i va dir: Aquests són els teus déus, Israel, els que en tenen
et va fer pujar de la terra d'Egipte.
32:9 I el Senyor va dir a Moisès: He vist aquest poble, i vet aquí
és un poble de coll dur:
32:10 Ara, doncs, deixeu-me en pau, perquè la meva ira s'encén contra ells, i
perquè els consumi, i faré de tu una gran nació.
32:11 I Moisès va suplicar el Senyor, el seu Déu, i va dir: Senyor, per què la teva ira?
s'escalfa contra el teu poble, que has fet sortir del
terra d'Egipte amb gran poder i amb una mà poderosa?
32:12 Per què els egipcis haurien de parlar, i dir: Per la maldat ha fet?
fora, per matar-los a les muntanyes, i per consumir-los de la
cara de la terra? Aparteu-vos de la vostra ira ferotge i penedeu-vos d'aquest mal
contra el teu poble.
32:13 Recorda't d'Abraham, Isaac i Israel, els teus servents, als quals vas jurar
per vosaltres mateixos, i els vau dir: Multiplicaré la vostra descendència com
les estrelles del cel, i tota aquesta terra de la qual he parlat la donaré
a la teva descendència, i l'heretaran per sempre.
32:14 I el Senyor es va penedir del mal que pensava fer als seus
gent.
32:15 Moisès es va girar i va baixar de la muntanya i de les dues taules
el testimoni eren a la seva mà: les taules estaven escrites en ambdós
costats; d'una banda i de l'altra estaven escrites.
32:16 I les taules eren obra de Déu, i l'escriptura era l'escriptura
Déu, gravat a les taules.
32:17 Quan Josuè va sentir el soroll del poble mentre cridava, va dir
a Moisès: Hi ha un soroll de guerra al campament.
32:18 I va dir: Tampoc és la veu dels que criden per dominar
és la veu dels que clamen per ser vençuts: però el soroll de
els que canten els sento.
32:19 I succeí que, tan bon punt va arribar al campament, va veure
el vedell i la dansa; i la ira de Moisès es va encalar, i va llançar el
taules de les seves mans, i les va trencar sota la muntanya.
32:20 I va agafar el vedell que havien fet i el va cremar al foc
el va triturar en pols i el va pallar a l'aigua i va fer el
els fills d'Israel en beuen.
32:21 I Moisès va dir a Aaron: Què t'ha fet aquest poble?
els has portat un pecat tan gran?
32:22 I Aaron va dir: Que la ira del meu senyor no s'encén;
gent, que estan posats en la dolenta.
32:23 Perquè em van dir: Fes-nos déus que ens acompanyin, perquè com
perquè aquest Moisès, l'home que ens va fer sortir de la terra d'Egipte, nosaltres
no saps què ha passat d'ell.
32:24 I els vaig dir: Qui tingui or, que el trenqui. Tan
me'l van donar; després el vaig llançar al foc, i això va sortir
vedell.
32:25 I quan Moisès va veure que el poble estava nu; (perquè Aaron els havia fet
nus per a la seva vergonya entre els seus enemics:)
32:26 Llavors Moisès es va posar a la porta del campament i va dir: Qui està al costat del Senyor?
costat? que vingui a mi. I tots els fills de Leví es van reunir
junts a ell.
32:27 I els digué: Així diu el Senyor, Déu d'Israel: Posa tothom
la seva espasa al costat, i entra i surt de porta en porta per tot arreu
el campament, i cadascú mata el seu germà i cada home el seu company,
i cadascú el seu proïsme.
32:28 I els fills de Leví van fer segons la paraula de Moisès; i allí
Aquell dia van caure del poble uns tres mil homes.
32:29 Perquè Moisès havia dit: Consagreu-vos avui al Senyor,
l'home sobre el seu fill i sobre el seu germà; que et regali a
beneint aquest dia.
32:30 I succeí que l'endemà Moisès digué al poble: "Vostè!
he pecat un gran pecat; i ara pujaré al Senyor;
potser faré una expiació pel teu pecat.
32:31 Moisès tornà al Senyor i digué: Oh, aquest poble ha pecat.
un gran pecat, i els he fet déus d'or.
32:32 Ara bé, si els perdones el pecat... i si no, borra'm, prego
tu, del teu llibre que has escrit.
32:33 I el Senyor va dir a Moisès: Qui hagi pecat contra mi, ho farà.
Esborro del meu llibre.
32:34 Per tant, vés ara, condueix el poble al lloc del qual he parlat
cap a tu: mira, el meu àngel anirà davant teu, però en el
el dia que els visiti, visitaré el seu pecat sobre ells.
32:35 I el Senyor va fer mal al poble, perquè van fer el vedell d'Aaron
fet.