Èxode 32:1 I quan el poble va veure que Moisès tardava a baixar de la la muntanya, el poble es va reunir a Aaron i li va dir ell: Aixeca't, fes-nos déus, que aniran davant nostre; perquè pel que fa a aquest Moisès, l'home que ens va fer pujar de la terra d'Egipte, no sabem què és convertir-se en ell. 32:2 I Aaron els digué: Trenqueu les arracades d'or que hi ha dins les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles, i porteu ells a mi. 32:3 I tot el poble va trencar les arracades d'or que tenien orelles i les va portar a Aaron. 32:4 I els va rebre de la seva mà i el va modelar amb una gravada eina, després d'haver-ne fet un vedell de fosa: i van dir: Aquests són els teus Déus, Israel, que et van fer pujar de la terra d'Egipte. 32:5 Quan Aaron ho va veure, va construir un altar davant seu; i Aaron va fer va proclamar i va dir: Demà és festa per al Senyor. 32:6 L'endemà es van llevar d'hora i van oferir holocaustos, i va portar ofrenes de pau; i el poble es va asseure a menjar i a beure, i es va aixecar per jugar. 32:7 I el Senyor va dir a Moisès: Vés, baixa; pel teu poble, que que has fet sortir de la terra d'Egipte, s'han corromput: 32:8 Ràpidament s'han desviat del camí que els vaig ordenar: els han fet un vedell de fosa, i l'han adorat i han fet li va sacrificar, i va dir: Aquests són els teus déus, Israel, els que en tenen et va fer pujar de la terra d'Egipte. 32:9 I el Senyor va dir a Moisès: He vist aquest poble, i vet aquí és un poble de coll dur: 32:10 Ara, doncs, deixeu-me en pau, perquè la meva ira s'encén contra ells, i perquè els consumi, i faré de tu una gran nació. 32:11 I Moisès va suplicar el Senyor, el seu Déu, i va dir: Senyor, per què la teva ira? s'escalfa contra el teu poble, que has fet sortir del terra d'Egipte amb gran poder i amb una mà poderosa? 32:12 Per què els egipcis haurien de parlar, i dir: Per la maldat ha fet? fora, per matar-los a les muntanyes, i per consumir-los de la cara de la terra? Aparteu-vos de la vostra ira ferotge i penedeu-vos d'aquest mal contra el teu poble. 32:13 Recorda't d'Abraham, Isaac i Israel, els teus servents, als quals vas jurar per vosaltres mateixos, i els vau dir: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra de la qual he parlat la donaré a la teva descendència, i l'heretaran per sempre. 32:14 I el Senyor es va penedir del mal que pensava fer als seus gent. 32:15 Moisès es va girar i va baixar de la muntanya i de les dues taules el testimoni eren a la seva mà: les taules estaven escrites en ambdós costats; d'una banda i de l'altra estaven escrites. 32:16 I les taules eren obra de Déu, i l'escriptura era l'escriptura Déu, gravat a les taules. 32:17 Quan Josuè va sentir el soroll del poble mentre cridava, va dir a Moisès: Hi ha un soroll de guerra al campament. 32:18 I va dir: Tampoc és la veu dels que criden per dominar és la veu dels que clamen per ser vençuts: però el soroll de els que canten els sento. 32:19 I succeí que, tan bon punt va arribar al campament, va veure el vedell i la dansa; i la ira de Moisès es va encalar, i va llançar el taules de les seves mans, i les va trencar sota la muntanya. 32:20 I va agafar el vedell que havien fet i el va cremar al foc el va triturar en pols i el va pallar a l'aigua i va fer el els fills d'Israel en beuen. 32:21 I Moisès va dir a Aaron: Què t'ha fet aquest poble? els has portat un pecat tan gran? 32:22 I Aaron va dir: Que la ira del meu senyor no s'encén; gent, que estan posats en la dolenta. 32:23 Perquè em van dir: Fes-nos déus que ens acompanyin, perquè com perquè aquest Moisès, l'home que ens va fer sortir de la terra d'Egipte, nosaltres no saps què ha passat d'ell. 32:24 I els vaig dir: Qui tingui or, que el trenqui. Tan me'l van donar; després el vaig llançar al foc, i això va sortir vedell. 32:25 I quan Moisès va veure que el poble estava nu; (perquè Aaron els havia fet nus per a la seva vergonya entre els seus enemics:) 32:26 Llavors Moisès es va posar a la porta del campament i va dir: Qui està al costat del Senyor? costat? que vingui a mi. I tots els fills de Leví es van reunir junts a ell. 32:27 I els digué: Així diu el Senyor, Déu d'Israel: Posa tothom la seva espasa al costat, i entra i surt de porta en porta per tot arreu el campament, i cadascú mata el seu germà i cada home el seu company, i cadascú el seu proïsme. 32:28 I els fills de Leví van fer segons la paraula de Moisès; i allí Aquell dia van caure del poble uns tres mil homes. 32:29 Perquè Moisès havia dit: Consagreu-vos avui al Senyor, l'home sobre el seu fill i sobre el seu germà; que et regali a beneint aquest dia. 32:30 I succeí que l'endemà Moisès digué al poble: "Vostè! he pecat un gran pecat; i ara pujaré al Senyor; potser faré una expiació pel teu pecat. 32:31 Moisès tornà al Senyor i digué: Oh, aquest poble ha pecat. un gran pecat, i els he fet déus d'or. 32:32 Ara bé, si els perdones el pecat... i si no, borra'm, prego tu, del teu llibre que has escrit. 32:33 I el Senyor va dir a Moisès: Qui hagi pecat contra mi, ho farà. Esborro del meu llibre. 32:34 Per tant, vés ara, condueix el poble al lloc del qual he parlat cap a tu: mira, el meu àngel anirà davant teu, però en el el dia que els visiti, visitaré el seu pecat sobre ells. 32:35 I el Senyor va fer mal al poble, perquè van fer el vedell d'Aaron fet.