Èxode
18:1 Quan Jetro, el sacerdot de Madian, el sogre de Moisès, ho va saber de tot
que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i que el
El Senyor havia fet sortir Israel d'Egipte;
18:2 Llavors Jetro, el sogre de Moisès, va prendre Séfora, la dona de Moisès, després que ell
l'havia enviat de tornada,
18:3 I els seus dos fills; del qual el nom d'un era Gerxom; perquè va dir,
He estat un estranger en una terra estranya:
18:4 I l'altre es deia Eliezer; pel Déu del meu pare, va dir
ell va ser el meu auxili i em va alliberar de l'espasa del faraó:
18:5 I Jetro, el sogre de Moisès, va venir amb els seus fills i la seva dona
Moisès al desert, on va acampar a la muntanya de Déu:
18:6 I va dir a Moisès: Jo, el teu sogre, Jetro, he vingut a tu.
i la teva dona i els seus dos fills amb ella.
18:7 Moisès va sortir a trobar el seu sogre, i es va prosternar
el va besar; i es preguntaven mútuament pel seu benestar; i van venir
a la tenda.
18:8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó
i als egipcis per amor d'Israel, i tot el dolor que va tenir
Vine sobre ells pel camí, i com el Senyor els va salvar.
18:9 I Jetro es va alegrar de tota la bondat que el Senyor havia fet
Israel, a qui havia lliurat de la mà dels egipcis.
18:10 I Jetro va dir: Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del
de la mà dels egipcis i de la mà del faraó, que té
va alliberar el poble de sota la mà dels egipcis.
18:11 Ara sé que el Senyor és més gran que tots els déus, perquè en la cosa
on es tractaven amb orgull ell estava per sobre d'ells.
18:12 I Jetro, el sogre de Moisès, va fer holocausto i sacrificis
per Déu: i Aaron i tots els ancians d'Israel van venir a menjar-hi pa
sogre de Moisès davant Déu.
18:13 I succeí que l'endemà, Moisès es va asseure per jutjar el poble:
i el poble va estar al costat de Moisès des del matí fins al vespre.
18:14 I quan el sogre de Moisès va veure tot el que feia al poble, ell
va dir: Què és això que fas al poble? per què estàs assegut
tu sol, i tot el poble està al teu costat des del matí fins al vespre?
18:15 I Moisès va dir al seu sogre: Perquè el poble ve a mi
preguntar a Déu:
18:16 Quan tenen un assumpte, vénen a mi; i jutjo entre un i
un altre, i els faig conèixer els estatuts de Déu i les seves lleis.
18:17 I el sogre de Moisès li va dir: El que fas no és
bo.
18:18 Segurament desgastaràs, tant tu com aquest poble que està amb
tu: perquè això és massa pesat per a tu; no ets capaç de fer-ho
tu mateix.
18:19 Ara escolta la meva veu, et donaré consell i Déu serà
amb tu: Sigues per al poble a Déu, perquè portis
les causes a Déu:
18:20 I els ensenyaràs ordenances i lleis, i els ensenyaràs
camí pel qual han de caminar i la feina que han de fer.
18:21 A més, proporcionaràs de tot el poble homes capaços, com la por
Déu, homes de veritat, que odien la cobdícia; i posar tals sobre ells, ser
governants de milers, i governants de centenars, governants dels anys cinquanta i
governants de les desenes:
18:22 I que jutgin el poble en tot moment, i així serà
totes les coses grans et portaran, però totes les coses petites
jutjaran: així et serà més fàcil, i aguantaran
la càrrega amb tu.
18:23 Si fas això, i Déu t'ho mana, seràs
capaç de suportar, i tot aquest poble també anirà al seu lloc
pau.
18:24 Moisès va escoltar la veu del seu sogre i va fer tot això
havia dit.
18:25 I Moisès va escollir homes capaços d'entre tot Israel, i els va posar caps de sobre
gent, governants de milers, governants de centenars, governants dels anys cinquanta i
governants de desenes.
18:26 I jutjaven el poble en totes les estacions: les causes dures portaven
a Moisès, però tots els petits assumptes els jutjaven ells mateixos.
18:27 Moisès va deixar marxar el seu sogre; i va anar cap al seu
terra.