Èxode 18:1 Quan Jetro, el sacerdot de Madian, el sogre de Moisès, ho va saber de tot que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i que el El Senyor havia fet sortir Israel d'Egipte; 18:2 Llavors Jetro, el sogre de Moisès, va prendre Séfora, la dona de Moisès, després que ell l'havia enviat de tornada, 18:3 I els seus dos fills; del qual el nom d'un era Gerxom; perquè va dir, He estat un estranger en una terra estranya: 18:4 I l'altre es deia Eliezer; pel Déu del meu pare, va dir ell va ser el meu auxili i em va alliberar de l'espasa del faraó: 18:5 I Jetro, el sogre de Moisès, va venir amb els seus fills i la seva dona Moisès al desert, on va acampar a la muntanya de Déu: 18:6 I va dir a Moisès: Jo, el teu sogre, Jetro, he vingut a tu. i la teva dona i els seus dos fills amb ella. 18:7 Moisès va sortir a trobar el seu sogre, i es va prosternar el va besar; i es preguntaven mútuament pel seu benestar; i van venir a la tenda. 18:8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó i als egipcis per amor d'Israel, i tot el dolor que va tenir Vine sobre ells pel camí, i com el Senyor els va salvar. 18:9 I Jetro es va alegrar de tota la bondat que el Senyor havia fet Israel, a qui havia lliurat de la mà dels egipcis. 18:10 I Jetro va dir: Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del de la mà dels egipcis i de la mà del faraó, que té va alliberar el poble de sota la mà dels egipcis. 18:11 Ara sé que el Senyor és més gran que tots els déus, perquè en la cosa on es tractaven amb orgull ell estava per sobre d'ells. 18:12 I Jetro, el sogre de Moisès, va fer holocausto i sacrificis per Déu: i Aaron i tots els ancians d'Israel van venir a menjar-hi pa sogre de Moisès davant Déu. 18:13 I succeí que l'endemà, Moisès es va asseure per jutjar el poble: i el poble va estar al costat de Moisès des del matí fins al vespre. 18:14 I quan el sogre de Moisès va veure tot el que feia al poble, ell va dir: Què és això que fas al poble? per què estàs assegut tu sol, i tot el poble està al teu costat des del matí fins al vespre? 18:15 I Moisès va dir al seu sogre: Perquè el poble ve a mi preguntar a Déu: 18:16 Quan tenen un assumpte, vénen a mi; i jutjo entre un i un altre, i els faig conèixer els estatuts de Déu i les seves lleis. 18:17 I el sogre de Moisès li va dir: El que fas no és bo. 18:18 Segurament desgastaràs, tant tu com aquest poble que està amb tu: perquè això és massa pesat per a tu; no ets capaç de fer-ho tu mateix. 18:19 Ara escolta la meva veu, et donaré consell i Déu serà amb tu: Sigues per al poble a Déu, perquè portis les causes a Déu: 18:20 I els ensenyaràs ordenances i lleis, i els ensenyaràs camí pel qual han de caminar i la feina que han de fer. 18:21 A més, proporcionaràs de tot el poble homes capaços, com la por Déu, homes de veritat, que odien la cobdícia; i posar tals sobre ells, ser governants de milers, i governants de centenars, governants dels anys cinquanta i governants de les desenes: 18:22 I que jutgin el poble en tot moment, i així serà totes les coses grans et portaran, però totes les coses petites jutjaran: així et serà més fàcil, i aguantaran la càrrega amb tu. 18:23 Si fas això, i Déu t'ho mana, seràs capaç de suportar, i tot aquest poble també anirà al seu lloc pau. 18:24 Moisès va escoltar la veu del seu sogre i va fer tot això havia dit. 18:25 I Moisès va escollir homes capaços d'entre tot Israel, i els va posar caps de sobre gent, governants de milers, governants de centenars, governants dels anys cinquanta i governants de desenes. 18:26 I jutjaven el poble en totes les estacions: les causes dures portaven a Moisès, però tots els petits assumptes els jutjaven ells mateixos. 18:27 Moisès va deixar marxar el seu sogre; i va anar cap al seu terra.