Èxode 13:1 I el Senyor va parlar a Moisès, dient: 13:2 Santifiqueu-me tots els primogènits, tot el que obre el ventre entre ells els fills d'Israel, tant d'home com de bèstia: és meu. 13:3 I Moisès digué al poble: Recordeu-vos d'aquest dia en què heu sortit d'Egipte, fora de la casa d'esclavitud; perquè amb la força de la mà el El Senyor et va fer sortir d'aquest lloc: no hi haurà pa llevat menjat. 13:4 Aquest dia heu sortit al mes d'Abib. 13:5 I serà quan el Senyor et farà entrar a la terra de la els cananeus, i els hitites, i els amorreus, i els hivites i els els jebuseus, que va jurar als teus pares que et donaria, una terra que flueix amb llet i mel, que aquest mes mantinguis aquest servei. 13:6 Menjaràs pans sense llevat durant set dies, i el setè dia menjaràs sigui una festa per al Senyor. 13:7 El pa sense llevat es menjarà set dies; i no hi haurà llevat Amb tu es veurà pa, ni amb tu no es veurà llevat tots els teus quarters. 13:8 I tu faràs saber al teu fill aquell dia, dient: Això és per causa allò que el Senyor em va fer quan vaig sortir d'Egipte. 13:9 I serà com a senyal per a tu a la teva mà i com a record entre els teus ulls, perquè la llei del Senyor estigui a la teva boca: perquè amb a El Senyor t'ha fet sortir d'Egipte amb mà forta. 13:10 Per tant, compliràs aquesta ordenança en el seu temps d'any en any curs. 13:11 I serà quan el Senyor et portarà a la terra de la cananeus, com ell t'ha jurat a tu i als teus pares, i el donarà tu, 13:12 que posaràs a part al Senyor tot el que obre la matriu, i cada primogènit que ve d'una bèstia que tinguis; els mascles ho faran sigueu del Senyor. 13:13 I tots els primogènits d'un ase, els redimiràs amb un anyell; i si tu no el redimiràs, llavors li trencaràs el coll: i tot el el primogènit de l'home entre els teus fills redimiràs. 13:14 I serà quan el teu fill et pregunti en el futur, dient: Què? és això? que li diràs: Amb la força de la mà, el Senyor ens va fer sortir d'Egipte, de la casa de l'esclavitud: 13:15 I succeí que quan el faraó amb prou feines ens va deixar anar, el Senyor va matar tots els primogènits de la terra d'Egipte, tant els primogènits de l'home, i el primogènit de la bèstia; per això, sacrifico al Senyor tot això obre la matriu, essent mascles; però tots els primogènits dels meus fills jo redimir. 13:16 I serà com a senyal a la teva mà i com a frontals entremig els teus ulls, perquè amb la força de la mà el Senyor ens va fer sortir Egipte. 13:17 I succeí, quan el faraó va deixar anar el poble, Déu va conduir no pas pel camí de la terra dels filisteus, encara que això estava a prop; perquè Déu va dir: No fos cas que el poble es penedeixi quan ho faci veure la guerra, i tornen a Egipte: 13:18 Però Déu va guiar el poble pel camí del desert de la Mar Roig: i els fills d'Israel van pujar enganxats de la terra de Egipte. 13:19 Moisès va agafar amb ell els ossos de Josep, perquè havia jurat amb rigor. els fills d'Israel, dient: Déu us visitarà; i ho fareu emporta't d'aquí amb tu els meus ossos. 13:20 I van partir des de Succot, i van acampar a Etam, al vora del desert. 13:21 I el Senyor anava davant d'ells de dia en una columna de núvol, per dirigir-los ells el camí; i de nit en una columna de foc, per donar-los llum; a anar de dia i de nit: 13:22 No va treure la columna de núvol de dia, ni la columna de foc de nit, des de davant la gent.