Èxode 4:1 Moisès va respondre i va dir: Però, vet aquí, no em creuran ni em creuran escolteu la meva veu, perquè diran: El Senyor no s'ha aparegut a tu. 4:2 I el Senyor li va dir: Què és el que tens a la mà? I va dir: A vareta. 4:3 I digué: Llenceu-lo a terra. I el va llançar a terra, i això es va convertir en serp; i Moisès va fugir davant seu. 4:4 I el Senyor va dir a Moisès: Estesa la teva mà i agafa-la pel cua. I va allargar la mà, la va agafar i es va convertir en una vara la seva mà: 4:5 perquè creguin que el Senyor, Déu dels seus pares, el Déu de Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, se li ha aparegut tu. 4:6 I el Senyor li va dir a més: Posa ara la teva mà a la teva pit. I es va posar la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí, la seva mà era leprosa com la neu. 4:7 I ell va dir: Torna a posar la mà al teu pit. I va posar la mà al seu pit de nou; i se la va treure del pit, i vet aquí es va tornar a girar com la seva altra carn. 4:8 I succeirà, si no et creuran tampoc escolteu la veu del primer senyal, que creuran la veu d'aquest darrer signe. 4:9 I succeirà, si no creuen també aquests dos senyals, ni escoltes la teva veu, que prendràs de l'aigua del riu, i aboca-lo a terra seca: i l'aigua que tu tret del riu es convertirà en sang a terra seca. 4:10 I Moisès va dir al Senyor: Senyor meu, no sóc eloqüent ni fins ara, ni des que has parlat amb el teu servent: però jo sóc lent de la parla i de la llengua lenta. 4:11 I el Senyor li va dir: Qui ha fet la boca de l'home? o qui fa el mut, o sord, o el que veu, o el cec? no sóc jo el Senyor? 4:12 Ara, doncs, vés, i jo estaré amb la teva boca i t'ensenyaré el que tu dirà. 4:13 I ell va dir: Senyor, envia, et prego, de la mà d'aquell a qui tu enviarà. 4:14 I la ira del Senyor es va encendre contra Moisès, i va dir: No ho és Aaron el levita, el teu germà? Sé que pot parlar bé. I també, vet aquí, surt a trobar-te, i quan et vegi, serà alegre en el seu cor. 4:15 I tu li parlaràs i posaràs paraules a la seva boca, i jo seré amb la teva boca i amb la seva boca, i t'ensenyarà què has de fer. 4:16 I serà el teu portaveu davant el poble, i serà ell serà per a tu en lloc d'una boca, i tu seràs per a ell en lloc de Déu. 4:17 I agafaràs aquesta vara a la mà, amb la qual faràs signes. 4:18 Moisès se'n va anar i es va tornar al seu sogre Jetro i li va dir ell: Deixa'm anar, et prego, i torni als meus germans que hi són Egipte, i veure si encara viuen. I Jetro va dir a Moisès: Vés en pau. 4:19 I el Senyor va dir a Moisès a Madian: Vés, torna a Egipte, per tots Han mort els homes que van buscar la teva vida. 4:20 Moisès va agafar la seva dona i els seus fills i els va posar sobre un ase, i ell va tornar a la terra d'Egipte, i Moisès va agafar la vara de Déu a la seva mà. 4:21 I el Senyor va dir a Moisès: Quan vagis a tornar a Egipte, mira que facis totes aquelles meravelles davant del faraó que jo t'he posat mà: però jo enduriré el seu cor, perquè no deixi marxar el poble. 4:22 I diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill. fins i tot el meu primogènit: 4:23 I et dic: Deixa anar el meu fill perquè em serveixi; i si tu negues a deixar-lo anar, vet aquí, mataré el teu fill, fins i tot el teu primogènit. 4:24 I succeí pel camí, a la posada, que el Senyor se li va trobar, i buscava matar-lo. 4:25 Llavors Séfora va agafar una pedra esmolada i va tallar el prepuci del seu fill, i el va llançar als seus peus, i va dir: Segurament ets un marit de sang jo. 4:26 Llavors el va deixar anar; aleshores ella va dir: Ets un marit de sang, per la circumcisió. 4:27 I el Senyor va dir a Aaron: Ves al desert per trobar-te amb Moisès. I ell va anar a trobar-lo a la muntanya de Déu i el va besar. 4:28 Moisès va explicar a Aaron totes les paraules del Senyor que l'havia enviat i tot els senyals que ell li havia manat. 4:29 Moisès i Aaron van anar i van reunir tots els ancians del poble fills d'Israel: 4:30 I Aaron va dir totes les paraules que el Senyor havia dit a Moisès, i feia els senyals a la vista de la gent. 4:31 I el poble va creure, i quan va saber que el Senyor havia visitat els fills d'Israel, i que havia vist la seva aflicció, després van inclinar el cap i van adorar.