Èxode
4:1 Moisès va respondre i va dir: Però, vet aquí, no em creuran ni em creuran
escolteu la meva veu, perquè diran: El Senyor no s'ha aparegut
a tu.
4:2 I el Senyor li va dir: Què és el que tens a la mà? I va dir: A
vareta.
4:3 I digué: Llenceu-lo a terra. I el va llançar a terra, i això
es va convertir en serp; i Moisès va fugir davant seu.
4:4 I el Senyor va dir a Moisès: Estesa la teva mà i agafa-la pel
cua. I va allargar la mà, la va agafar i es va convertir en una vara
la seva mà:
4:5 perquè creguin que el Senyor, Déu dels seus pares, el Déu de
Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, se li ha aparegut
tu.
4:6 I el Senyor li va dir a més: Posa ara la teva mà a la teva
pit. I es va posar la mà al pit, i quan la va treure,
vet aquí, la seva mà era leprosa com la neu.
4:7 I ell va dir: Torna a posar la mà al teu pit. I va posar la mà
al seu pit de nou; i se la va treure del pit, i vet aquí
es va tornar a girar com la seva altra carn.
4:8 I succeirà, si no et creuran tampoc
escolteu la veu del primer senyal, que creuran la veu
d'aquest darrer signe.
4:9 I succeirà, si no creuen també aquests dos
senyals, ni escoltes la teva veu, que prendràs de l'aigua
del riu, i aboca-lo a terra seca: i l'aigua que tu
tret del riu es convertirà en sang a terra seca.
4:10 I Moisès va dir al Senyor: Senyor meu, no sóc eloqüent ni
fins ara, ni des que has parlat amb el teu servent: però jo sóc lent
de la parla i de la llengua lenta.
4:11 I el Senyor li va dir: Qui ha fet la boca de l'home? o qui fa el
mut, o sord, o el que veu, o el cec? no sóc jo el Senyor?
4:12 Ara, doncs, vés, i jo estaré amb la teva boca i t'ensenyaré el que tu
dirà.
4:13 I ell va dir: Senyor, envia, et prego, de la mà d'aquell a qui tu
enviarà.
4:14 I la ira del Senyor es va encendre contra Moisès, i va dir: No ho és
Aaron el levita, el teu germà? Sé que pot parlar bé. I també,
vet aquí, surt a trobar-te, i quan et vegi, serà
alegre en el seu cor.
4:15 I tu li parlaràs i posaràs paraules a la seva boca, i jo seré
amb la teva boca i amb la seva boca, i t'ensenyarà què has de fer.
4:16 I serà el teu portaveu davant el poble, i serà ell
serà per a tu en lloc d'una boca, i tu seràs per a ell en lloc de
Déu.
4:17 I agafaràs aquesta vara a la mà, amb la qual faràs
signes.
4:18 Moisès se'n va anar i es va tornar al seu sogre Jetro i li va dir
ell: Deixa'm anar, et prego, i torni als meus germans que hi són
Egipte, i veure si encara viuen. I Jetro va dir a Moisès: Vés
en pau.
4:19 I el Senyor va dir a Moisès a Madian: Vés, torna a Egipte, per tots
Han mort els homes que van buscar la teva vida.
4:20 Moisès va agafar la seva dona i els seus fills i els va posar sobre un ase, i ell
va tornar a la terra d'Egipte, i Moisès va agafar la vara de Déu a la seva
mà.
4:21 I el Senyor va dir a Moisès: Quan vagis a tornar a Egipte, mira
que facis totes aquelles meravelles davant del faraó que jo t'he posat
mà: però jo enduriré el seu cor, perquè no deixi marxar el poble.
4:22 I diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill.
fins i tot el meu primogènit:
4:23 I et dic: Deixa anar el meu fill perquè em serveixi; i si tu
negues a deixar-lo anar, vet aquí, mataré el teu fill, fins i tot el teu primogènit.
4:24 I succeí pel camí, a la posada, que el Senyor se li va trobar, i
buscava matar-lo.
4:25 Llavors Séfora va agafar una pedra esmolada i va tallar el prepuci del seu fill,
i el va llançar als seus peus, i va dir: Segurament ets un marit de sang
jo.
4:26 Llavors el va deixar anar; aleshores ella va dir: Ets un marit de sang, per
la circumcisió.
4:27 I el Senyor va dir a Aaron: Ves al desert per trobar-te amb Moisès. I ell
va anar a trobar-lo a la muntanya de Déu i el va besar.
4:28 Moisès va explicar a Aaron totes les paraules del Senyor que l'havia enviat i tot
els senyals que ell li havia manat.
4:29 Moisès i Aaron van anar i van reunir tots els ancians del poble
fills d'Israel:
4:30 I Aaron va dir totes les paraules que el Senyor havia dit a Moisès, i
feia els senyals a la vista de la gent.
4:31 I el poble va creure, i quan va saber que el Senyor havia visitat
els fills d'Israel, i que havia vist la seva aflicció,
després van inclinar el cap i van adorar.