2 Samuel 22:1 I David va dir al Senyor les paraules d'aquest cant el dia que el El Senyor l'havia alliberat de la mà de tots els seus enemics i de la mà de Saül: 22:2 I va dir: El Senyor és la meva roca, la meva fortalesa i el meu salvador; 22:3 El Déu de la meva roca; en ell confiaré: ell és el meu escut i el meu corn de la meva salvació, la meva torre alta i el meu refugi, el meu salvador; tu salves jo de la violència. 22:4 Invocaré el Senyor, que és digne de ser lloat: així seré salvat dels meus enemics. 22:5 Quan les ones de la mort em van envoltar, les riuades d'home impies em van fer por; 22:6 Els dolors de l'infern m'envoltaven; els llaços de la mort impedits jo; 22:7 En la meva angoixa vaig invocar el Senyor i vaig clamar al meu Déu, i ho va fer escolta la meva veu des del seu temple, i el meu crit va entrar a les seves orelles. 22:8 Aleshores la terra va tremolar i va tremolar; els fonaments del cel es mogueren i tremolat, perquè estava enutjat. 22:9 Va sortir un fum de les seves fosses nasals, i va sortir foc de la seva boca devorat: s'encén brases per ella. 22:10 També va inclinar el cel i va baixar; i la foscor era sota la seva peus. 22:11 I va muntar sobre un querubí, i va volar; i es va veure sobre les ales del vent. 22:12 I va fer al seu voltant pavellons de foscor, aigües fosques i espesses núvols del cel. 22:13 A través de la lluentor davant seu s'encén brases de foc. 22:14 El Senyor va tronar des del cel, i l'Altíssim va pronunciar la seva veu. 22:15 I va llançar fletxes i les va escampar; llamp, i desconcertat ells. 22:16 I van aparèixer els canals del mar, eren els fonaments del món descobert, a la reprensió del Senyor, al so de l'alè de les seves fosses nasals. 22:17 Va enviar des de dalt, em va agafar; em va treure de moltes aigües; 22:18 Ell em va alliberar del meu fort enemic i dels qui m'odien, perquè eren massa forts per a mi. 22:19 Em van impedir el dia de la meva calamitat, però el Senyor va ser el meu suport. 22:20 També em va fer sortir a un lloc gran; em va alliberar, perquè ell encantat en mi. 22:21 El Senyor em va recompensar segons la meva justícia: segons el la neteja de les meves mans m'ha recompensat. 22:22 Perquè he guardat els camins del Senyor, i no m'he desviat malament del meu Déu. 22:23 Perquè tots els seus decrets estaven davant meu, i pel que fa als seus estatuts, no els vaig fer allunyar-se d'ells. 22:24 Jo també vaig ser recte davant d'ell, i m'he guardat de la meva iniquitat. 22:25 Per això el Senyor m'ha pagat segons la meva justícia; segons la meva neteja als seus ulls. 22:26 Amb els misericordiosos et mostraràs misericordiós, i amb els rectes home tu et mostraràs recte. 22:27 Amb els purs et mostraràs pur; i amb el malvat tu et mostraràs desagradable. 22:28 I salvaràs el poble afligit, però els teus ulls estan posats en el altiu, perquè els facis caure. 22:29 Perquè tu ets la meva llàntia, Senyor, i el Senyor il·luminarà la meva foscor. 22:30 Perquè amb tu he corregut una tropa; pel meu Déu he saltat per sobre paret. 22:31 Pel que fa a Déu, el seu camí és perfecte; la paraula del Senyor és provada: ell és a escull a tots els que confien en ell. 22:32 Perquè, qui és Déu, sinó el Senyor? i qui és una pedra, excepte el nostre Déu? 22:33 Déu és la meva força i poder, i fa que el meu camí sigui perfecte. 22:34 Ell fa que els meus peus siguin com els de les cerves, i em posa als meus alts llocs. 22:35 Ell ensenya les meves mans a la guerra; de manera que un arc d'acer és trencat pel meu braços. 22:36 També m'has donat l'escut de la teva salvació, i la teva gentilesa m'ha fet gran. 22:37 Has engrandit els meus passos sota meu; perquè els meus peus no rellissin. 22:38 He perseguit els meus enemics i els he destruït; i no va tornar a girar fins que els havia consumit. 22:39 I els he consumit i els he ferit, perquè no poguessin aixecar-se. sí, han caigut sota els meus peus. 22:40 Perquè m'has cenyit amb força per a la batalla: els que s'aixequen contra mi t'has sotmès sota meu. 22:41 També m'has donat el coll dels meus enemics, perquè jo destruís els que m'odien. 22:42 Van mirar, però no hi havia ningú a qui salvar; fins al Senyor, però ell els va respondre que no. 22:43 Llavors els vaig colpejar tan petits com la pols de la terra, els vaig estampar com el fang del carrer, i els va estendre. 22:44 També m'has alliberat dels conflictes del meu poble; em va mantenir com a cap dels pagans: un poble que no coneixia servirà jo. 22:45 Els estranys se sotmetran a mi; tan aviat com ho escoltin, ells em serà obedient. 22:46 Els estranys s'esvairan, i tindran por de la seva proximitat llocs. 22:47 El Senyor viu; i beneïda sigui la meva roca; i exaltat sigui el Déu de la roca de la meva salvació. 22:48 Déu és qui em venja i fa caure el poble sota meu, 22:49 I això em treu dels meus enemics; també m'has aixecat. dalt dels qui s'han alçat contra mi: m'has lliurat de l'home violent. 22:50 Per tant, et donaré gràcies, Senyor, entre els pagans, i jo cantarà lloances al teu nom. 22:51 Ell és la torre de salvació del seu rei, i fa misericòrdia amb el seu ungit, a David i a la seva descendència per sempre.