2 Samuel
22:1 I David va dir al Senyor les paraules d'aquest cant el dia que el
El Senyor l'havia alliberat de la mà de tots els seus enemics i de
la mà de Saül:
22:2 I va dir: El Senyor és la meva roca, la meva fortalesa i el meu salvador;
22:3 El Déu de la meva roca; en ell confiaré: ell és el meu escut i el meu corn
de la meva salvació, la meva torre alta i el meu refugi, el meu salvador; tu salves
jo de la violència.
22:4 Invocaré el Senyor, que és digne de ser lloat: així seré
salvat dels meus enemics.
22:5 Quan les ones de la mort em van envoltar, les riuades d'home impies em van fer
por;
22:6 Els dolors de l'infern m'envoltaven; els llaços de la mort impedits
jo;
22:7 En la meva angoixa vaig invocar el Senyor i vaig clamar al meu Déu, i ho va fer
escolta la meva veu des del seu temple, i el meu crit va entrar a les seves orelles.
22:8 Aleshores la terra va tremolar i va tremolar; els fonaments del cel es mogueren i
tremolat, perquè estava enutjat.
22:9 Va sortir un fum de les seves fosses nasals, i va sortir foc de la seva boca
devorat: s'encén brases per ella.
22:10 També va inclinar el cel i va baixar; i la foscor era sota la seva
peus.
22:11 I va muntar sobre un querubí, i va volar; i es va veure sobre les ales
del vent.
22:12 I va fer al seu voltant pavellons de foscor, aigües fosques i espesses
núvols del cel.
22:13 A través de la lluentor davant seu s'encén brases de foc.
22:14 El Senyor va tronar des del cel, i l'Altíssim va pronunciar la seva veu.
22:15 I va llançar fletxes i les va escampar; llamp, i desconcertat
ells.
22:16 I van aparèixer els canals del mar, eren els fonaments del món
descobert, a la reprensió del Senyor, al so de l'alè de
les seves fosses nasals.
22:17 Va enviar des de dalt, em va agafar; em va treure de moltes aigües;
22:18 Ell em va alliberar del meu fort enemic i dels qui m'odien, perquè
eren massa forts per a mi.
22:19 Em van impedir el dia de la meva calamitat, però el Senyor va ser el meu suport.
22:20 També em va fer sortir a un lloc gran; em va alliberar, perquè ell
encantat en mi.
22:21 El Senyor em va recompensar segons la meva justícia: segons el
la neteja de les meves mans m'ha recompensat.
22:22 Perquè he guardat els camins del Senyor, i no m'he desviat malament
del meu Déu.
22:23 Perquè tots els seus decrets estaven davant meu, i pel que fa als seus estatuts, no els vaig fer
allunyar-se d'ells.
22:24 Jo també vaig ser recte davant d'ell, i m'he guardat de la meva iniquitat.
22:25 Per això el Senyor m'ha pagat segons la meva justícia;
segons la meva neteja als seus ulls.
22:26 Amb els misericordiosos et mostraràs misericordiós, i amb els rectes
home tu et mostraràs recte.
22:27 Amb els purs et mostraràs pur; i amb el malvat tu
et mostraràs desagradable.
22:28 I salvaràs el poble afligit, però els teus ulls estan posats en el
altiu, perquè els facis caure.
22:29 Perquè tu ets la meva llàntia, Senyor, i el Senyor il·luminarà la meva foscor.
22:30 Perquè amb tu he corregut una tropa; pel meu Déu he saltat per sobre
paret.
22:31 Pel que fa a Déu, el seu camí és perfecte; la paraula del Senyor és provada: ell és a
escull a tots els que confien en ell.
22:32 Perquè, qui és Déu, sinó el Senyor? i qui és una pedra, excepte el nostre Déu?
22:33 Déu és la meva força i poder, i fa que el meu camí sigui perfecte.
22:34 Ell fa que els meus peus siguin com els de les cerves, i em posa als meus alts llocs.
22:35 Ell ensenya les meves mans a la guerra; de manera que un arc d'acer és trencat pel meu
braços.
22:36 També m'has donat l'escut de la teva salvació, i la teva gentilesa
m'ha fet gran.
22:37 Has engrandit els meus passos sota meu; perquè els meus peus no rellissin.
22:38 He perseguit els meus enemics i els he destruït; i no va tornar a girar
fins que els havia consumit.
22:39 I els he consumit i els he ferit, perquè no poguessin aixecar-se.
sí, han caigut sota els meus peus.
22:40 Perquè m'has cenyit amb força per a la batalla: els que s'aixequen
contra mi t'has sotmès sota meu.
22:41 També m'has donat el coll dels meus enemics, perquè jo destruís
els que m'odien.
22:42 Van mirar, però no hi havia ningú a qui salvar; fins al Senyor, però ell
els va respondre que no.
22:43 Llavors els vaig colpejar tan petits com la pols de la terra, els vaig estampar
com el fang del carrer, i els va estendre.
22:44 També m'has alliberat dels conflictes del meu poble;
em va mantenir com a cap dels pagans: un poble que no coneixia servirà
jo.
22:45 Els estranys se sotmetran a mi; tan aviat com ho escoltin, ells
em serà obedient.
22:46 Els estranys s'esvairan, i tindran por de la seva proximitat
llocs.
22:47 El Senyor viu; i beneïda sigui la meva roca; i exaltat sigui el Déu de la
roca de la meva salvació.
22:48 Déu és qui em venja i fa caure el poble sota meu,
22:49 I això em treu dels meus enemics; també m'has aixecat.
dalt dels qui s'han alçat contra mi: m'has lliurat
de l'home violent.
22:50 Per tant, et donaré gràcies, Senyor, entre els pagans, i jo
cantarà lloances al teu nom.
22:51 Ell és la torre de salvació del seu rei, i fa misericòrdia amb el seu
ungit, a David i a la seva descendència per sempre.