2 Reis 2:1 I succeí que quan el Senyor pretenia pujar Elies al cel per a remolí, que Elies va anar amb Eliseu des de Guilgal. 2:2 I Elies va dir a Eliseu: Queda't aquí, et prego; perquè el Senyor té em va enviar a Betel. I Eliseu li va dir: Viu el Senyor i com la teva ànima viu, no et deixaré. Així que van baixar a Betel. 2:3 I els fills dels profetes que estaven a Betel van sortir a Eliseu, i li digué: Saps que el Senyor s'endurà el teu amo del teu cap al dia? I ell va dir: Sí, ho sé; calla. 2:4 I Elies li va dir: --Eliseu, et prego, queda't aquí; per al Senyor m'ha enviat a Jericó. I va dir: Viu el Senyor i com el teu l'ànima viu, no et deixaré. Així que van arribar a Jericó. 2:5 I els fills dels profetes que estaven a Jericó van arribar a Eliseu i li va dir: Saps que el Senyor s'allunyarà del teu amo el teu cap avui? I ell va respondre: Sí, ho sé; calla. 2:6 I Elies li digué: --T'ho demano, quedi's aquí; perquè el Senyor té em va enviar a Jordània. I va dir: Viu el Senyor i com la teva ànima viu, no et deixaré. I ells dos van continuar. 2:7 I cinquanta homes dels fills dels profetes van anar i es van quedar a mirar de lluny i tots dos es van quedar al costat del Jordà. 2:8 I Elies va agafar el seu mantell, el va embolicar i el va colpejar aigües, i es van dividir ací i allà, de manera que van anar tots dos sobre terra sec. 2:9 I succeí que, quan van passar, va dir Elies Eliseu, demana què et faré abans que em treguin de tu. Llavors Eliseu va dir: "Et prego, que hi hagi una doble porció del teu esperit". jo. 2:10 I ell va dir: Has demanat una cosa difícil; tanmateix, si em veus quan se us prengui, així us serà; però si no, això no serà així. 2:11 I succeí que mentre continuaven endavant i parlaven, vet aquí: va aparèixer un carro de foc i cavalls de foc, i els va separar tots dos separats; i Elies va pujar al cel amb un remolí. 2:12 I Eliseu ho va veure i va cridar: "Pare meu, pare meu, carro de Israel i els seus genets. I no el va veure més: i va agafar agafar la seva pròpia roba i llogar-la en dues peces. 2:13 Va agafar també el mantell d'Elies que li queia i se'n va tornar, i es va quedar a la vora del Jordà; 2:14 I va agafar el mantell d'Elies que li queia i el va colpejar aigües, i va dir: On és el Senyor, Déu d'Elies? i quan també tenia van colpejar les aigües, es van dividir ací i allà; i Eliseu se'n va anar acabat. 2:15 I quan el van veure els fills dels profetes que havien de veure a Jericó, van dir: L'esperit d'Elies descansa sobre Eliseu. I van arribar trobar-lo, i es van inclinar a terra davant seu. 2:16 I li digueren: "Mira, n'hi ha cinquanta amb els teus servents". homes forts; deixa'ls anar, et preguem, i busca el teu amo: no sigui potser l'Esperit del Senyor l'ha pres i l'ha llançat a sobre alguna muntanya, o cap a alguna vall. I ell va dir: No enviareu. 2:17 I quan el van instar fins que es va avergonyir, va dir: Envia. Van enviar per tant cinquanta homes; i van buscar tres dies, però no el van trobar. 2:18 I quan van tornar a trobar-lo (perquè es va quedar a Jericó), va dir a ells: No us he dit: No aneu? 2:19 I els homes de la ciutat van dir a Eliseu: Heus aquí, et prego, el La situació d'aquesta ciutat és agradable, com veu el meu senyor: però l'aigua ho és res, i la terra estèril. 2:20 I ell va dir: Porta'm un recipient nou i posa-hi sal. I ells li va portar. 2:21 I va sortir a la font de les aigües i hi va llançar la sal allà, i va dir: Així diu el Senyor: He curat aquestes aigües; allà no hi haurà més mort ni terra erm. 2:22 Així les aigües es van curar fins avui, segons la paraula de Eliseu que va parlar. 2:23 I d'allí va pujar a Betel, i mentre pujava per la camí, van sortir nens de la ciutat i es van burlar d'ell, i li digué: Puja, calb; puja, calb. 2:24 I es va tornar enrere, els va mirar i els va maleir en nom de el Senyor. I van sortir dues ósses del bosc i van sorgir quaranta-dos fills d'ells. 2:25 I d'allà va anar a la muntanya del Carmel, i d'allà va tornar-hi Samaria.