2 Reis
2:1 I succeí que quan el Senyor pretenia pujar Elies al cel per a
remolí, que Elies va anar amb Eliseu des de Guilgal.
2:2 I Elies va dir a Eliseu: Queda't aquí, et prego; perquè el Senyor té
em va enviar a Betel. I Eliseu li va dir: Viu el Senyor i com
la teva ànima viu, no et deixaré. Així que van baixar a Betel.
2:3 I els fills dels profetes que estaven a Betel van sortir a Eliseu,
i li digué: Saps que el Senyor s'endurà el teu amo
del teu cap al dia? I ell va dir: Sí, ho sé; calla.
2:4 I Elies li va dir: --Eliseu, et prego, queda't aquí; per al Senyor
m'ha enviat a Jericó. I va dir: Viu el Senyor i com el teu
l'ànima viu, no et deixaré. Així que van arribar a Jericó.
2:5 I els fills dels profetes que estaven a Jericó van arribar a Eliseu i
li va dir: Saps que el Senyor s'allunyarà del teu amo
el teu cap avui? I ell va respondre: Sí, ho sé; calla.
2:6 I Elies li digué: --T'ho demano, quedi's aquí; perquè el Senyor té
em va enviar a Jordània. I va dir: Viu el Senyor i com la teva ànima
viu, no et deixaré. I ells dos van continuar.
2:7 I cinquanta homes dels fills dels profetes van anar i es van quedar a mirar de lluny
i tots dos es van quedar al costat del Jordà.
2:8 I Elies va agafar el seu mantell, el va embolicar i el va colpejar
aigües, i es van dividir ací i allà, de manera que van anar tots dos
sobre terra sec.
2:9 I succeí que, quan van passar, va dir Elies
Eliseu, demana què et faré abans que em treguin de tu.
Llavors Eliseu va dir: "Et prego, que hi hagi una doble porció del teu esperit".
jo.
2:10 I ell va dir: Has demanat una cosa difícil; tanmateix, si em veus
quan se us prengui, així us serà; però si no, això
no serà així.
2:11 I succeí que mentre continuaven endavant i parlaven, vet aquí:
va aparèixer un carro de foc i cavalls de foc, i els va separar
tots dos separats; i Elies va pujar al cel amb un remolí.
2:12 I Eliseu ho va veure i va cridar: "Pare meu, pare meu, carro de
Israel i els seus genets. I no el va veure més: i va agafar
agafar la seva pròpia roba i llogar-la en dues peces.
2:13 Va agafar també el mantell d'Elies que li queia i se'n va tornar,
i es va quedar a la vora del Jordà;
2:14 I va agafar el mantell d'Elies que li queia i el va colpejar
aigües, i va dir: On és el Senyor, Déu d'Elies? i quan també tenia
van colpejar les aigües, es van dividir ací i allà; i Eliseu se'n va anar
acabat.
2:15 I quan el van veure els fills dels profetes que havien de veure a Jericó,
van dir: L'esperit d'Elies descansa sobre Eliseu. I van arribar
trobar-lo, i es van inclinar a terra davant seu.
2:16 I li digueren: "Mira, n'hi ha cinquanta amb els teus servents".
homes forts; deixa'ls anar, et preguem, i busca el teu amo: no sigui
potser l'Esperit del Senyor l'ha pres i l'ha llançat a sobre
alguna muntanya, o cap a alguna vall. I ell va dir: No enviareu.
2:17 I quan el van instar fins que es va avergonyir, va dir: Envia. Van enviar
per tant cinquanta homes; i van buscar tres dies, però no el van trobar.
2:18 I quan van tornar a trobar-lo (perquè es va quedar a Jericó), va dir
a ells: No us he dit: No aneu?
2:19 I els homes de la ciutat van dir a Eliseu: Heus aquí, et prego, el
La situació d'aquesta ciutat és agradable, com veu el meu senyor: però l'aigua ho és
res, i la terra estèril.
2:20 I ell va dir: Porta'm un recipient nou i posa-hi sal. I ells
li va portar.
2:21 I va sortir a la font de les aigües i hi va llançar la sal
allà, i va dir: Així diu el Senyor: He curat aquestes aigües; allà
no hi haurà més mort ni terra erm.
2:22 Així les aigües es van curar fins avui, segons la paraula de
Eliseu que va parlar.
2:23 I d'allí va pujar a Betel, i mentre pujava per la
camí, van sortir nens de la ciutat i es van burlar d'ell,
i li digué: Puja, calb; puja, calb.
2:24 I es va tornar enrere, els va mirar i els va maleir en nom de
el Senyor. I van sortir dues ósses del bosc i van sorgir
quaranta-dos fills d'ells.
2:25 I d'allà va anar a la muntanya del Carmel, i d'allà va tornar-hi
Samaria.