1 Samuel
24:1 I succeí, quan Saül va tornar de seguir el
filisteus, que se li va informar, dient: Heus aquí, David és al
desert d'Engedi.
24:2 Llavors Saül va agafar tres mil homes escollits de tot Israel i se'n va anar
busca David i els seus homes sobre les roques de les cabres salvatges.
24:3 I va arribar a les casetes del camí, on hi havia una cova; i Saül
va entrar per cobrir-se els peus; i David i els seus homes es van quedar als costats
de la cova.
24:4 I els homes de David li van dir: Heus aquí el dia del qual el Senyor
et va dir: Heus aquí, lliuraré el teu enemic a les teves mans, això
pots fer-li el que et sembla bé. Llavors David es va aixecar,
i va tallar en secret la falda de la túnica de Saül.
24:5 Després succeí que el cor de David el va colpejar, perquè ell
havia tallat la faldilla de Saül.
24:6 I va dir als seus homes: --El Senyor no permeti que faci això
al meu amo, l'ungit del Senyor, per estendre la meva mà contra
ell, ja que és l'ungit del Senyor.
24:7 Així doncs, David va detenir els seus servents amb aquestes paraules i no els va permetre
aixecar-se contra Saül. Però Saül es va aixecar de la cova i va seguir la seva
manera.
24:8 David també es va aixecar després, va sortir de la cova i va cridar darrere
Saül, dient: El meu senyor el rei. I quan Saül va mirar darrere d'ell, David
es va ajupir amb la cara a terra i es va inclinar.
24:9 I David va dir a Saül: Per què escoltes les paraules dels homes que diuen:
Mira, David busca el teu mal?
24:10 Heus aquí, avui els teus ulls han vist com el Senyor havia alliberat
ets avui a la meva mà a la cova; i alguns em van demanar que et matés; però
el meu ull t'ha estalviat; i vaig dir: No allargaré la mà contra
senyor meu; perquè és l'ungit del Senyor.
24:11 A més, pare meu, mira, sí, mira la faldilla de la teva túnica a la meva mà, perquè
en què vaig tallar la falda de la teva túnica i no et vaig matar, saps
i mira que no hi ha ni mal ni transgressió a la meva mà, i jo
no he pecat contra tu; tanmateix caças la meva ànima per prendre-la.
24:12 El Senyor jutgi entre tu i jo, i el Senyor em vengeixi de tu, però
la meva mà no estarà sobre tu.
24:13 Com diu el proverbi dels antics: La maldat prové de la
malvat: però la meva mà no estarà sobre tu.
24:14 Després de qui ha sortit el rei d'Israel? a qui persegueixes?
després d'un gos mort, després d'una puça.
24:15 Per tant, el Senyor sigui jutge i jutge entre tu i jo, i veuràs i
defensa la meva causa i allibera'm de la teva mà.
24:16 I succeí que quan David va acabar de dir aquestes paraules
a Saül, que Saül va dir: És aquesta la teva veu, fill meu David? I Saül
va alçar la veu i va plorar.
24:17 I va dir a David: Tu ets més just que jo, perquè ho tens
em va recompensar el bé, mentre que jo us he recompensat el mal.
24:18 I avui has mostrat com t'has portat bé amb mi:
perquè quan el Senyor em va lliurar a les teves mans, tu
no em vas matar.
24:19 Perquè si algú troba el seu enemic, el deixarà anar bé? per això el
El Senyor et premia el bé pel que m'has fet avui.
24:20 I ara, vet aquí, sé bé que segur que seràs rei, i que
el regne d'Israel serà establert a les teves mans.
24:21 Ara, doncs, jura'm pel Senyor que no em tallaràs
descendència després de mi, i que no destrueixis el meu nom del meu pare
casa.
24:22 I David va jurar a Saül. I Saül se'n va anar a casa; però David i els seus homes gat
els fins a la bodega.