1 Samuel 24:1 I succeí, quan Saül va tornar de seguir el filisteus, que se li va informar, dient: Heus aquí, David és al desert d'Engedi. 24:2 Llavors Saül va agafar tres mil homes escollits de tot Israel i se'n va anar busca David i els seus homes sobre les roques de les cabres salvatges. 24:3 I va arribar a les casetes del camí, on hi havia una cova; i Saül va entrar per cobrir-se els peus; i David i els seus homes es van quedar als costats de la cova. 24:4 I els homes de David li van dir: Heus aquí el dia del qual el Senyor et va dir: Heus aquí, lliuraré el teu enemic a les teves mans, això pots fer-li el que et sembla bé. Llavors David es va aixecar, i va tallar en secret la falda de la túnica de Saül. 24:5 Després succeí que el cor de David el va colpejar, perquè ell havia tallat la faldilla de Saül. 24:6 I va dir als seus homes: --El Senyor no permeti que faci això al meu amo, l'ungit del Senyor, per estendre la meva mà contra ell, ja que és l'ungit del Senyor. 24:7 Així doncs, David va detenir els seus servents amb aquestes paraules i no els va permetre aixecar-se contra Saül. Però Saül es va aixecar de la cova i va seguir la seva manera. 24:8 David també es va aixecar després, va sortir de la cova i va cridar darrere Saül, dient: El meu senyor el rei. I quan Saül va mirar darrere d'ell, David es va ajupir amb la cara a terra i es va inclinar. 24:9 I David va dir a Saül: Per què escoltes les paraules dels homes que diuen: Mira, David busca el teu mal? 24:10 Heus aquí, avui els teus ulls han vist com el Senyor havia alliberat ets avui a la meva mà a la cova; i alguns em van demanar que et matés; però el meu ull t'ha estalviat; i vaig dir: No allargaré la mà contra senyor meu; perquè és l'ungit del Senyor. 24:11 A més, pare meu, mira, sí, mira la faldilla de la teva túnica a la meva mà, perquè en què vaig tallar la falda de la teva túnica i no et vaig matar, saps i mira que no hi ha ni mal ni transgressió a la meva mà, i jo no he pecat contra tu; tanmateix caças la meva ànima per prendre-la. 24:12 El Senyor jutgi entre tu i jo, i el Senyor em vengeixi de tu, però la meva mà no estarà sobre tu. 24:13 Com diu el proverbi dels antics: La maldat prové de la malvat: però la meva mà no estarà sobre tu. 24:14 Després de qui ha sortit el rei d'Israel? a qui persegueixes? després d'un gos mort, després d'una puça. 24:15 Per tant, el Senyor sigui jutge i jutge entre tu i jo, i veuràs i defensa la meva causa i allibera'm de la teva mà. 24:16 I succeí que quan David va acabar de dir aquestes paraules a Saül, que Saül va dir: És aquesta la teva veu, fill meu David? I Saül va alçar la veu i va plorar. 24:17 I va dir a David: Tu ets més just que jo, perquè ho tens em va recompensar el bé, mentre que jo us he recompensat el mal. 24:18 I avui has mostrat com t'has portat bé amb mi: perquè quan el Senyor em va lliurar a les teves mans, tu no em vas matar. 24:19 Perquè si algú troba el seu enemic, el deixarà anar bé? per això el El Senyor et premia el bé pel que m'has fet avui. 24:20 I ara, vet aquí, sé bé que segur que seràs rei, i que el regne d'Israel serà establert a les teves mans. 24:21 Ara, doncs, jura'm pel Senyor que no em tallaràs descendència després de mi, i que no destrueixis el meu nom del meu pare casa. 24:22 I David va jurar a Saül. I Saül se'n va anar a casa; però David i els seus homes gat els fins a la bodega.