1 Reis 17:1 I Elies, el tixbita, que era dels habitants de Galaad, va dir a: Acab: Viu el Senyor, Déu d'Israel, davant de qui estic, hi serà no sigui rosada ni pluja aquests anys, sinó segons la meva paraula. 17:2 I la paraula del Senyor li va dir: 17:3 Vés-te’n d’aquí, gira’t cap a l’est i amaga’t vora el rierol Cherith, això és abans de Jordània. 17:4 I serà que beuràs del rierol; i tinc va manar als corbs que t'alimentessin allà. 17:5 Així que va anar i va fer segons la paraula del Senyor, perquè va anar i habitava al costat del torrent de Querit, que és davant del Jordà. 17:6 I els corbs li van portar pa i carn al matí, i pa i carn al vespre; i va beure del rierol. 17:7 I al cap d'un temps, el rierol es va assecar, perquè no hi havia pluja a la terra. 17:8 I la paraula del Senyor li va dir: 17:9 Aixeca't, vés a Sarepta, que pertany a Sidó, i viu-hi. Heus aquí, he manat a una dona vídua que et sosté. 17:10 Així que es va aixecar i se'n va anar a Sarepta. I quan va arribar a la porta de la ciutat, vet aquí, la dona vídua era allí recollint pals: i ell la va cridar i li va dir: Porta'm, et prego, una mica d'aigua a un vas, perquè begui. 17:11 I mentre ella anava a buscar-la, ell la cridà i li digué: Porta'm, Et prego, un bocí de pa a la mà. 17:12 I ella va dir: Viu el Senyor, el teu Déu, no tinc pastissos, sinó un un grapat de farina en una bóta i una mica d'oli en un recipient: i vet aquí, jo estic recollint dos pals, perquè hi pugui entrar i vestir-lo per a mi i el meu fill, que en mengem i morim. 17:13 I Elies li va dir: No tinguis por; vés i fes com has dit: però fes-me'n primer un pastís, i porta'm-lo, i després fer per a tu i per al teu fill. 17:14 Perquè així diu el Senyor, Déu d'Israel: El barril de farina no serà malbaratament, ni el gerro d'oli no fallarà, fins al dia que el Senyor fa ploure sobre la terra. 17:15 I ella se'n va anar i va fer segons el que deia Elies; i ella i ell, i la seva casa, va menjar molts dies. 17:16 I la bóta de farina no es va desaprofitar, ni el recipient d'oli no es va perdre, segons la paraula del Senyor, que va dir per Elies. 17:17 I succeí després d'aquestes coses, que el fill de la dona, el mestressa de casa, va caure malalta; i la seva malaltia era tan dolorosa, que no li quedava alè. 17:18 I ella va dir a Elies: Què tinc a veure amb tu, home de Déu? Has vingut a mi per recordar el meu pecat i per matar el meu fill? 17:19 I ell li va dir: Dona'm el teu fill. I el va treure del seu pit, i el va portar a un altell, on va estar, i el va posar sobre el seu propi llit. 17:20 I va cridar al Senyor i va dir: Senyor, Déu meu, també tens tu va portar el mal a la vídua amb qui visc, matant el seu fill? 17:21 I es va estirar tres vegades sobre el nen, i va cridar a ell Senyor, i va dir: Senyor, Déu meu, que vingui l'ànima d'aquest nen en ell de nou. 17:22 I el Senyor va sentir la veu d'Elies; i va venir l'ànima del nen en ell de nou, i va reviure. 17:23 I Elies va agafar el nen i el va fer baixar de la cambra la casa, i el va lliurar a la seva mare; i Elies va dir: Mira, el teu fill viu. 17:24 I la dona va dir a Elies: Ara, per això sé que ets un home Déu, i que la paraula del Senyor a la teva boca és veritat.