1 Reis
17:1 I Elies, el tixbita, que era dels habitants de Galaad, va dir a:
Acab: Viu el Senyor, Déu d'Israel, davant de qui estic, hi serà
no sigui rosada ni pluja aquests anys, sinó segons la meva paraula.
17:2 I la paraula del Senyor li va dir:
17:3 Vés-te’n d’aquí, gira’t cap a l’est i amaga’t vora el rierol
Cherith, això és abans de Jordània.
17:4 I serà que beuràs del rierol; i tinc
va manar als corbs que t'alimentessin allà.
17:5 Així que va anar i va fer segons la paraula del Senyor, perquè va anar i
habitava al costat del torrent de Querit, que és davant del Jordà.
17:6 I els corbs li van portar pa i carn al matí, i pa i
carn al vespre; i va beure del rierol.
17:7 I al cap d'un temps, el rierol es va assecar, perquè
no hi havia pluja a la terra.
17:8 I la paraula del Senyor li va dir:
17:9 Aixeca't, vés a Sarepta, que pertany a Sidó, i viu-hi.
Heus aquí, he manat a una dona vídua que et sosté.
17:10 Així que es va aixecar i se'n va anar a Sarepta. I quan va arribar a la porta de la
ciutat, vet aquí, la dona vídua era allí recollint pals: i ell
la va cridar i li va dir: Porta'm, et prego, una mica d'aigua a un
vas, perquè begui.
17:11 I mentre ella anava a buscar-la, ell la cridà i li digué: Porta'm,
Et prego, un bocí de pa a la mà.
17:12 I ella va dir: Viu el Senyor, el teu Déu, no tinc pastissos, sinó un
un grapat de farina en una bóta i una mica d'oli en un recipient: i vet aquí, jo
estic recollint dos pals, perquè hi pugui entrar i vestir-lo per a mi i el meu
fill, que en mengem i morim.
17:13 I Elies li va dir: No tinguis por; vés i fes com has dit: però
fes-me'n primer un pastís, i porta'm-lo, i després
fer per a tu i per al teu fill.
17:14 Perquè així diu el Senyor, Déu d'Israel: El barril de farina no serà
malbaratament, ni el gerro d'oli no fallarà, fins al dia que el Senyor
fa ploure sobre la terra.
17:15 I ella se'n va anar i va fer segons el que deia Elies; i ella i ell,
i la seva casa, va menjar molts dies.
17:16 I la bóta de farina no es va desaprofitar, ni el recipient d'oli no es va perdre,
segons la paraula del Senyor, que va dir per Elies.
17:17 I succeí després d'aquestes coses, que el fill de la dona, el
mestressa de casa, va caure malalta; i la seva malaltia era tan dolorosa, que
no li quedava alè.
17:18 I ella va dir a Elies: Què tinc a veure amb tu, home de
Déu? Has vingut a mi per recordar el meu pecat i per matar el meu
fill?
17:19 I ell li va dir: Dona'm el teu fill. I el va treure del seu pit,
i el va portar a un altell, on va estar, i el va posar sobre el seu
propi llit.
17:20 I va cridar al Senyor i va dir: Senyor, Déu meu, també tens tu
va portar el mal a la vídua amb qui visc, matant el seu fill?
17:21 I es va estirar tres vegades sobre el nen, i va cridar a ell
Senyor, i va dir: Senyor, Déu meu, que vingui l'ànima d'aquest nen
en ell de nou.
17:22 I el Senyor va sentir la veu d'Elies; i va venir l'ànima del nen
en ell de nou, i va reviure.
17:23 I Elies va agafar el nen i el va fer baixar de la cambra
la casa, i el va lliurar a la seva mare; i Elies va dir: Mira, el teu
fill viu.
17:24 I la dona va dir a Elies: Ara, per això sé que ets un home
Déu, i que la paraula del Senyor a la teva boca és veritat.